Aforaments reduïts, fortes mesures de seguretat sanitària, espais a l'aire lliure i integració de les plataformes digitals són algunes de les solucions que els organitzadors han posat en marxa. L'objectiu: assegurar que es puguin celebrar i captivar els aficionats
Aquest any sí. El millor tennis ha tornat a la seva citar a les pistes de terra batuda del Reial Club de Tennis Barcelona 1899. El Barcelona Open Banc Sabadell se celebra després d'implantar unes estrictes mesures de seguretat sanitària. El doctor Antoni Trilla, de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha dissenyat els protocols de comportament, tant del personal com dels tennistes participants i dels seus equips respectius, així com del públic. L'objectiu és garantir que tot el torneig, amb un aforament reduït del 12 %, es desenvolupi seguint les normes antiCOVID-19.
Igual que en altres classes d'esdeveniments, en els esportius s'ha de seguir el protocol establert per l'organitzador, d'acord amb les mesures sanitàries decretades per l'Administració, els assessors experts i organismes com ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, en el cas del Barcelona Open Banc Sabadell, els jugadors compleixen les normes que l'Associació de Tennistes Professionals (ATP) utilitza en tots els seus tornejos, com ara la bombolla de seguretat que limita la seva vida entre l'hotel on s'allotgin, la zona de vestidors i les pistes per jugar o entrenar, sense contacte directe amb el públic.
A més, la pista central disposa d'una grada suplementària per poder acollir el públic amb les distàncies socials previstes per a actes esportius a l'aire lliure. Aquest any no s'han muntat el carrer comercial Fan Boulevard i el village habituals, i només poden assistir a l'esdeveniment per gaudir del millor tennis un màxim de 1.000 persones al dia. Aquesta xifra, en comparació amb els visitants d'altres anys, és realment significativa: només la pista Rafa Nadal del torneig ha arribat a tenir 8.000 persones com a públic.
Mesures antiCOVID-19 comunes per evitar els contagis
Arribar a aquest punt no ha estat fàcil i tampoc es pot generalitzar. «En els espais oberts es podria permetre l'assistència d'aficionats, com passa en algunes lligues de futbol europees que permeten l'entrada de fins a 5.000 persones», comenta Diego Santos, docent i investigador d’Ostelea, escola de management en turisme. En canvi «si pensem en competicions menors o amateurs en què els organitzadors no poden garantir un seguiment mèdic als esportistes, la situació es complica», remarca.
Algunes de les mesures comunes en els grans esdeveniments esportius són l'ús obligatori de les mascaretes -al Barcelona Open Banc Sabadell se’n dona una a cada aficionat que accedeix al recinte-, la instal·lació de dispensadors de gel hidroalcohòlic desinfectant per a les mans, la higiene correcta de tots els espais, la renovació d'aire constant, el control de la temperatura corporal diària als atletes i altres persones que assisteixen a l'esdeveniment -el Barcelona Open Banc Sabadell estableix que no superi els 37,3 °C, i una logística d'aïllament per als casos diagnosticats i sospitosos, a més de la traçabilitat de possibles contagis.
Un sector complex marcat per les pèrdues
Des de l'any passat, es van cancel·lar molts esdeveniments i altres es van posposar sense una data concreta. «Els organitzadors han tingut tres opcions: ajornar, anul·lar o fer-los online. Això va funcionar en alguns casos. Per exemple, la Marató de Barcelona de 2020 va ser virtual. Els participants havien de donar-se d'alta a la plataforma, sortien a córrer i compartien les dades de la seva carrera. Va ser descafeïnada, però es va salvar», explica Moisès Gangolells, director de La Salle Sport & Fitness. Després, «altres proves locals i amb pocs corredors es van poder fer aplicant els protocols antiCOVID-19», afegeix.
«Crec que el gran canvi serà que a partir d'ara tot es retransmetrà en plataformes digitals. Tot i que, en realitat, la gent vol ser-hi. Amb l'esport sempre hi ha un vincle emocional. De seguida que es pugui, i la vacunació ho permeti, es tornarà al model anterior.» Júlia Bosch, investigadora del Centre d'Estudis de la UPF Sports Lab
Amb tot, el sector esportiu a Catalunya va perdre el 2020 un 27,6 % dels ingressos, segons un estudi encarregat per la Generalitat. «És un sector econòmic molt complex i variat perquè engloba activitats molt diferents», afirma Júlia Bosch, investigadora del Centre d'Estudis de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sports Lab. Els més afectats són la indústria i el turisme esportiu, seguits de les federacions i els clubs. Com explica Gangolells, el patrocini se n'ha ressentit. «N’hi va haver que van preferir no associar-se a un esdeveniment esportiu pels riscos que implicava», assegura.
Pot interessar-te: La indústria del 'fitness', així s'ha vist afectada per la pandèmia
Les solucions que aporta la tecnologia
Un any després, la digitalització del sector va pel camí de consolidar-se. Així, el Barcelona Open Banc Sabadell facilita les retransmissions en streaming i impulsa les activitats online per involucrar els seguidors. «Un aspecte positiu ha estat una obertura més gran cap a la tecnologia i la innovació en l'esport: brindar l'oportunitat de crear nous models de negoci, involucrar els aficionats i mantenir relacions pròximes», expliquen Chris Kennett i Marcela Garza, membres del grup de recerca en gestió de l'emprenedoria i la innovació (GREITM) i l'Innova Institute, en una trobada virtual amb diversos experts organitzada per La Salle URL.
Una de les propostes aportades pels especialistes agrupats per La Salle-URL va incloure la retransmissió d'esdeveniments esportius en el joc multiplataforma Fortnite, on els aficionats visualitzin junts l'esdeveniment; afegir jugadors famosos per comentar-ho en diferents canals d'àudio -donant als espectadors l'oportunitat de triar quin canal escoltar- o incloure avatars de realitat augmentada (RA) per simular els càntics dels seguidors.
Pot interessar-te: Per què el mercat dels eSports és un dels més rendibles del món?
El públic: entre internet i l'experiència emocional
Durant el confinament, la manca de contingut esportiu en directe va fer que els aficionats busquessin alternatives en xarxes socials com Instagram, YouTube o Tik Tok, i en diverses aplicacions mòbils. A la xarxa, era freqüent veure reptes plantejats per clubs o esportistes o vídeos d'esdeveniments històrics repetits. Per a molts aficionats, internet es va convertir en «la pantalla principal», destaquen Kennett i Garza. Malgrat els esforços, per a altres experts, la digitalització està lluny de generar les mateixes sensacions.
El Barcelona Open Banc Sabadell, que només permet entrar 1.000 espectadors al dia a causa del protocol antiCOVID-19, compta amb retransmissions en 'streaming' i l'impuls d'activitats online per involucrar els seguidors del millor tennis
«Crec que el gran canvi serà que a partir d'ara tot es retransmetrà en plataformes digitals. Tot i que, en realitat, la gent vol ser-hi. Amb l'esport sempre hi ha un vincle emocional. De seguida que es pugui, i la vacunació ho permeti, es tornarà al model anterior», considera Bosch. «Quan tot estigui normalitzat la gent anirà als estadis, als circuits de motor o a les pistes de tennis. L'emoció de ser-hi és una cosa que encanta als aficionats», opina la investigadora de la UPF Sports Lab.
«Els esdeveniments esportius, com els musicals, no poden sobreviure sense públic. El gran atractiu resideix en viure l'experiència», assegura Santos, que cita com a exemple la Mitja Marató de Madrid 2020, també organitzada en format virtual. «Idealment, es podria pensar que, eliminant la necessitat de desplaçar-se, podria augmentar el volum de participants; però van participar poc més de 1.200 corredors, mentre que en l'edició de 2019 van arribar a meta més de 15.500 persones», incideix.
Per als experts consultats, els esdeveniments massius no desapareixeran i la immunitat de la població enfront de la COVID-19 farà que tot sigui més fàcil. «A principis d'aquest mes d'abril es va celebrar una marató amb més de 12.000 participants a Xiamen (Xina). I estic segur que, si les autoritats ho permetessin, la Cursa de Mercè de Barcelona seria un èxit de participació. I no és que no tinguem por, és que estem aprenent a conviure amb el virus», conclou el docent d’Ostelea.
Pot interessar-te: L'esport després del confinament, un negoci a l'alça?
