Els joves, la formació i l'ocupació a Espanya després de la COVID-19 | EDE
movi-image-jovenes-formacion-empleo-covid-1
Envia'ns suggerències
Internacionalització i Competència
4 min del teu temps

Els joves, la formació i l'ocupació a Espanya després de la COVID-19

Tue Jun 15 09:01:36 CEST 2021

La taxa d'atur entre els menors de 25 anys, la temporalitat dels seus contractes o el desajust entre la seva formació i la demanda de les empreses han malmès les seves perspectives professionals però també personals

Els joves han estat uns dels grans damnificats de les crisis econòmiques registrades en els últims anys. Així ho consideren el 55 % dels experts i alts directius consultats en el monogràfic sobre el mercat laboral juvenil realitzat per PwC, com a part del seu informe 'Consens econòmic. Primer trimestre 2021’. I és que, després de la crisi de 2008, han vist com es deterioraven les seves expectatives professionals i personals i, fa un any, des que va començar la pandèmia de la COVID-19, el nivell d'atur entre els joves s'ha incrementat en 10 punts percentuals.

Les últimes dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) situen Espanya com el país amb més desocupació juvenil de la Unió Europea (UE), després de registrar, al gener, una taxa d'atur del 39,9 % entre els menors de 25 anys. Aquesta xifra és gairebé vuit punts percentuals superior que la registrada en el mateix període de l'any anterior i dobla la mitjana de la UE. En total, la desocupació dels menors de 25 anys va augmentar en 184.000 aturats més a la UE al mes de gener, pel que fa al mateix període de l'any anterior, fins a registrar una taxa d'atur juvenil del 16,9 %. Així, la majoria dels enquestats per PwC es divideixen a parts iguals entre aquells que consideren que la situació actual és «extraordinàriament preocupant» (46,8 %) i els que la consideren «altament preocupant» (46,8 %). Només el 6,04 % creu que és «raonable».

Promoure la incorporació dels joves al mercat laboral és una condició imprescindible per a la recuperació de l'economia espanyola

Per això, plantejar solucions per promoure la incorporació dels joves al mercat laboral s'ha convertit en un imprescindible de cara a la recuperació econòmica que afronten Espanya i el món. Les dues vies de millora en aquest sentit amb més partidaris són: canviar els mecanismes d'entrada al mercat laboral reforçant l’aprenentatge, amb un 67,9 % dels enquestats que la considera la més adequada, i adaptar la seva formació a les necessitats productives de les empreses, amb un 68,8 % les respostes. Una altra de les propostes que recull l'informe és afavorir la mobilitat geogràfica, que trien un 64,9 % dels enquestats.

El llast de la temporalitat

Una altra de les dificultats amb què es troben els més joves des de fa anys és la temporalitat, que s'ha convertit en un llast no només a títol professional, sinó també en l'àmbit personal. Durant l'exercici de 2020, la taxa de contractes temporals dels joves amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys es va situar per sobre del 48 %, enfront del 16 % de la resta dels segments de treballadors.

Els resultats de PwC en aquest sentit mostren que una majoria, el 67 %, alerta que cal corregir aquesta situació. L'informe també reflecteix cert consens sobre quina és la principal mesura que cal prendre per reduir l'índex de temporalitat. Un 66 % entén que cal reduir la bretxa entre els costos d'acomiadament dels contractes temporals i els dels fixos (la indemnització que li correspon a un treballador a qui se li acaba un contracte temporal és de 12 dies per any treballat, mentre que en el cas de la contractació indefinida és de 20 dies, si es tracta d'un acomiadament per causes objectives, o de 33 dies, quan es considera improcedent).

Pot interessar-te:  Quin valor afegit poden aportar els joves a les empreses?

 

La penalització de l'encadenament dels contractes temporals és una altra de les mesures proposades pel document de PwC. Un 41 % dels enquestats són partidaris de posar-ho més difícil, tot i que hi ha també un col·lectiu del 23 % que no creu que sigui la solució. Actualment, la concatenació de contractes temporals ja està limitada (la temporalitat ha d'estar degudament justificada i hi ha terminis màxims en funció de si es tracta d'un contracte per obra, eventual, d'interinitat o de formació), però es tracta d'una pràctica molt estesa. Bonificar la contractació fixa és una altra opció, encara que aquesta via genera algunes divisions entre els enquestats per PwC.

El desajust amb les necessitats de l'empresa, primera causa d'atur

A més de la temporalitat, la 'desconnexió' entre la formació i les necessitats reals de les empreses és un altre dels reptes als quals s'enfronten els qui s’acaben de graduar, i és la primera causa d'atur entre aquest col·lectiu, com afirmen gairebé dos de cada tres enquestats per PwC. Per això, els experts proposen millorar la formació bàsica, modificar l'oferta d’ensenyaments universitaris per posar èmfasi en les matèries tècniques i científiques, i, sobretot, el 93,1 % dels enquestats aposta per invertir en la formació professional, un dels talons d'Aquil·les del sistema educatiu.

Pot interessar-te:  Millennials, estalvi i inversió: com poden fer front a la crisi?

 

Fotografía de Matthew T Rader a Unsplash
-Temes relacionats-
up