Els viatges dels espanyols aquest estiu del coronavirus s'han assemblat als que es feien els anys setanta: vehicles propis i turisme familiar amb destinació a les segones residències o als llocs d'origen. També s'han produït dos canvis: gairebé no hi ha hagut turistes de fora d'Espanya i el turisme rural s'ha enlairat amb força en algunes zones.
Aquest estiu també ha sigut similar a una muntanya russa. Va començar amb força el juny per la finalització de l'estat d'alarma. A mitjans de juliol va començar un descens precipitat, a causa dels rebrots en certes comunitats autònomes, que van afectar el viatger nacional, i a les quarantenes i les restriccions imposades per molts països europeus als seus ciutadans que tenien com a destinació Espanya, que van impactar en l'estranger. Tot això s'ha anat aguditzant amb el transcurs dels dies i ha culminat a l'agost per configurar una temporada qualificada pels diferents actors del sector com a molt dolenta.
De fet, el lobby turístic Exceltur dona ja per acabada la temporada i calcula en 98.753 milions d'euros les pèrdues el 2020 i una caiguda del 64,7% respecte al 2019. Les comunitats autònomes més afectades són Catalunya i Balears, mentre que els sectors en què l'ocupació es veurà més colpejat una vegada finalitzada l'època estival seran les agències de viatges i les línies aèries segons aquest organisme.
Utilitzant un símil sanitari, la indústria, diu Pablo Díaz, professor de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “està ingressada en planta, tot i que territoris com Balears, Canàries o Catalunya són a l'UCI, i altres com el nord i zones de l'interior a atenció primària”. La seva conclusió és clara: “Hi ha hagut demanda, però el turisme nacional no ha omplert l'absència ni el nivell de l'internacional”.
Et pot interessar: Com es pot recuperar el turisme global de luxe
Les dades li donen la raó. El juny de 2020, primer mes de l'estiu del qual coneixem la seva evolució a través de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), van entrar a Espanya 204.926 turistes estrangers que van gastar 133 milions d'euros. En canvi, el juny de 2019 van arribar 8,8 milions de turistes que van deixar uns ingressos de gairebé 9.700 milions.
Segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell per analitzar l'evolució econòmica, la despesa amb targetes de països estrangers a Espanya durant el mes d'agost tan sols representa el 37% del de 2019.
Altres xifres, com les ofertes per Juan Manuel Plaza Ortega, director de gestió d'ingressos del metabuscador Kiwi.com, insisteixen en la mateixa línia: “Els espanyols han optat per fer escapades dins del país”. Les cinc destinacions nacionals més reservades per agost han sigut Palma de Mallorca, Eivissa, Barcelona, Madrid i Màlaga, informa Ortega.
Des de l'agència de viatges en línia Rumbo.es xifren la caiguda del turisme estranger en “un 60% respecte a l'estiu passat” i asseguren que “els espanyols han escollit clarament Espanya”, amb Balears, Canàries i la Costa del Sol al capdavant de les preferències.
Un exemple d'això és la família de Glòria Ortega, que ha canviat aquest any les seves vacances. Va suspendre el seu viatge al nord de Portugal per uns dies a la segona residència que té a Altea (Alacant).
“Les segones residències només beneficien els supermercats”, sosté sobre això Manuel Espinar, president de la Confederación Empresarial de Hostelería i Turismo de la Comunitat Valenciana (Conhostur), fent referència al fet que els seus ocupants compren provisions en els establiments locals i eviten la despesa en bars i restaurants. Amb una ocupació hotelera que “és ara prop del 40%” i una “hostaleria en pèrdues”, Espinar creu que “no se superarà la temporada”.
La impressió en la veïna Catalunya no difereix gaire. “L'estiu està perdut, ha anat molt malament”, avança Manel Casals, secretari general de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT). Encara que el “turisme nacional ha compensat en part”, els rebrots i confinaments a Lleida “han afectat el turisme d'interior”, mentre que les prohibicions i les recomanacions de diversos països de no viatjar a Catalunya “han impactat en el turisme de la costa i en el de Barcelona capital”, lamenta.
Si ens atenim a les dades ofertes per la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), el pitjor s'ha produït a les Illes Balears. Amb una estimació d'ocupació hotelera del 35% en el conjunt de l'arxipèlag (l'any passat va ser d'un 100%), un càlcul similar per a l'agost, i una petita però insuficient ajuda del turisme nacional (el juny d'aquest any ha suposat un 76% del pes total, davant del 7% de l'any passat), Carmen Planas, presidenta de CAEB, ha qualificat aquest estiu “com un autèntic tsunami amb uns efectes absolutament devastadors”.
En l'àmbit nacional, la valoració feta per la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) estableix diferències per sectors i productes. El seu president, Jorge Marichal, explica que pel que fa a sol i platja “ha sigut un estiu pràcticament tirat a les escombraries”, mentre que ha anat “millor en la natura i en zones d'interior”.
Un altre exemple és el de la família formada per Eva Mateo, Miguel Miranda i el seu fill de 12 anys, que han passat les seves vacances a Astúries. En aquesta comunitat el turisme rural s'ha enlairat de manera important. Ho confirma Adriano Berdasco, president de la Federació Asturiana de Turisme Rural (FASTUR). “Juliol ha sigut excepcional, amb un 85% d'ocupació. A l'agost esperem més del 90% amb una demanda composta gairebé al cent per cent per turisme nacional. La temporada turística s'ha salvat en l'àmbit rural” explica.
“No és cert que hi hagi un boom del turisme rural aquest any pel coronavirus”, adverteix Ventura García, president de l'Associació Espanyola de Turisme Rural (Asetur). “El que hi ha, és un èxit de dues modalitats concretes: cases de lloguer complet i amb piscina”, explica. García indica, a més, que aquesta classe representa “un percentatge petit del total” i recorda que “venim d'una aturada total de l'activitat, en què tornarem a caure tan aviat com arribi setembre”.
Els números oferts per Weekendesk.es, un portal especialitzat en escapades temàtiques, reflecteixen un augment de gairebé el 10% respecte l'any passat en reserves d'allotjaments rurals. La demanda es concentra a Galícia, Astúries, Cantàbria i Àvila. “Notem una tendència a anar a llocs amb menys aglomeracions a causa de la situació sanitària”, asseguren.
Tampoc ha estat fàcil viatjar fora de les fronteres espanyoles. És el cas de María Alonso, que ha canviat ja dues vegades de plans. Primer la seva destinació era Budapest i després Nàpols. Les restriccions imposades als turistes espanyols per ambdós països han estat darrere de la seva decisió de cancel·lar els dos viatges.
“Una quarantena és una prohibició de viatjar encoberta”, diu César Gutiérrez, president de la Federació Empresarial d'Associacions Territorials d'Agències de Viatges Espanyols (FETAVE). “Vam dir que calia apostar pel turisme nacional i no s'ha fet res”, es queixa. Davant d'aquesta realitat, Gutiérrez manifesta “no sé com en sortirem d'això”.
Aquesta situació ja s'està notant en l'economia amb el turisme i l'hostaleria tibant negativament de l'IPC de juliol, amb un descens interanual del 0,6% i amb tres dècimes menys que el juny. Massimo Cermelli, professor d'Economia de Deusto Business School, llança aquest avís: “Això significa una minva de la despesa i el consum, fet que ens portarà a créixer menys”.
CANVIARÀ LA CRISI DEL CORONAVIRUS EL MODEL TURÍSTIC MASSIU?
“En el turisme hi haurà un abans i un després del coronavirus”. Així de segur es mostra Miguel Pazos, director del Centre d'Estudis i Investigacions Turístiques (CETUR) de la Universitat de Santiago de Compostela (USC).
En opinió d'aquest expert, s'acaba definitivament el model de “com més turistes, millor”, per donar pas a un altre “de qualitat, respectuós amb l'entorn, èticament responsable i solidari, que consumeixi productes locals i que tingui sensibilitat pel lloc que visita”. Això “obliga” els diversos actors de la indústria a “apostar definitivament per la qualitat davant de la quantitat”, sosté Pazos.
Menys optimista és Enrique Navarro, director de l'Institut de Turisme de la Universitat de Màlaga (UMA). “Acabar amb aquest model de turisme massiu és impossible avui en dia”, afirma, i afegeix: “Hi tornarem tan aviat com recuperem la mobilitat segura. No notem canvis en la demanda. Només quan aquesta canviï i la societat també, tindrem un altre model”, assegura.
Fins que arribin aquestes transformacions, Navarro defèn actuar “en microoperacions, en coses molt concretes” que permetin “millorar part del model”.
Entre aquestes accions l'expert en cita tres. La primera, tenir millors dades i treballar-hi constantment. “No tenir només fotos fixes, sinó dinàmiques, que és com es mou avui en dia la societat”. En segon lloc, comptar amb comercialitzadores pròpies, per no “estar en mans de les plataformes i de la demanda”. I per últim, tenir una visió a mitjà termini que “tingui en compte la sostenibilitat i aposti pel fet verd”, finalitza.
