Davant d'un obstacle o un inconvenient hi ha la possibilitat de perdre els nervis i veure-ho tot negre, o bé respirar fondo, eliminar els pensaments negatius i buscar una solució. Millor la segona opció, oi? Actuar des de “l’acceptació tranquil·la" es postula com la millor manera per passar el tràngol. Així ho creu Andrés Pascual, director del programa de benestar corporatiu de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR). "Ens hem de dir: Això és el que em toca fer, així que ho faig de bona gana per no generar patiment ni a mi ni als altres", destaca. La idea és entrenar el pensament positiu; un valor en alça en el món empresarial.
Segons Manel Reyes, director i soci d’MRC International People Training, una firma veterana especialitzada en el desenvolupament de professionals, aquest tipus de disposició augmenta la longevitat i redueix el deteriorament cognitiu de les persones. A més, incrementa la cooperació, millora la comunicació, potencia la innovació i redueix l'estrès, el conflicte i les lluites de poder a l'espai de treball.
Però no totes les persones tenen la mateixa proporció de positivitat “de sèrie”. Cal entrenar-la i convertir-la en un hàbit perquè predomini per sobre del pessimisme. Només així, opina Reyes, que liderarà el webinar Entrenar les actituds positives és possible. Descobreix els seus beneficis, organitzat pel HUB Empresa de Banc Sabadell, aquest optimisme acabarà formant part essencial del caràcter.
Què vol dir ser positiu?
L'actitud positiva és la capacitat de percebre l'entorn de manera constructiva i possibilista. "És la disposició per interpretar la realitat de manera que assumim que som capaços d'aconseguir alguna cosa", descriu Carlos Royo, professor associat d'Esade. Quan es té una disposició positiva, apunta, és més fàcil ser “autoeficaç”; és a dir, complir amb les tasques i els reptes.
"L'evolució ens ha programat per prestar atenció sempre a allò negatiu, per tal de protegir-nos del perill. Les persones resilients, però, a més de posar un ull a les possibles amenaces, l’altre el fan servir per sintonitzar amb el que els genera bones sensacions", destaca Pascual.
Aquest optimisme està present en l'ésser humà. És un tret que participa en la seva percepció, igual que el pessimisme, que és precisament el contrari: la visió que res no serà com s'ha previst, que no produirà cap benefici i que, fins i tot, generarà algun perjudici.
Tots dos biaixos són com ulleres que permeten interpretar què passa al voltant i prendre decisions al respecte. I són, en bona part, hereditaris. "Es diu que al voltant del 60 % del que som és genètic i el 40 % és après", detalla Andrés García Notario, director del Gabinet Psicopedagògic de la Universitat Alfonso X El Sabio (UAX).
La persona que tendeix genèticament a la negativitat té l'esperança de superar-la entrenant-se, i la que té una personalitat en la qual preval la positivitat sempre pot potenciar-la.
La vida, però, no ajuda gens a mantenir una actitud optimista. Hi ha factors que contribueixen a generar aquest ambient de pessimisme. Royo n’identifica dos tipus. Els factors predisposants es materialitzen en les situacions del dia a dia que provoquen acumulació de tensió i de canvis d’ànim de què no s'és conscient. Per exemple, una discussió de parella o una mala notícia a la feina. "Són circumstàncies que predisposen a perdre el control i que, si els hi posem atenció, s'acumulen fins a generar factors precipitants", descriu. Aquests últims els defineix com les situacions en què es perd el control i s'actua de manera poc assertiva. "Es produeixen quan es crida, es perden els nervis o quan un decideix aïllar-se".
Mantenir una bona actitud en aquests moments consisteix a posar la mateixa atenció als pensaments positius que als negatius. "Això permet no anar amuntegant un malestar que pot acabar generant aquest factor precipitant", apunta.
Com es desenvolupa el pensament positiu?
Segons Royo, hi ha uns circuits neurològics associats a l'optimisme. "Estan localitzats al neocòrtex prefrontal, al front. Aquí se situa la capacitat per afrontar l'abatiment davant de situacions difícils", explica. Quan aquests circuits s'entrenen amb l'hàbit, produeixen el canvi del pensament negatiu al neutre, i d'aquest al positiu.
"Per exemple, si en llevar-nos de bon matí el primer pensament és negatiu, del tipus: 'Un altre dia més, encara és dijous, la setmana passa molt lentament!', s'està activant una actitud que porta a un tipus particular de conducta. És com quan vas per una carretera i sempre agafes el mateix trencall", exposa Royo.
Per acabar amb aquesta tendència pessimista, el missatge matinal ha de ser diferent: "Vinga, un dia més, anem a veure quines coses bones poden passar avui!", per exemple. Això no vol dir, adverteix Royo, que la vida hagi de canviar de cop. "L'existència no es tornarà de color de rosa, però s'està alterant el circuit neurològic habitual". Es tracta d'un canvi que pot fer-se des de la part cognitiva —des de la part conductual amb les coses que es fan—; però també des de l'emocional —les coses que se senten.
"Només amb el fet d’adonar-se’n ja s'està fent molt, és una primera crida d'atenció. S'assembla a anar per una carretera per on es va sempre, però ara es perceben els altres cotxes, els arbres de l'entorn, etc. Es deixen d'automatitzar les emocions negatives, com l'ansietat o la tristesa, que produeixen el pessimisme", afegeix el professor d'Esade. Aquesta atenció és la clau per fomentar la positivitat. El mindfulness és, precisament, una tècnica que proposa a les persones desenvolupar una atenció plena i conscient.
LA POSITIVITAT, ALIADA DE LA CREATIVITAT
Carlos Royo, professor associat d'Esade, explica que el psicòleg nord-americà Richard Boyatzis, doctor en Psicologia Social per la Universitat de Harvard, explica que, si davant d'una situació l'individu s'enfoca en el que pot sortir malament, en les seves deficiències, en les seves mancances i en la por, s'activa el sistema nerviós simpàtic, associat amb l'amenaça que el manté en guàrdia.
En canvi, quan es treballa des de la positivitat, es desperta el sistema nerviós parasimpàtic, que impulsa la capacitat per crear, imaginar i inspirar. "El pensament positiu et porta a una manera de pensar divergent, fora del que és habitual, a la genialitat", explica Andrés García Notario, director del Gabinet Psicopedagògic de la Universitat Alfonso X El Sabio (UAX). "L'optimista és profundament creatiu, encara que un bon pessimista faci grans cançons en un moment terrible", diu fent broma.
Com es genera la positivitat en un equip?
Reyes assegura que el foment de l'optimisme és un exercici individual que té una repercussió grupal. "El clima emocional d'un conjunt de persones es nodreix de les temperatures emocionals dels seus membres", assegura. Ser positiu avui, continua, no és caprici, sinó un compromís. "El responsable dels equips ha de deixar de pensar que ser-ho el fa semblar tou. Realment el fa més accessible. Els companys el seguiran i crearan junts un equip més creatiu, atrevit i productiu", recomana.
Un bon líder, opina José Luis Bosch, director del màster de Direcció de Recursos Humans de l’OBS Business School, ha de reconèixer públicament les accions positives dels seus membres i no sancionar les negatives. "Cal anar minimitzant-les", apunta.
Per generar aquest bon ambient, Royo remarca la importància del llenguatge. "Es potenciarà si se substitueix el verb haver de fer a les ordres per voler. També a través de les preguntes obertes que impulsen la possibilitat de fer coses, perquè es dota l'interlocutor de capacitats per oferir solucions: Què necessitaries perquè això surti bé? Com imagines que serà la situació un cop hàgim aconseguit l'objectiu?", explica.
Això no vol dir que no calgui fer-ne d’altres com "has tingut en compte tots els riscos?, saps que pot sortir malament?”; sinó que, si només se’n fan d'aquest tipus, remarca Royo, es bloqueja qualsevol perspectiva afirmativa.
TRES PASSOS PER ENTRENAR LA POSITIVITAT
Andrés Pascual, director del programa de benestar corporatiu de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR) i autor d’Incertidumbre positiva: cómo convertir la inseguridad, el caos y el cambio en una vía al éxito (Espasa, 2020), proposa tres consells per entrenar el pensament positiu quan ens envaeix el pessimisme:
- Practicar la teràpia narrativa. A causa de l'estrès acumulat, quan passa una cosa negativa, es tendeix a dramatitzar. Per exemple, quan hi ha un problema amb una nova aplicació essencial per seguir ocupant un lloc de treball i es comença a pensar que no s'està preparat per a aquest càrrec o que es té poca perícia. En aquest moment, determina Pascual, s'ha de reformular la història que un s’explica a si mateix: cal posar el focus en les virtuts i en els èxits quotidians per saltar del pessimisme i el drama a l'esperança i la resiliència. "Per exemple, si es manté la calma i es pensa que, de la mateixa manera que s'han aconseguit altres canvis en el passat, es pot aprendre a manejar aquesta aplicació".
- Recuperar la sensació de control. La sensació de control és vital per mantenir-se optimista. Aquesta sensació es pot entrenar resolent petits problemes no gaire difícils de gestionar. I, sobretot, no perdre el temps preocupant-se per les coses que estan fora del cercle d'influència, com les decisions polítiques o el que els altres pensen.
- Potenciar la gratitud. Valorar fins i tot l'agraïment dels petits avenços que es vagin produint, en lloc de patir des de la frustració de tot el que encara queda per resoldre. “Martin Seligman, pare de la psicologia positiva, va demostrar que les persones que fan una llista diària de gratitud, anotant les coses bones que els han passat, experimenten nivells molt superiors de benestar i molt inferiors de depressió", conclou Pascual.
