La Comissió Europea va aprovar a mitjans de juny el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) elaborat pel Govern, que recull les reformes i les inversions a les quals es destinaran els diners que es rebin del Fons Europeu Next Generation EU. El Pla compta amb fons europeus per valor de gairebé 70.000 milions d'euros, dels quals Espanya rebrà una bestreta de 9.000 milions d'euros durant l'estiu. Aquests fons permetran accelerar el desplegament dels fons europeus.
Cada sis mesos, s'aniran desbloquejant trams a mesura que es vagin complint els objectius marcats per la Comissió Europea (com ara la instal·lació de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics o la reducció en la temporalitat de l'ocupació pública), la qual cosa permetrà anar accedint a nous volums de capital.
Com va assenyalar Carlos Ventura, director general de Banc Sabadell, durant una sessió del Club Finances ESADE Alumni, "aquest projecte suposa una gran oportunitat per a l'economia espanyola, no només com un enorme salt en termes de competitivitat, sinó perquè significa un gran repte pel que fa a execució". El desafiament consisteix a efectuar i lliurar la totalitat dels projectes anunciats en el pla remès pel Govern a Brussel·les abans que finalitzi el 2026.
Per aconseguir-ho, ja s'estan posant en marxa des dels Ministeris i les comunitats autònomes diferents convocatòries en virtut de les manifestacions d'interès (MDI) publicades recentment, i que han servit per calibrar l'interès real de les organitzacions a participar.
Un canvi estructural per a Espanya
Durant el mateix acte, David Vegara, CRO i conseller executiu de Banc Sabadell, va subratllar que, "en realitat, no es tracta d'un pla d'ajuda, sinó de consolidació dels objectius definits per part de Govern, on no n'hi haurà prou amb limitar-se a gastar els fons europeus sinó que cal invertir-los bé i amb una visió de futur". Per la seva banda, Gonzalo García Andrés, secretari d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, va posar èmfasi en el fet que "el Fons Europeu Next Generation EU és una cosa que s'esperava des de fa molt temps a Europa i que ha arribat en un moment molt complicat, en el qual no només cal una voluntat política general sinó un context econòmic".
Segons la seva opinió, encara que aquest fons "és excepcional i té un caràcter temporal", serà "decisiu per a la futura integració europea", tenint en compte que "es tracta de la prova de foc sobre com articular una resposta comuna per part de la Unió Europea i, de tenir èxit, ja que tindrà un paper clau perquè es consolidi, per exemple, una política única en matèria fiscal". De moment, la Comissió Europea ja ha fet un important pas en aquesta línia, perquè durant el juliol ha realitzat tres emissions de deute, i emetrà en els pròxims tres anys prop de 300.000 milions d'euros en títols als mercats.
Per a García Andrés, el PRTR “és una combinació d'inversions i reformes que estan íntimament lligades, on el que és fonamental és conciliar allò que és urgent i allò que és important, que contribueixi a la recuperació econòmica, però que es faci de manera que s'estableixin les bases per a un creixement més elevat, més sostenible, més inclusiu i més resilient". En aquest sentit, ha assenyalat que cal accelerar les transformacions que marcaran l'agenda en el futur, especialment en relació amb el canvi climàtic, perquè en països com ara Espanya "la descarbonització no és només una exigència ètica sinó també una decisió intel·ligent des del punt de vista econòmic".
Pot interessar-te: La transició ecològica, l’adalil del Fons de Recuperació Europeu a Espanya
Un impacte sense precedents
El secretari d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa va afirmar que la intenció principal del Govern amb l'elaboració del PRTR ha estat de "posar en marxa un procés de transformació en el qual ningú es quedi enrere, que arribi a tots els territoris i a totes les capes socials. I tot això mentre se segueix impulsant la igualtat entre homes i dones". De fet, va destacar que, tot i la rellevància que tindran en els projectes aprovats la digitalització i la sostenibilitat (que, de manera conjunta, absorbiran un 69 % del pressupost) des de l'Executiu es privilegiaran, també, els altres dos vectors destacats, que són la cohesió territorial i social i la igualtat.
En total, Espanya desenvoluparà fins a l'any 2026 i només per cobrir els 69.500 milions d'euros en ajudes directes, un total de 211 reformes estructurals i 109 plans d'inversions, dividits en 406 fites i objectius. Hi haurà 10 polítiques palanca que guiaran la publicació de les diferents convocatòries, que inclouen matèries com ara la renovació de les infraestructures, la transició energètica, la lluita contra la despoblació o la modernització del teixit industrial i, especialment, de les petites i mitjanes empreses (pimes). Tal com va assenyalar García Andrés, des de l'Executiu estimen que "el desenvolupament del pla en el seu conjunt pot elevar el creixement del producte interior brut (PIB) dos punts per cada any de la seva execució, encara que l'increment potencial del PIB podria convertir-se en una cosa estructural i augmentar en quatre dècimes per cada exercici en el llarg termini".
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons Europeu Next Generation EU
