Les professions col·legiades suposen el 12,8 % de l'ocupació directa, el 19 % del teixit empresarial i el 33 % de la inversió de les empreses en R+D. Per això, tindran un paper determinant en el Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) espanyol dins del programa del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU.
«El concepte vertebrador d'aquest fons és el de la transformació, que recull l'esperit de tota una època de canvis substancials que encaixa amb la raó de ser de les professions col·legiades i de la seva funció en aquesta tasca d'evolució basant-se en un coneixement avançat», destacava Victòria Ortega, presidenta d'Unió Professional i del Consell General de l'Advocacia, en el webinar El paper dels professionals en la transformació: fons de recuperació europeus, organitzat per Banc Sabadell Professional.
El 97 % dels col·legiats superiors i professionals són microempreses. I «seran aquests professionals i les seves empreses els qui puguin impulsar i executar molts dels projectes del Pla de recuperació espanyol», subratllava Ortega. El Govern ja ha culminat el full de ruta que enviarà a Brussel·les pròximament per canalitzar els ajuts europeus. La Comissió Europea disposarà de dos mesos per analitzar-lo i donar-li el vistiplau, i el Consell Europeu farà el mateix en un mes. Diversos estats membres ja han sol·licitat accelerar aquest procés.
Espanya podria rebre 144.000 milions d'euros els anys vinents per impulsar plans i reformes al voltant de quatre àrees tractores: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. «L'objectiu últim és que les professions puguem contribuir de manera determinant a la transformació tan necessària de la nostra economia», afirmava la presidenta d'Unió Professional. La posada en marxa d'aquest mecanisme tan ambiciós que suposa l'execució d'una quantia sense precedents tindrà èxit si es potencia la col·laboració publicoprivada i entre les administracions. En aquesta línia «serà important, també, enfortir les aliances entre les diferents organitzacions col·legiades», destacava Ortega.
El Fons de Recuperació Europeu segella diverses fites
«Aquest fons és una mesura de vital importància en termes de construcció europea perquè serà un mecanisme igual per a tots els països. I és molt important no només per la quantia, sinó perquè serà determinant en la transformació i en la modernització del teixit productiu de tots els estats. A més, no només pretén recuperar l'economia, sinó transformar-la per adaptar-se a la nova realitat post-COVID-19», assenyalava Blanca Montero, sotsdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell. Es tracta, a més, d'una fita per a la integració de la Unió Europea (UE), perquè permetrà per primera vegada a la Comissió Europea endeutar-se de forma massiva en els mercats per finançar els seus 800.000 milions d'euros (en preus actuals).
Mentrestant, el gran enigma és quan començaran a arribar els ajuts als estats membres. Els complexos canvis institucionals que comporta la seva posada en marxa tant a escala nacional com europea han endarrerit el procés més del previst. Fins a la data falten nou parlaments nacionals per ratificar la decisió de recursos propis, un beneplàcit sine qua non per desbloquejar el Fons de Recuperació Europeu i permetre que la Comissió emeti deute en els mercats.
«Els efectes d'aquesta injecció d'energia a l'economia aquest any seran molt menors del que prevèiem. Malauradament, no es compliran les perspectives que l'impacte dels fons en el producte interior brut (PIB) sigui del 2 %. Hem de veure què passa en el quart trimestre», analitzava Valentí Pich, interventor d'Unió Professional i president del Consell General d'Economistes d'Espanya. Altres factors a tenir en compte per a l'evolució de la recuperació econòmica seran, d'una banda, la campanya de vacunació, que s’espera que sigui massiva aquest segon trimestre de l'any, i, d'altra banda, el desenvolupament de les mesures de protecció per mantenir el teixit productiu, com ara els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). En aquest sentit, explicava Montero, «la vacuna és ara el principal instrument de política econòmica, però també n’hi ha d’altres molt importants que influiran en la recuperació, com que no es retirin massa ràpid les mesures d'estímul econòmic i fiscal».
La posada en marxa del Fons de Recuperació Europeu suposa diversos reptes presents i futurs per a Espanya. En primer lloc, la suma que s’ha d’executar. El país serà un dels més beneficiats: pot rebre 82.000 milions d'euros en el primer tram, 69.500 del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el principal instrument de Next Generation EU, i 12.000 milions procedents de React-EU. Això representa més del 7 % del PIB. «Els professionals tenim una gran tasca de presentar-nos a la concurrència i de controlar aquests ajuts», apuntava Pich.
El segon repte és el calendari. Els ajuts s'han de comprometre en dos anys, encara que poden arribar fins al 2026. I, en tercer lloc, suposa un repte pel triple objectiu que ha de complir relacionat amb la recuperació, la transformació i la resiliència de l'economia i de la societat espanyola. «Cal destacar que aquests fons tenen condicionalitat, no en termes fiscals com van tenir les ajudes en l'anterior crisi, sinó una condicionalitat dedicada a reformes i inversions», recordava Montero
El paper fonamental de les pimes
Segons els detalls del PRTR espanyol revelats recentment pel Govern, el procés per fer les pimes més digitals i competitives, mitjançant el Pla de digitalització de pimes, comptarà amb 4.066 milions d'euros. Ara com ara, el 43 % dels espanyols no té les competències digitals bàsiques.
«No tindria sentit reactivar l'economia sense traslladar la modernització al teixit productiu, que en la seva àmplia majoria són les pimes. En el món professional és on hem de ser una baula, una corretja de transmissió d'aquesta digitalització i d'augment de la productivitat i de la competitivitat», afirmava José Antonio Galdón, vicepresident d'Unió Professional i president del Consell General de l'Enginyeria Tècnica Industrial d'Espanya.
Pot interessar-te: Els col·lectius professionals, un exemple d'adaptació en matèria de digitalització
Els col·legiats i professionals es projecten com un nexe d'unió entre l'administració i el ciutadà. «Servim d'enllaç per a la transmissió digital i la seguretat jurídica. En aquesta línia, els col·legis com a tal tindrem un paper importantíssim. Després, cadascun dels col·legis en la seva especialització i àrea tindrà un paper transcendental en l'aplicació dels fons», subratllava Galdón.
«No oblidem els professionals que són els proveïdors de productes i de serveis per a les pimes. Hi haurà fons per a tothom. Estem parlant de moltes oportunitats. Ara hem de començar identificant en quines àrees de treball ens podem anar preparant cadascú», concloïa Montero.
