Diuen de Walt Disney que era un treballador infatigable, fins i tot quan la fama i la fortuna li van somriure. Quan trobava algú en la indústria de l’oci que li preguntava quin era el seu secret per arribar a l’èxit, ell sempre repetia el mateix: “Allò que facis, fes-ho tan bé que els teus clients vulguin tornar amb els seus amics per gaudir-ne un altre cop”. L’hoteleria al nostre país, un dels símbols internacionals més reconeguts de la marca Espanya, ha de tenir una màxima semblant. Precisament, la Confederación Empresarial de Hostelería de España és l’organització entorn de la qual s’agrupen els principals bars, cafeteries, restaurants i pubs, un total de més de 300.000 establiments repartits arreu de la geografia nacional, amb un volum de vendes anual que supera els 123.000 milions d’euros (un 6,2 % del PIB) i en els quals es dona feina a 1,7 milions de persones.
Futur incert
Després de decretar-se l’estat d’alarma, el sector semblava que es dirigia cap a un precipici de final incert, ja que moltes empreses es veien abocades a una fallida gairebé inevitable, alhora que a poc a poc s’estenia entre la societat el recel per anar a espais on hi hagués una concentració excessiva de gent.
De fet, Hostelería de España va emetre un comunicat en el qual lamentava que el Govern hagués exclòs el sector en el Reial decret llei 15/2020, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, aprovat el 21 d’abril, atesa “la greu situació” que passen. Entre altres mesures, sol·licitaven l’exoneració del pagament del lloguer dels negocis i la seva adequació a les circumstàncies a curt termini, per mitjà de mesures flexibles en el pagament de rendes, almenys fins al 2021. I és que, segons un estudi de Bain i EY, els negocis de restauració han de fer front durant el seu cessament d’activitat a despeses fixes d’entre 6 i 16.000 milions d’euros, la qual cosa suposa un compromís inassumible per als més de 270.000 locals que formen el sector.
Hostelería de España, secundada per altres organitzacions del sector de caràcter regional, va tenir clar des del primer moment que calia avançar-se i, per això, va crear al principi de la crisi un comitè tècnic que es va encarregar, entre altres tasques, d’elaborar les característiques d’un distintiu oficial que es pugui fer servir en tots els negocis i que, sobretot, garanteixi la seguretat dels clients des que entren en un local. La premissa fonamental és que aporti confiança i tranquil·litat als treballadors i els usuaris de qualsevol establiment, perquè, d’aquesta manera, una vegada finalitzi del tot la desescalada es doni suport a la reactivació del sector i s’eviti qualsevol possibilitat de contagi.
El sector es mobilitza
Aquest certificat reconeixerà:
- Que hi ha una temperatura adequada.
- Que es respecten les normes relatives al reajustament de la capacitat del local, com també la separació entre les taules i els serveis a clients.
- Que hi ha una higiene “extrema” en la manipulació d’aliments.
- Que la neteja dels banys i els estris de cuina és màxima.
- Que s’han implantat dispensadors d’hidrogel a la disposició dels usuaris.
El distintiu tindrà tres variants: “hoteleria segura”, “restaurant segur” i “bar segur”. A més, es permetrà que cada regió incorpori el seu propi idioma, com també el logotip de l’associació autonòmica professional corresponent.
El comitè tècnic va tenir molt present que les mesures que s’incorporin dins del distintiu no impliquin cap cost econòmic per a uns empresaris ja prou afectats per l’aturada de l’activitat i per això, per exemple, es va rebutjar l’ús de mampares per separar cada grup de clients.
En aquesta línia, va plantejar el seu treball de manera que fossin unes mesures complementàries a les que incorporarà pròximament el Ministeri de Sanitat, per la qual cosa també mirava d’estendre la mà a l’Administració refermant el tradicional compromís del sector per la seguretat i la higiene.
Avançar un pla de desescalada
A més de la iniciativa d’aquest distintiu oficial de qualitat, Hostelería de España, AECOC (que representa fabricants i distribuïdors) i FIAB (Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidas) van elaborar, amb l’assessorament d’EY i experts de l’àmbit sanitari, un pla de desescalada per a Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica i persona encarregada de coordinar totes les accions de la desescalada. L’objectiu és ajudar tant com sigui possible el Govern, gràcies al coneixement del sector que tenen les tres associacions, i que aquest pla serveixi de base per consolidar el seu rellançament.
El pla advoca perquè la desescalada s’adapti a la situació sanitària de cada regió, com també a la tipologia de cada establiment. A més, inclou una guia de reobertura segura per minimitzar la possibilitat de qualsevol contagi i transmetre tranquil·litat als consumidors.
Altres iniciatives rellevants
Malgrat l’envergadura de la proposta d’Hostelería de España, hi ha altres exemples, tant dins del sector com en altres indústries, que demostren la iniciativa de molts empresaris que volen convertir aquesta crisi en una oportunitat per agafar embranzida una vegada l’economia comenci a rutllar novament:
- Ikea s’alia amb JustEat. Tot i que aparentment no tenen res a veure, la pandèmia ha unit els camins d’aquestes dues companyies per mitjà d’una aliança temporal, per la qual durant el confinament es pot demanar menjar del gegant suec a través de JustEat. Es tracta de la primera vegada que els productes d’Ikea es reparteixen a domicili.
- Diverses marques de consum hoteler s’uneixen en la iniciativa #FuerzaBar. Companyies com ara Cruzcampo, Amstel, Heineken, Nestlé, Lanjarón i Carbonell han decidit promoure donacions que serveixin per pal·liar una mica la deterioració econòmica que estan patint molts negocis. Per exemple, ja s’ha lliurat una aportació equivalent a 15 milions de canyes, 360.000 litres d’aigua, 65.000 copes de vi o 300.000 ampolles monodosi d’oli d’oliva verge extra.
- El turisme es fa fort entorn de la campanya “España COVID free”. Amb l’objectiu principal de reconstruir la imatge internacional d’Espanya, diverses empreses del sector turístic estan implementant protocols estrictes de neteja i desinfecció als seus hotels per evitar que aquest estiu triomfi el moviment staycation, terme anglosaxó format a partir de les paraules stay i vacation i que es podria traduir com a “queda’t a casa”.
- ElTenedor impulsa la iniciativa “Salvemos nuestros restaurantes”, per mitjà de la qual els usuaris adquireixen bons de prepagament que podran bescanviar quan els restaurants tornin a obrir. Els restaurants ja estan podent gaudir d’aquests ingressos encara que fins i tot no hagin obert.
La ludificació per formar els professionals d’hoteleria
Aprofitant l’avanç de la neurociència, l’empresa emergent Siltom ha presentat un joc disponible per a telèfons mòbils, anomenat Trainapp, que pretén servir de plataforma de formació per als professionals de l’hoteleria amb vista a la reobertura dels seus negocis.
Encara que originalment es tractava d’una eina pensada per incrementar les vendes dels equips comercials, els experts de la companyia l’han redissenyat perquè qualsevol persona que treballi en el sector s’hi pugui connectar en qualsevol moment per aprendre com cal manipular estris i aliments de la manera més higiènica possible o tractar amb els clients respectant totes les normes de seguretat sanitària.
En principi, l’aplicació incorpora una biblioteca amb microsessions de 10 minuts amb reptes per als usuaris, on està previst que qualsevol persona els pugui completar en un màxim de dues setmanes.
Et pot interessar: Les empreses emergents que millor s’adapten a la crisi
