Un dels principals reptes del sistema de pensions espanyol és adaptar-se a les tendències demogràfiques. És ben clar: cada vegada vivim més temps i tenim una població més envellida. Al mateix temps, el nombre de treballadors continua recuperant-se després de la crisi, però no creix al mateix ritme que el de pensionistes.
L’esperança de vida dels espanyols s’ha duplicat en quatre generacions. Vivim una mitjana de 82,9 anys, xifra que ens situa en el quart país en la classificació mundial, només per darrere del Japó, Suïssa i Singapur. Un estudi de la Universitat de Washington (EUA) assenyala, a més, que al nostre país l’esperança de vida arribarà als 85,8 anys l’any 2040.
Les tendències indiquen que, en aquell moment, Espanya s’acostarà a una piràmide de població invertida, amb més capes de franges d’edat elevades que de població jove. Darrere d’aquesta millora en l’esperança de vida hi ha nombrosos avenços en medicina, tecnologia i educació, entre d’altres.
Però aquesta tendència positiva presenta diversos reptes per al sistema. El primer, garantir que es creïn llocs de treball per a la població jove que puguin sostenir el sistema públic de pensions. Durant l’última dècada, la crisi econòmica ha fet que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social baixi, mentre que el de pensionistes continua pujant. Avui, i malgrat la progressiva recuperació econòmica, a Espanya només hi ha 2,2 ocupats per cada pensionista.
Analitzem com ha variat la proporció entre el nombre de treballadors i el de pensionistes durant els últims 13 anys, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
