Avui comença la campanya de la renda 2020, la cita fiscal més important de l'any per als ciutadans i que aquest any ve marcada per la pandèmia de la COVID-19, ja que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que van tenir lloc durant l'any passat van definir l'exercici fiscal de molts contribuents. A banda d'aquesta qüestió, n’hi ha d’altres, com les deduccions per comunitats autònomes, a les que cal parar atenció en fer l'esborrany.
A més, hi ha algunes novetats fiscals que els contribuents han de tenir en compte de cara a la declaració de la renda de 2021. D'una banda, el passat 1 de gener va entrar en vigor la reducció del límit de les aportacions als plans de pensions que poden deduir-se. Han passat dels 8.000 euros anuals als 2.000. A més, també cal tenir en compte l’augment de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a les persones que cobrin més de 300.000 euros anuals, que des de gener de 2021 és del 47 %, davant del 45 % de l'exercici anterior.
Pot interessar-te: Novetats i calendari de la declaració de la renda 2021
Tinc l’obligació de presentar-la?
Per norma general, tots aquells treballadors que tinguin un sol pagador i que tinguin uns ingressos no superiors a 22.000 euros anuals no estan obligats a presentar la declaració de la renda. Tanmateix, per a les persones que tenen dos o més pagadors, la quantitat es redueix fins als 14.000 euros i sempre que la suma de la resta de pagadors sigui de 1.500 o més euros anuals. És per això que molts treballadors que no van fer la declaració de la renda l'any anterior hauran de fer-ho ara de manera obligatòria per l'aplicació dels ERTO, ja que el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) és, per a milions d'espanyols, aquest segon pagador.
«Estar obligat a fer la declaració de la renda no vol dir que s’hagi de pagar més, però la majoria dels ERTO que s'han pagat han tingut molt poca o cap retenció», explica Diana Ferrer, doctora i professora de Dret Fiscal i Gestió Tributària a ESADE, al podcast de Banc Sabadell. «Si no hi ha retenció o la retenció és molt inferior que la tributació final, Hisenda no està recaptant la teva bestreta en forma de retenció, i llavors arriba juny i toca pagar», afegeix. En la pràctica, «molta gent haurà de pagar entre 800 i 1.000 euros més en aquesta declaració», adverteix l'experta.
No obstant això, també pot donar-se la situació contrària i que, tot i estar per sota d'aquests ingressos i que no sigui obligatori presentar el document, el resultat sigui favorable per al contribuent. Així ho explica l'experta: «Quan una empresa et paga et fa una retenció, i aquí ja estàs pagant a Hisenda. Per exemple, pots cobrar 20.000 euros i tenir una retenció del 12 %. Però pots tenir un pla de pensions que et faci una retenció, o pots haver fet donacions a entitats socials i això també genera una deducció en forma de desgravació; i això fa que el tipus impositiu real sigui del 8 %. Llavors l’has de fer, perquè et sortirà a tornar i pots recuperar 300 o 500 euros».
Els errors més freqüents
A més del dubte sobre si cal presentar o no la declaració de la renda, hi ha altres qüestions a tenir en compte, com ara l'aplicació de deduccions per comunitats autònomes. «A la renda hi ha moltes deduccions que són autonòmiques, com la del lloguer, per exemple; hi ha molts contribuents que no se n'aprofiten perquè no ho saben. Això és una despesa que tens, però el fet de consignar-la en la declaració et genera un estalvi», explica Ferrer.
Pot interessar-te: Com estalviar en la pròxima declaració de la renda
Juntament amb l'arrendament de l'habitatge, hi ha altres deduccions interessants que convé revisar en funció de la comunitat autònoma en què es presenti la renda, ja que cadascuna té la seva pròpia normativa: per inversió d'accions en el mercat borsari o en entitats de creació recent, per despeses educatives i de llar d’infants, per la cura de persones dependents, per l'adopció d'un infant, per inversió en l'habitatge, per donacions amb finalitat ecològica, per rehabilitació d'habitatges en zones rurals...
També hi ha altres errors molt freqüents que convé tenir en compte:
-
- Quotes sindicals i de col·legis professionals. En els rendiments del treball, a més de comprovar les xifres amb els certificats fiscals que l'empresa ha de posar a disposició del treballador, s’han d'incloure també, si se’n tenen, les quotes sindicals i de col·legis professionals.
- Altres habitatges. Encara que una segona residència no desgrava, cal que aparegui reflectida en l'esborrany, ja que sí que s'han de pagar impostos per tenir-la. Si la propietat està en règim de lloguer, el propietari pot desgravar algunes despeses que són deduïbles, com la comunitat de propietaris, l'impost sobre béns immobles (IBI), les assegurances o les reparacions.
- Família. Cal no oblidar les deduccions per naixement de fills, adopció o família nombrosa, així com la que correspon a les mares treballadores amb fills de tres anys o menys. També és important tenir en compte que a l'hora de fer la declaració de forma conjunta com a unitat familiar, no s’hi pot incloure una persona que faci la seva pròpia declaració de la renda de manera individual. Per exemple, si un matrimoni té un fill de 22 anys que conviu amb ells i que fa la seva pròpia renda, els progenitors no el poden incloure en la declaració de la renda conjunta. En qualsevol cas, sempre convé valorar què resulta més beneficiós per a tots dos, fer-ho de manera individual o col·lectiva.
- Plans de pensions. Tot i que la gestora del pla de pensions comunica les dades a l'Agència Tributària, és convenient revisar-les en l'esborrany, especialment si s'ha fet una contribució extra o si s'ha rescatat en forma de capital, bé per jubilació o per altres qüestions.
Pot interessar-te: Declaració de la renda: quines novetats hi ha per a la cita amb Hisenda que comença el 7 d'abril
