Les illes de Palma i Eivissa han donat el tret de sortida a l’arribada de turistes alemanys a les nostres costes. Després de mesos d’aturada completa de l’activitat, el sector turístic, que representa prop del 13% del PIB espanyol, s’endinsa així en una nova normalitat marcada per la crisi, la incertesa i les mesures de prevenció contra el virus, per la qual cosa el sector dona per perduda la temporada d’estiu.
L’ordre ministerial que feia possible aquest projecte pilot d'arribada de turistes a les Illes Balears ha permès que, malgrat el tancament de fronteres i la prohibició de viatjar des de la península imposada fins l’1 de juliol, en l'última quinzena de juny arribessin a l'arxipèlag 57 avions alemanys procedents de Frankfurt, Hamburg, Düsseldorf, Stuttgart i Hannover. La norma establia, a més, que els viatgers no tenien l’obligació de guardar un període de quarantena de 14 dies, una mesura que sí que seguia vigent per a la resta de persones que entressin al país, fos quina fos la seva procedència. A més, la norma fixa una estada mínima de cinc nits i els turistes han d’omplir a l’avió una carta de localització del passatger, que s’entregarà a la frontera i que permetrà que les autoritats sàpiguen on estarà allotjat i com contactar-lo en cas que fos necessari.
Et pot interessar: Les receptes del sector turístic per sortir de la crisi
Com està sent la tornada a la normalitat del sector?
No hi ha dubte que l’arribada dels turistes s’ha fet notar en l’activitat comercial de les Illes Balears. En els últims set dies, la despesa d’alemanys a Palma ha representat un 22% del mateix període de 2019, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb Terminals de Punt de Venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica. En l’últim mes, aquest percentatge era només d’un 11%. A Eivissa, la xifra puja fins a un 33% en l’última setmana (davant del 12% de l’últim mes). Si comparem aquestes dades amb la despesa de turistes anglesos a Palma, per exemple, en els últims set dies aquest ha representat només un 7% del mateix període de l’any anterior.
Amb tot, els professionals del sector no són gaire optimistes de cara a la temporada d’estiu. Segons les previsions d’Hostelería de España, unes 65.000 empreses tancaran i es perdran unes 400.000 feines. I és que, malgrat que es comencen a veure els primers símptomes de recuperació, el despertar es preveu lent. Si agafem com a referència el sector de la restauració, indústria molt dependent del turisme, veiem que el creixement de l’activitat comercial dels restaurants de Palma en l’última setmana va ser del 15% respecte a la setmana anterior, segons les dades de Pulso, mentre que en l’últim mes ha crescut prop del 40%.
És evident que aquest any hi haurà menys turistes estrangers que visitin el nostre país. El tràfic aeri no recuperarà els nivells d’abans de la crisi fins a 2023, segons va assenyalar Luis Gallego, president d’Iberia, en la cimera 'Empreses espanyoles liderant el futur', organitzada per la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). La crisi sanitària i econòmica ha impulsat un turisme de proximitat, assequible i no massificat, per la qual cosa és probable que molts espanyols optin pel turisme nacional. Ara bé, malgrat l’existència d’aquest “transvasament dels que érem turistes internacionals i que aquest any visitarem altres llocs del nostre país, hi haurà una caiguda molt significativa del turisme internacional que el nacional difícilment podrà compensar fins als nivells que poguessin fer d’aquest estiu un bon estiu”, assenyala Paula Nevado, secretària general de Marques de Restauració.
En aquest context, els empresaris del sector han demanat que els ERTO s’ampliïn fins a final d’any i que el Govern aposti per un pla de promoció del turisme tant a nivell internacional com nacional.
Et pot interessar: Com seran les nostres vacances aquest estiu que ve?
Els empresaris miren cap a Europa
Els principals països de la Unió Europea han posat en funcionament mesures de reactivació econòmica, alleugeriment fiscal i plans d’ocupació, concentrats en els anomenats plans Marshall per un valor conjunt de gairebé 100.000 milions d’euros. França hi ha destinat un total de 18.000 milions d’euros, Grècia, 24.000 milions i Itàlia, 55.000 milions. Durant la seva participació en la cimera empresarial de la CEOE, el president d’Hostelería de España, José Luis Yzuel, a més d’un Pla Marshall per al nostre país, recalca la necessitat d’aplicar "incentius a la demanda" com desgravacions en l’impost de la Renda o bons per potenciar el turisme nacional, a imatge del que ja han fet altres països europeus.
França i Alemanya han posat en funcionament incentius que inclouen subvencions a fons perdut per empreses del sector, bons turístics i exempcions en cotitzacions, així com mesures fiscals. A més, una altra de les mesures més destacades que s’estan aplicant a Europa són els anomenats passadissos turístics amb els quals els països reobren les seves fronteres i permeten la circulació de viatgers entre regions en les quals l’evolució de la pandèmia és similar.
.
