Sense saber prou bé en què consisteix exactament aquesta «nova normalitat», moltes empreses ja s’estan preparant per adaptar-se de manera àgil a aquest entorn canviant, amb plans de contingència ad hoc en què els rebrots i una possible segona onada marquen els passos a seguir. La digitalització també ha estat una altra prova que molts negocis es veuen obligats a superar accelerant la seva transformació per no «quedar-se» pel camí. Ara, toca afrontar nous reptes organitzatius.
«Hem de tornar ràpidament a una situació com més similar millor a la normalitat, ja que no podem perdre l’estiu. Estem vivint com en una mena de petita bombolla en mode stand still o quiets al país d’“ara marxem de vacances”. Però ens hem d’anticipar a això, no podem esperar a setembre i octubre; aleshores, viurem els moments més durs d’aquesta crisi. Cal fer els deures abans», explica Manuel Martín, soci de PwC i protagonista del seminari web «Protocolos y medidas organizativas para adaptar tu empresa a la nueva era», organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell i liderat també per Luis Carbajo, CEO fundador de Vottum, una plataforma de cadena de blocs.
Deures en seguretat sanitària, gestió de tresoreria, millores operatives, optimitzacions organitzatives… Una llarga llista que no pot esperar i que passa per la transformació digital de les empreses, la transició ecològica i la reindustrialització de sectors com a principals focus d’actuació, punts en què coincideixen els assistents a la trobada de HUB Empresa. Una reindustrialització que es podrà finançar amb els fons europeus aportats la setmana passada per valor de 750.000 milions d’euros, dels quals Espanya en rebrà 140.000, i en la qual seran clau tots els processos de transformació digital. Però Martín adverteix que «si no els sabem utilitzar, seran un desavantatge competitiu respecte dels nostres competidors europeus». No obstant això, per Luis Carbajo, CEO fundador de Vottun, «les empreses no poden esperar que el Govern espanyol les ajudi amb tota aquesta mena de coses».
Els nous hàbits
Els reptes per a les empreses són molts, però Nacho Rosés, director de Strategy and Digital Growth de RocaSalvatella, envia «un missatge d’optimisme, perquè hi comença a haver algunes bones notícies i nous canvis en la societat, amb models més saludables, ecosaludables i sostenibles que ho fan possible». Creu que és important centrar-se en «els nous consumidors i les noves rutines de consum», com ara el comerç electrònic, la capacitat logística per a estar prop del client o l’ús de la tecnologia per a treure més partit a les dades massives, utilitzant la intel·ligència artificial (IA) i la internet de les coses, i donant-los una capa de seguretat per mitjà de la cadena de blocs i els sistemes al núvol.
Els reptes són: evitar pèrdues financeres, mantenir la companyia en funcionament i conservar clients i proveïdors
Els tres principals reptes als quals s’enfronta una de cada dues empreses són: evitar pèrdues financeres significatives (54 %), mantenir la companyia en funcionament (53,1 %) i conservar les relacions amb clients i proveïdors (52 %), tal com es desprèn de l’informe «Impacto económico y laboral de la crisis del COVID-19 en las empresas españolas», elaborat per Randstad. En aquest document es distingeixen tres àrees d’actuació: processos, finances i personal. En aquest últim, els reptes passen per gestionar el teletreball (42,5 %) i els ERTO (35,6 %) i invertir en seguretat i en garantir la seguretat dels treballadors (32,9 %).
Salut, tecnologia i privacitat
Els experts coincideixen que minimitzar l’exposició i els riscos dels treballadors és un dels punts més importants. «Hem de tenir el motor actiu per a arribar a la normalitat d’abans. Si cal, sent millors. I per a això, la prioritat principal és assegurar la salut dels treballadors», apunta Rosés. Si bé, es fa un pas més i es lliga això a l’ús de la tecnologia.
Passaports sanitaris amb tecnologia de proximitat i tracking –en català, rastreig–, apps per a reservar llocs i sales en oficines i gestionar aforaments de grans esdeveniments per mitjà de la IA, el Low Code –un programari que permet el desenvolupament ràpid d’aplicacions– en la intel·ligència empresarial, el comerç electrònic i la ciberseguretat en els pagaments, i moltes altres possibilitats més que poden canviar i canviaran la manera en què ens relacionem al nostre entorn laboral i personal en l’era post-COVID, segons coincideixen els experts.
D’aquesta manera, el control dels espais de les empreses, la gestió de torns en la plantilla i la realització de tests als treballadors han de ser un punt de partida per a evitar brots en els equips de treball o, almenys, minimitzar les possibilitats que n’hi hagi i que s’hagi de posar en quarantena tots els treballadors i tancar temporalment el negoci. Com comenta Luis Carbajo, les empreses s’estan afanyant molt ara en la implementació d’eines tecnològiques facilitadores de processos i «els projectes previstos per a d’aquí a tres mesos, els estan demanant per a d’aquí a tres setmanes. La rapidesa és la norma».
Martín destaca que «si la protecció de la salut dels treballadors no la garanteix l’Estat, ho ha de fer l’empresa i, aleshores, el directiu n’esdevé el responsable». Mentrestant, el CEO de Vottun assegura que «en les nostres democràcies occidentals tenim instruments per gestionar-la de manera activa, però s’han de prendre decisions de caire administratiu i públic. La privacitat dels ciutadans és molt important i l’ús de la tecnologia de cadena de blocs permet fer una gestió de les dades totalment privada i minimitzada».
No obstant això, el directiu de RocaSalvatella assenyala que «el tema de la protecció de dades sempre ha provocat un gran debat, però al final no s’han fet grans canvis, ja que tots acceptem les clàusules sense llegir-les. Nosaltres mateixos valorem molt poc les nostres dades».
Regulació del teletreball
Un altre dels factors clau en aquesta nova normalitat serà la regulació del teletreball, una pràctica que l’abril d’aquest any va créixer forçosament fins a un 36 %, segons dades de Statista, quan el 2019 només un 4,8 % de la població activa treballava habitualment en remot al nostre país, segons EUROSTAT. Manuel Martín assegura que «és evident que el teletreball al 100 % no és viable, però tampoc la tornada al model previ basat en el presentisme».
«És evident que el teletreball al 100‑% no és viable, però tampoc la tornada al model previ basat en el presentisme.»
El soci de PwC té clar que «hi ha coses que es poden fer bé amb el treball en remot i coses que no. Cal debatre què es farà teletreballant i què no; com es mantindrà la cultura de l’empresa al voltant dels treballadors; com seran eficients els equips; quina tecnologia s’utilitzarà i on hi ha les limitacions tecnològiques o què cal canviar de la manera d’actuar o del sistema legacy per millorar el teletreball i fer-lo més eficient».
«Amb l’arribada del teletreball, amb totes les coses bones i dolentes que suposa, és on les empreses s’han hagut d’adaptar més, sobretot amb el tema dels protocols de treball. En aquest cas, el que s’està buscant són eines que facilitin la gestió d’aquests protocols perquè, en moltes ocasions, no són senzills de posar en marxa», apunta el CEO de Vottun.
Els experts coincideixen en la necessitat d’avaluar totes aquestes variables com més aviat millor per mirar d’anticipar qualsevol situació que pugui presentar-se en un context en què el risc pot suposar un factor clau per a la supervivència de les empreses.
Partint de la base de la seguretat sanitària com a principal element, sembla que les grans palanques de canvi d’aquesta «nova normalitat» vindran determinades per la capacitat de gestió dels fons de recuperació europeus i la transformació digital de les empreses, aprofitant les grans oportunitats que ofereix la tecnologia per accelerar i garantir aquesta «tornada a la feina» de la manera més segura i eficient possible.
