La societat espanyola és la segona més longeva del món, amb una esperança de vida de 80,9 anys en el cas dels homes i 86,2 en el cas de les dones, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al 2019.
Aquest fet és positiu, sens dubte, però posa el focus en un tema present per a tots els ciutadans: la sostenibilitat del sistema de pensions; i és que, amb la generació del baby boom a uns anys de jubilar-se, la pregunta és clara: és sostenible el sistema de pensions?
Una qüestió demogràfica
“La demografia és inexorable: el 2035 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys, de manera que no podem pretendre que l'Estat s'encarregui de tot”, assegura Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, al Podcast de Banc Sabadell.
Tanmateix, això no vol dir que el sistema de pensions no sigui sostenible; simplement s'hauran de repartir els diners entre més persones i la jubilació tardarà més anys a arribar.
“No es qüestiona la sostenibilitat del sistema, sinó la suficiència”, explica Esther Pichardo, directora d'Assegurances d'Estalvi i Plans de Pensions de BanSabadell Vida i Pensions. “Les cotitzacions realitzades per cada jubilat permeten finançar la pensió que rep durant 11 anys aproximadament. Tanmateix, l'esperança de vida mitjana després de la jubilació és de més de 18 anys. Això implica que serà imprescindible reduir gradualment les taxes de substitució. Podran els nostres jubilats viure amb aquestes pensions inferiors sense fonts alternatives de finançament?”, qüestiona.
“D’aquí a 20 anys la jubilació arribarà una mica més tard i amb menys diners”, coincideix Perdiguer. “Una persona que es jubila als 65 anys té una expectativa de vida de 20 anys, i una dona, de 24. La taxa de reemplaçament defineix quina pensió cobres en funció del teu últim sou. A Espanya, avui estem al 82 %, 10 punts per sobre de la Unió Europea (UE). Segurament, d'aquí a 20 anys estarem a prop dels 70 anys com l'edat per jubilar-nos, i aquesta jubilació representarà el 70 % del nostre últim sou. No obstant això, continuaran existint les pensions públiques”, apunta l'expert.
Pichardo va una mica més enllà: “Podríem arribar a taxes properes al 50 %, més similars a les dels països del nostre entorn, i això afectarà directament la qualitat de vida i la nostra capacitat de triar el tipus de vida que volem tenir després de la jubilació”.
La importància de l'estalvi
Davant la perspectiva de pensions menys abundants i una edat de jubilació més tardana, Perdiguer és clar: la part positiva és que “com que sabem el que passarà, podem preparar-nos”.
“Hi ha fórmules per revertir la tendència”, assegura Pichardo. Per exemple, introduint l'estalvi privat. “És imprescindible fixar-nos un capital objectiu d'estalvi per a la jubilació i fer un estalvi periòdic començant al més aviat possible, per poder generar una renda mensual que complementi la pensió pública de jubilació quan arribi el moment”, argumenta.
En aquest sentit, des d'Europa es trasllada la regla dels tres pilars, tal com explica Perdiguer: “L'empresa, les pensions públiques i els plans de pensions individuals”. Així doncs, el complement en plans de pensions suposa un suport addicional en el moment de la jubilació.
Formes d'estalvi
Dit això, queda clar que estalviar permetrà gaudir, en el futur, d'una jubilació més còmoda.
No obstant això, segons l'Enquesta anual d'estructura salarial de l'INE, el sou anual mitjà a Espanya va ser, el 2018, de 18.468 euros anuals, una xifra molt per sota de la dels nostres veïns europeus. “No és fàcil estalviar amb aquesta perspectiva, però en 20 anys hi haurà moltes pensions”, argumenta Perdiguer. Davant d'aquesta situació, el consell que ell dona als seus fills és: “estalvieu un 10 % dels vostres ingressos”.
Aquest estalvi per a la jubilació és, segons l'experta de BanSabadell Vida i Pensions, una qüestió “que depèn més de la disciplina de cada un que de la capacitat econòmica”. També és clau escollir el producte que ens faciliti la consecució del nostre objectiu. Els plans de pensions són l'instrument ideal per estalviar per a la jubilació, ja que a més de ser l'únic producte que ofereix avantatges fiscals, estan dissenyats i pensats per a aquest estalvi finalista: “Les inversions es realitzen amb aquest horitzó temporal i la seva relativa il·liquiditat evita caure en temptacions i facilita que el capital estalviat s'utilitzi realment per al fi per al qual es va reservar: complementar la jubilació”, argumenta.
“Els plans de pensions que s'utilitzin han de variar al llarg de la nostra vida per adaptar-se a la nostra situació: no ha d'invertir igual una persona amb 30 anys, que encara trigarà 35 anys o més a cobrar el pla, que una persona de 63 anys que està a punt de fer-ho. Per aquest motiu hi ha al mercat els plans de pensions de cicle de vida, productes que inverteixen amb un horitzó temporal objectiu i que adapten les seves inversions anualment reduint el percentatge en renda variable i la durada de la renda fixa. Això permet reduir els riscos a mesura que ens acostem a l'hora de cobrar el pla”, afirma Pichardo.
La inversió immobiliària
Tots dos experts coincideixen que, de moment, a Espanya hi ha una figura clau establerta com a inversió: el totxo. “A Espanya no invertim prou en plans de pensions, però sí en el totxo, i això no és tan dolent perquè ens permet estalviar-nos lloguers quan ja estem jubilats, a més d'obtenir ingressos i rendes d'aquests patrimonis immobiliaris en el futur”, assegura el CEO de Pensium. Pichardo coincideix: “El 85 % de l'estalvi de les famílies espanyoles està en el totxo, i això representa una inversió molt poc diversificada i amb poca liquiditat”. És per això que existeixen productes financers destinats, per exemple, a reconvertir el totxo, transformant aquests actius en una font de finançament durant la jubilació amb una fiscalitat molt alta.
Pichardo subratlla: “L'important és ser conscient que existeix aquesta necessitat d'estalviar per a la nostra jubilació i, per tant, ajustar el nostre nivell de consum actual per poder separar-ne una part”. Les seves recomanacions són començar com més aviat millor; establir una regularitat en l'estalvi, fent-ho de manera sistemàtica a principi de mes, i revisar, almenys un cop a l'any, l'estat general dels estalvis per fer els ajustaments oportuns.
