movi-image-pensiones-ciclo-vida-inversion-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Els plans de pensions de cicle de vida s'adapten a l'edat de cada persona i permeten optimitzar la inversió

18/05/2021

Són productes que, amb el suport de la feina de gestors professionals, adapten automàticament el seu binomi entre rendibilitat i risc per combinar-se amb l'edat dels seus partícips i les seves característiques particulars

Una persona que guanya 50.000 euros l'any ha de tenir estalviats prop de 300.000 euros quan es jubili per mantenir el nivell d'ingressos després de la jubilació. Amb aquest exemple tan gràfic, la directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida y Pensiones, Esther Pichardo, ha volgut posar de manifest la necessitat d'implantar una veritable cultura de l'estalvi a Espanya que faciliti als ciutadans la planificació d'una de les millors etapes de la vida, la jubilació.

Pichardo va participar, juntament amb la directora general de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), Elisa Ricón, al webinar Què ha canviat durant el 2021? Vols saber com treure més partit als teus estalvis per a la jubilació?, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell. Durant la sessió, Pichardo va deixar clar que el més important és generar l'hàbit d’estalviar entre els ciutadans perquè siguin capaços de començar a fer-ho com més aviat millor.

En concret, Pichardo recomana començar a estalviar a poc a poc des de molt jove i anar augmentant aquest estalvi a mesura que passen els anys. Per exemple, es pot començar estalviant només un 5 % del salari entre els 25 i els 45 anys, elevar aquest percentatge al 10 % entre els 46 i els 55 anys i intentar augmentar novament el percentatge a partir dels 56 anys i fins al moment de la jubilació, per assolir un nivell d'estalvi suficient per complementar la pensió pública.

De fet, l'experta va posar un altre exemple també molt gràfic per il·lustrar la importància d’estalviar amb temps. Dos germans bessons que estalvien, durant 20 anys, cada mes el mateix de manera individual: 166 euros. Això suposa gairebé pràcticament 2.000 euros d'estalvi a l'any, que és just la quantitat que actualment es pot desgravar a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) després de l'entrada en vigor dels últims pressupostos generals de l'Estat. Un dels germans comença a estalviar a 25 anys i ho fa fins als 44 anys, mentre que l'altre no comença a estalviar fins que té 44 anys i ho fa fins als 64 anys. El primer podrà d'acumular uns estalvis de prop de 100.000 euros quan es jubili, uns 45.000 euros més que el seu germà.

Estalviar com més aviat millor

«L'important és començar a estalviar com més aviat millor, amb els imports que cadascú es pugui permetre en funció de la seva capacitat financera», va assenyalar Pichardo, després de ressaltar, a més, que el temps és un gran aliat perquè els estalviadors puguin treure el màxim partit al capital acumulat gràcies al seu esforç.

En aquest sentit, tant Pichardo com Ricón van defensar els plans de pensions, productes transparents, il·líquids, segurs i finalistes, totalment orientats a aconseguir estalvi per a la jubilació. A més, són productes supervisats per la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions i estan subjectes a auditories anuals. 

Els plans de pensions de cicle de vida adapten de forma automàtica la cartera d'inversions a l'edat del partícip

Dins dels plans de pensions, Pichardo va ressaltar el potencial dels plans de pensions de cicle de vida que, amb el suport de la feina de gestors professionals, adapten automàticament la cartera d'inversions a la situació de partícip, cosa que permet optimitzar la gestió.

En una primera etapa, quan l’estalviador és jove i falta molt de temps per a la jubilació, la major part del capital s'inverteix en renda variable per maximitzar-ne la rendibilitat. Amb el pas dels anys, la inversió es fa més conservadora i es va centrant en renda fixa. Són productes capaços d’adaptar automàticament el seu binomi entre rendibilitat i risc per combinar-se amb l'edat dels seus partícips i les seves característiques particulars. «Són plans que actualment estan funcionant bé i ofereixen excel·lents rendibilitats», ha subratllat l'experta de BanSabadell Vida y Pensiones. 

Pot interessar-te: Principals novetats sobre fons i plans de pensions en la declaració de la Renda

En apostar per aquest tipus de pla, l'estalviador té els mateixos avantatges que ofereixen els plans de pensions tradicionals (desgravació a la base imposable de l'IRPF) i altres d’addicionals, ja que els partícips deixen els seus diners en mans d'especialistes financers amb experiència que adapten les inversions a les característiques pròpies de l'edat de cada estalviador i analitzen l'entorn econòmic del mercat en tot moment per intentar aprofitar les oportunitats que aquest presenti.

Aquest tipus de productes cada vegada guanya més pes. Rincón va assegurar que des d’Inverco han observat un canvi important en el perfil del partícip espanyol en plans de pensions en els últims anys. El 2012, en analitzar la composició de les carteres, s'observava que pràcticament dos de cada tres euros s'invertien en plans lligats a la renda fixa. Avui, en canvi, gairebé el 80 % dels actius s'inverteix en plans amb una cartera de renda variable. «El risc no és dolent per se, és dolent si no se sap gestionar. Fugir del risc de vegades és fugir de la rendibilitat», va assenyalar.

Les empreses tindran un paper fonamental en l'estalvi dels empleats en el futur

A més, totes dues expertes van ressaltar el paper que tindran les empreses en l'estalvi dels espanyols en el futur. La directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida y Pensiones va posar de manifest que l'estalvi col·lectiu s'utilitza molt poc a Espanya, en comparació amb altres veïns europeus. De fet, només l’1 % de les empreses ofereix plans de pensions d'ocupació (PPE) als seus treballadors.

Los PPE son planes de pensiones complementarios que las empresas ponen a disposición de sus empleados para que, de manera voluntaria, tengan un complemento a su pensión cuando se jubilen. El promotor del plan es la empresa, y el partícipe es el trabajador que decide suscribirlo y adherirse a él. Las aportaciones las realizan las empresas (representan un mayor coste salarial) y los empleados si así lo desean.

Falten incentius fiscals

Segons totes dues expertes, l'estalvi col·lectiu té recorregut a Espanya. De fet, el Govern s'ha marcat el compromís d'impulsar aquest tipus de productes i d’altres que formen part del segon pilar del sistema de pensions, però per a fer-ho haurà de posar en marxa incentius fiscals per a les empreses. 

En concret, Pichardo creu que els plans col·lectius de retribució flexible també poden créixer molt en els anys vinents perquè permeten desgravacions importants en l'IRPF juntament amb els avantatges habituals dels plans col·lectius, com ara comissions de gestió més baixes. I, dins d'aquests plans col·lectius de retribució flexible, la gestió de cicle de vida pot tenir cada vegada més protagonisme perquè és «doblement beneficiosa per als treballadors». 

Rincón va remarcar que falten incentius fiscals per a les empreses per potenciar aquest segon pilar del sistema perquè, actualment, l'únic al·licient per a les empreses és oferir un benefici als seus treballadors més enllà del salari.

Pot interessar-te: Com es pot optimitzar, el paquet salarial dels empleats?

En qualsevol cas, Pichardo va insistir que el més important és començar a estalviar com més aviat millor i preparar-se per a la jubilació. De fet, va recordar que hi ha altres productes que, més enllà dels plans de pensions, serveixen per a aquesta finalitat. Per exemple, les assegurances individuals d'estalvi a llarg termini (SIALP) o els plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIES), amb diferències fiscals i de liquiditat pel que fa als plans de pensions tradicionals. «Hi ha alternatives que ofereixen avantatges fiscals i que estan pensades per estalviar a llarg termini», ha subratllat.

Fotografía de Sasun Bughdaryan en Unsplash
-Categories i etiquetes-
up