El descens de la taxa de natalitat i l'augment de l'esperança de vida auguren desequilibris en els sistemes públics de pensions de les economies desenvolupades que, com a Espanya, són de repartiment. Les successives reformes realitzades per garantir la sostenibilitat de les pensions, com el càlcul en funció de l'increment de l'esperança de vida, l'augment de l'edat de jubilació, així com els anys totals de còmput de la vida laboral, han tingut com a efecte, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la reducció de la taxa de substitució en gairebé un 10 %, i previsiblement aquest percentatge serà superior en els pròxims anys.
Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, explica que, "amb les cotitzacions realitzades durant una vida laboral de 38 anys, es cobreix la pensió pública de jubilació dels primers 12 anys. No obstant això, de mitjana es viu 18 anys després de la jubilació, de manera que existeix un dèficit mitjà de sis anys". A més, assenyala aquesta experta, "la natalitat ha baixat molt, i la ràtio de jubilats respecte a les persones en actiu s'està incrementant". Si el 1980 la taxa de dependència era de cinc treballadors per cada jubilat, el 2050 aquesta proporció serà de només tres persones actives per cada dos jubilats.
Pot interessar-te: Com preparar-se financerament per viure, almenys, 20 anys després de jubilar-se
En aquest escenari el més prudent és generar uns estalvis que permetin complementar la pensió pública i que assegurin viure amb tranquil·litat després de la jubilació. Els plans de pensions individuals (PPI) són una de les millors opcions. Segons les últimes dades de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) corresponents al mes de juny, en el molt llarg termini (25 anys) els PPI continuen registrant una rendibilitat mitjana anual (neta de despeses) del 3,25 % i, en el llarg termini, 10 i 15 anys, del 3,8 % i del 2,5 %, respectivament.
A més, presenten rendibilitats positives en tots els períodes, sobretot, a un any, on el rendiment mitjà net de despeses i de comissions arriba a l’11,4 % anual. La renda variable continua oferint retorns molt elevats que arriben a assolir el 10,4 % anual a cinc anys i el 29,9 % en un any.
Aquests guanys han incrementat el valor dels actius dels PPI en 1.038 milions d'euros, permetent d'aquesta manera situar el seu volum total de patrimoni en 86.241 milions d'euros el juny. En termes interanuals, el patrimoni dels plans registra un creixement del 12,7 % (9.722 milions d'euros més que en el mateix mes de l'any anterior).
Com triar el millor pla de pensions
Al mercat existeixen nombrosos plans de pensions, tots amb la mateixa fiscalitat i les aportacions dels quals es poden desgravar de la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) amb un màxim d’aportació de 2.000 euros. Quin d'ells triar? El primer a tenir en compte és que la política d'inversió s'ha d'adaptar a les necessitats i al perfil de risc de cada persona. "No ha d'invertir igual algú que està proper a l'edat de jubilació que necessita escollir un producte relativament conservador, que aquella persona que acaba de començar la seva vida laboral i pot optar per un de més agressiu", explica Pichardo.
També s'ha de triar entre revisar la política d'inversió i canviar de pla a mesura que passen els anys, o que sigui el mateix pla automàticament el que vagi adaptant-se. Això últim és el que fan els plans de pensions de cicle de vida: en funció de l'horitzó temporal de cobrament, van ajustant les inversions, posicionant-se com una bona opció per a les persones que no volen estar pendents contínuament del seu pla de pensions. Així, en les primeres etapes aquests plans solen apostar per la renda variable, més volàtil i que es percep com de major risc d'inversió, en detriment de la renda fixa, percebuda com més estable i de menor risc. Amb els anys, el gestor de fons de pensions de cicle de vida anirà variant el pes de renda fixa i variable per adaptar-lo als perfils d'inversió del partícip, fins a arribar a la data prevista de jubilació amb una cartera majoritàriament en liquiditat.
Pel que fa a les rendibilitats és important revisar la que està obtenint el pla que es vol contractar i comparar-lo amb altres plans que inverteixen de manera similar. En tractar-se d'un producte a llarg termini, fins a la jubilació, és preferible comparar la rendibilitat a mitjà i llarg termini, no en l'últim mes o tres mesos, que no sol ser tan representativa. I tenir també en compte que en els PPI la comissió de gestió i dipòsit que es cobren passen a segon terme. "No importa pagar una comissió superior si la rendibilitat que està obtenint aquest pla, i que serà la que obtindrà el partícip, respecte a altres plans similars d'inversió és millor", aclareix Pichardo.
Fonts d'ingressos presents i futures
La recomanació dels experts és començar a estalviar al més aviat possible. Començar amb la primera nòmina, destinant un 5 % al pla de pensions i establir una rutina d'estalvi periòdic que reservi mensualment una part del que s'ingressa per a la jubilació. Un percentatge que pot incrementar-se a mesura que passen els anys, i complementar-se també amb aportacions extraordinàries de part dels ingressos extraordinaris que es reben com les pagues extres, la remuneració variable, les devolucions de l'IRPF en fer la declaració de la renda, etc.
Pot interessar-te: A quina edat és recomanable obrir un pla de pensions?
Per fer un bon disseny financer de cara a la jubilació cal calibrar a més quines són les fonts d'ingressos actuals i futures (rendes de treball, lloguers, possibles herències...) i prendre consciència de quin és el nivell de despeses a assumir un cop s'estigui jubilat (lloguer o manteniment d'un habitatge, despeses mensuals recurrents i adquisicions com un cotxe o unes vacances). Cal tenir en compte que la liquiditat d'aquests productes d'estalvi és reduïda. "Hi ha persones que ho veuen com una cosa en contra, però és un avantatge a l'hora d’estalviar. Es poden cobrar en cas de necessitat real, però no es poden rescatar per pagar unes vacances. Així s'eviten les temptacions", assegura Pichardo.
