movi-image-vectores-transformacion-fondo-recuperacion-1
Envia'ns suggerències
Inversions
4 min del teu temps

Els vectors de la transformació del Fons de Recuperació Europeu

19/01/2021

Per primera vegada en la història, els sectors beneficiaris dels ajuts després d'una crisi no seran els més afectats, sinó els que presentin les propostes més adaptades al nou rumb que marca la Unió Europea: la transició energètica cap a una economia més sostenible i la digitalització.

L'economia europea rebrà un total de 750.000 milions d'euros durant els pròxims anys com a conseqüència de l'aprovació del Fons de Recuperació Europeu, l'instrument amb el qual la Unió Europea (UE) pretén fer front a la crisi desencadenada per la pandèmia del coronavirus. Els principals destinataris són Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia, ja que són les economies que han estat més colpejades i per a les quals el fons és fonamental per recuperar-se. 

El Fons de Recuperació Europeu és històric pel que fa a la quantitat de diners que posa a disposició de la reconstrucció del continent, però ho és encara més pels objectius que persegueix: la transició ecològica i la digitalització. És a dir, les ajudes no van dirigides als sectors més danyats, sinó a vectors de transformació. A més, suposaran una autèntica oportunitat per mantenir la competitivitat dels sectors clau de l'economia espanyola i han de servir per potenciar la competitivitat del sector turístic i facilitar la transició ecològica del sector agroalimentari. 

Amb aquestes línies d'ajuts s'obre una oportunitat per apostar per inversions en noves tecnologies competitives i entrellaçar aliances internacionals, per tal de posicionar el país en sectors punters com les bateries elèctriques o l'hidrogen verd. Però també per avançar en l'impuls a un sector tan important com el de l'automoció, a través del desenvolupament de la nanotecnologia o la intel·ligència artificial. 

Pot interessar-te: webinar organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell, 'Fons de Recuperació Europeu: oportunitat per a les empreses espanyoles'

 

Aquests dos grans vectors de transformació són els eixos sobre els quals hauran de girar els projectes presentats per les empreses de qualsevol àmbit que vulguin accedir a aquests ajuts. No obstant això, encara que aquest fet pugui fer pensar que hi haurà sectors que, per no estar directament relacionats amb la sostenibilitat o amb la digitalització, no són susceptibles de rebre els ajuts, la veritat és que hi haurà una espècie d’efecte d’arrossegament, ja que cal tenir en compte que, a més dels sectors que percebin els fons, hi haurà indústries auxiliars a aquests sectors que també es veuran impulsades.

Pot interessar-te: Per què el Fons Europeu de Recuperació marca una nova era per a la societat i les empreses espanyoles


Transició ecològica

Per escometre la transició cap a una economia i una societat més sostenibles, el Govern vol electrificar l'economia. Tant és així que un 37 % dels fons europeus es destinaran a la transició ecològica, un objectiu que involucra molts sectors com el de la construcció que, a més, és intensiu en ocupació, és capaç de mobilitzar grans inversions en poc temps i aglutina pimes i activitats auxiliars. I és que, tot i que es preveu que la construcció residencial tingui una caiguda del -14 % el 2020, segons les últimes dades de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), es pronostica una recuperació a una mitjana del 4,5 % el 2021 i el 2022.

Pot interessar-te: Com puc aprofitar el Fons de Recuperació Europeu

Dins del sector, la construcció sostenible està cridada a ser una de les claus de la descarbonització del planeta. Actualment, l'edificació és un dels àmbits amb més potencial de millora en termes energètics, ja que els edificis són responsables del 40 % del consum energètic de la UE i del 36 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generades principalment durant la seva construcció, utilització, renovació i demolició. Si bé és cert que la construcció de nous edificis està molt orientada a l'eficiència i a la incorporació de criteris ambientals i de sostenibilitat que en redueixen considerablement l’impacte, el parc immobiliari ja existent és un dels principals focus d'actuació. 

I és precisament la rehabilitació d'habitatges per a l'eficiència energètica l'àrea que més es veurà impulsada dins del sector, ja que, en els propers tres anys, es rehabilitaran al voltant de 500.000 habitatges amb l'objectiu de reduir el consum energètic i les emissions de les llars. De fet, es tracta d'una activitat que ja està prevista en el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2021 aprovat al Congrés i pendent de rebre llum verda definitiva abans que acabi l'any, després de passar també pel Senat. 

Dins del projecte espanyol d'electrificació també hi ha l'entrada de vehicles elèctrics i, per tant, el sector de l'automoció serà també un dels més rellevants i que haurà de treballar per crear una cadena de valor que pugui potenciar l'economia del liti. I és que Espanya s'ha marcat un objectiu: que el 2040 totes les matriculacions de nous vehicles siguin de zero emissions. En aquest sentit, el pla de recuperació preveu habilitar més de 100.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics. 

Les energies renovables, com l'eòlica o la fotovoltaica, també seran determinants en aquesta nova era. El Govern pretén avançar al 2023 els objectius intermedis que es van establir en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) per al 2025. El PNIEC preveu duplicar la capacitat instal·lada en energia renovable el 2030 amb inversió privada. A través dels fons europeus, el Govern preveu accelerar aquesta transformació del sistema energètic perquè el 2050 sigui 100 % renovable. 

Digitalització

La digitalització està cridada a ser una altra de les palanques clau en la sortida d'aquesta crisi, ja que rebrà el 33 % dels fons europeus —per sobre del mínim del 20 % fixat per la UE. Tant és així que el Govern ja ha presentat un dels primers programes que estarà en gran part finançat per les ajudes europees, el Pla Espanya Digital 2025, que servirà com a full de ruta per guiar els fons destinats a la digitalització i que preveu destinar 15.000 milions dels fons europeus fins al 2023 a 10 grans eixos com la digitalització de les pimes i de l'Administració, la ciberseguretat, la 5G, l’emprenedoria a través del foment de noves start-ups o la formació en competències digitals, tant en l'àmbit personal com laboral, entre d'altres.

I és que Espanya té deures pendents en tots aquests àmbits. No en surt malparat l’Índex d'Economia i Societat Digital (DESI, per les seves sigles en anglès), ja que se situa per sobre de la mitjana de la UE gràcies a la bona connectivitat de les seves xarxes i a les capacitats digitals de la població. No obstant això, hi ha certes activitats que podran beneficiar-se de l'impuls que suposaran els fons en la digitalització del teixit productiu espanyol. Són els sectors agroalimentari, el biosanitari, la construcció, la mobilitat sostenible, el turisme intel·ligent, el comerç minorista i el sector audiovisual.  

En aquest sentit, les telecomunicacions hi juguen un paper vertebrador, especialment els segments de xarxes, desenvolupadors i de serveis al núvol. La digitalització de processos està a l'alça, sobretot arran de la COVID-19, ja que els consumidors, les empreses i els països s'han adonat de la importància de tenir una infraestructura de les telecomunicacions que funcioni bé i ha portat a una acceleració mai abans vista en un període de temps tan curt. I aquesta tendència continuarà en el futur, de manera que totes les indústries que puguin integrar la digitalització en la seva operativa es veuran beneficiades tant per la tendència imparable de la digitalització com per la injecció de fons públics.

Cohesió social i territorial i igualtat

El pla elevat per part d'Espanya a la Comissió Europea concep algunes iniciatives com la rehabilitació i adaptació de les infraestructures de les residències; la connectivitat a tot el país amb xarxes ràpides i amb especial focus en l'àmbit rural; serveis de teleassistència per a 870.000 persones dependents, o la modernització de les polítiques actives d'ocupació, entre d'altres. La construcció, el transport, les telecomunicacions i el sector educatiu i assistencial són alguns dels possibles catalitzadors d'aquestes iniciatives. 

Així mateix, el Govern també contempla la igualtat de gènere com una qüestió transversal per dissenyar les solucions a la crisi actual. Entre els objectius en aquesta matèria es troben disminuir la pobresa infantil que afecta sobretot dones i mares, i impulsar la denominada economia de cures, responsabilitat que fins ara carreguen en major mesura les dones, a través del sistema de dependència, les cures de llarga durada i l'atenció domiciliària. 

El torn de les empreses

Amb les ajudes del Fons Europeu sobre la taula, ara els toca a les empreses començar a pensar quins projectes de transformació sostenible i digital poden dur a terme per accedir als ajuts. 

Amb l'entrada en vigor dels nous pressupostos, previsiblement al gener, s'obre un termini i una oportunitat històrica. Però, com pot una empresa accedir als fons? Si bé és cert que les convocatòries encara no s'han concretat, l'objectiu és que arribin tant a grans com a petites empreses, de manera que les entitats financeres tenen un paper de connexió important amb els organismes distribuïdors d'ajudes públiques que canalitzaran els nous fons. A més, faran d'assessors, ja que les empreses no només necessitaran un finançament flexible per fer evolucionar les seves companyies, sinó que els terminis, les solucions i les garanties tampoc no seran iguals per a tots els sectors i les dimensions d'empreses.

Fotografia de Guillaume Périgois a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up