Els ERTO han estat una mesura acordada entre la patronal, els sindicats i el Govern des de l'inici de la crisi sanitària per salvaguardar l'economia, milers de llocs de treball i la continuïtat del teixit empresarial. L'última pròrroga està vigent fins al 31 de maig i, de moment, la CEOE ha rebutjat una nova actualització fins al setembre.
L'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) s'ha convertit en un dels termes més habituals. La situació provocada per la pandèmia de la COVID-19 va propiciar l'aprovació d’una flexibilització per agilitzar-ne l’aplicació per part de les empreses als treballadors, arran de l'aturada econòmica que es va viure el 2020 i de la posterior situació econòmica de què el país encara s'està recuperant.
Els ERTO són un mecanisme a disposició de les companyies en situacions excepcionals per suspendre contractes de treball o reduir jornades de manera temporal si està en risc la continuïtat de l'entitat. Així, el 17 de març del 2020, en ple estat d'alarma, el Govern va aprovar el Reial decret llei 8/2020 de mesures urgents extraordinàries, amb el qual s'intentava evitar el major nombre d'acomiadaments possibles a través de l'adaptació de les eines d'ajust temporal de l’activitat. Mitjançant aquesta normativa, els ERTO de força major per COVID-19 no han necessitat un informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) perquè s’aprovin, juntament amb altres avantatges i condicions que s'han anat modificant en les successives pròrrogues d'aplicació.
Pot interessar-te: Del Fons de Recuperació Europeu als ERTO: els desafiaments immediats per a la recuperació espanyola
El passat 17 de maig, un total de 580.000 treballadors es trobaven en situació d'ERTO, d'acord amb les últimes dades ofertes pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. Una xifra que es va reduir en gairebé 19.000 respecte de les dades aportades per la Seguretat Social menys d'una setmana abans, el dia 11 de maig, amb 598.729 persones; reducció que reflecteix que la situació comença a ser positiva i que coincideix amb les previsions optimistes.
No obstant això, els ERTO no afecten tots els sectors de la mateixa manera. Segons aquest organisme públic, la restauració és l'activitat que registra un nombre més elevat d'empleats en aquesta situació, més de 196.000; seguida dels serveis d'allotjament, amb 104.461; el comerç minorista, amb 50.145; el majorista, amb 33.998; les activitats esportives i d'entreteniment, amb 23.985, i les agències de viatges, amb 21.789 persones. Un conjunt d'empleats que no saben quan podran sortir d'aquesta situació i tornar a treballar amb normalitat.
Els ERTO, fins quan?
L’última pròrroga aprovada per la patronal, els sindicats i l'Executiu establia el 31 de maig com a data límit per a l'aplicació d'aquest mecanisme. El Govern va proposar a la patronal i als sindicats ampliar l'aplicació dels ERTO fins al setembre, però la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) ha rebutjat de moment una nova actualització fins aquesta data. De moment, el Govern ha convocat un Consell de Ministres extraordinari l'última setmana de maig per donar més marge a la negociació.
Si finalment els ERTO s'allarguen fins a finals d'any, tal com desitja l'Executiu, hauria de pactar un esquema de relleu a l'actual per dotar aquests procediments de flexibilitat permanent quan les empreses es trobin en serioses dificultats. Aquesta mesura ha suposat un cost a les arques públiques de gairebé 40.000 milions d'euros, tot i que s'estima que sense la seva aplicació la taxa d'atur podria haver-se situat en un 20 %, davant del 15,3 % actual.
S'estima que, sense la seva aplicació, la taxa d'atur podria haver-se situat en un 20 %, davant del 15,3 % actual
En cas que s'aprovi la pròrroga perquè continuïn durant tot l'any 2021, els ERTO seguirien les condicions recollides al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les el passat mes d'abril, en el qual es contemplen mesures per garantir la tornada a la normalitat dels treballadors subjectes a aquests expedients gràcies a l'ajuda del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU.
Pot interessar-te: Espanya estalvia 850 milions d'euros en ERTO pel fons d'atur europeu
Beneficis i condicions per a les empreses
A l'espera del resultat de les negociacions en curs, fins al 31 de maig es podran continuar duent a terme ERTO per causa de força major relacionada amb la COVID-19.
Es manté, per tant, la normativa aprovada el març del 2020, que diferencia entre tres modalitats d’ERTO: els destinats als sectors 'ultraprotegits' i a les empreses vinculades a la seva cadena de valor, els d'impediment de l'activitat i els de limitació. Per la seva banda, els 'ultraprotegits' compten amb exoneracions de quotes del 85 % per a aquelles organitzacions amb menys de 50 treballadors, i d'un 75 % si són més de 50 empleats, independentment de si s’hi reincorporen o si romanen suspesos.
Els ERTO per impediment de l'activitat tenen un 100 % d’exoneracions per a les empreses amb menys de 50 empleats; mentre que, si són més treballadors, aquestes exoneracions arriben al 90 %. Finalment, els de limitació estan subjectes a un 100 % d'exoneració al febrer si tenen menys de 50 de treballadors, a un 90 % al març, a un 85 % a l'abril i a un 80 % al maig. En canvi, si tenen més de 50 empleats, seran del 90 %, del 80 %, del 75 % i del 70 % respectivament.
A l'última pròrroga, es van actualitzar els sectors 'ultraprotegits', que sumen un total de 42, incloent-hi els càmpings i els aparcaments de caravanes, el lloguer de mitjans de navegació i les activitats de manteniment físic. A més, es van agilitzar certs tràmits administratius perquè les empreses no haguessin de tornar a presentar una nova reclamació col·lectiva i, des de llavors, n'hi havia prou que comuniquessin que seguien acollides a un ERTO.
A les companyies que es trobin en ERTO no es poden fer hores extres, externalitzar l'activitat, subcontractar o fer noves contractacions. Tanmateix, per a la propera negociació, el Govern planteja que els empresaris tinguin més exoneracions en el pagament de les seves quotes a la Seguretat Social per afavorir la sortida dels empleats dels ERTO.
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat que, si s'aprova una altra pròrroga, es faci "amb les mateixes regles del joc i la mateixa pilota", i ha assegurat que la patronal comparteix "amb la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) què es necessita mentre no hi hagi vacunes".
Beneficis i condicions per als treballadors
La major protecció dels ERTO per als empleats és que l'aplicació d'aquest procediment no implica un acomiadament immediat un cop surten d'aquesta situació, ja que els treballadors mantenen la seva condició d'ocupats i no perden dret a la indemnització ni a l’antiguitat. Això és possible perquè les empreses estan obligades a no acomiadar els treballadors durant els següents sis mesos que finalitzi l'expedient i, si no compleixen, haurien de tornar les ajudes.
Així mateix, el cobrament de la prestació per desocupació associat als ERTO no resta els drets a cobrar l'atur en un futur fins al 2022, el conegut com a 'comptador a zero', i es protegeixen els treballadors fixos discontinus. D'aquesta forma, com que l'empleat no es dona de baixa, segueix cotitzant a la Seguretat Social per a la seva jubilació i cada dia en aquest procediment equivalen a dies treballats.
Pot interessar-te: Com afecta un ERTO a la jubilació
Els empleats en ERTO tenen dret a fer cursos de formació professional gratuïts, amb una àmplia oferta del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), per actualitzar coneixements i millorar l’ocupabilitat.
El secretari general de la UGT, José María Álvarez, es pronunciava sobre la nova pròrroga: "Nosaltres ja hem dit que volem la pròrroga perquè no podem sotmetre la societat a un procés de negociació que considero innecessari perquè estem en el tram final. No aportaria res positiu, ni per a les empreses ni per als treballadors".
De moment, l'acord està a la taula de diàleg, però tant la patronal com els sindicats i el Govern semblen coincidir en la necessitat de prorrogar els ERTO.
