L’esperança de vida a Espanya d’aquí a 21 anys podria superar els 85 anys i podríem convertir-nos en el país amb una esperança de vida més alta del planeta. Així ho afirma un estudi elaborat per l’Institut de Mesurament i Evolució de la Salut de la Universitat de Washington (IHME en la sigla anglesa).
Això passaria després de duplicar en tot just quatre generacions l’esperança de vida nacional. Si l’any 1910 un nounat només podia aspirar a viure 41 anys, l’any 2009 podia esperar fer-ho 40 anys més respecte a l’esperança de vida que tenia el seu besavi quan era un nadó. En concret, en les dones l’avanç ha estat més gran (dels 42,6 anys als 84,5) que en els homes (des dels 38,8 anys fins als 78,4), segons l’estudi ‘¿Por qué vivimos más? Descomposición por causa de la esperanza de vida española’, elaborat pel professor de la Universitat Internacional de La Rioja, Juan Manuel García González.
García González destaca dos aspectes. En una primera etapa, la reducció de la mortalitat infantil. En una segona, el control de les malalties cardiovasculars que, unit a altres qüestions, ha permès guanyar vida en edats cada vegada més avançades a un ritme paral·lel a l’envelliment de la societat espanyola. Aquesta realitat ha fet possible que actualment només els japonesos tinguin més esperança de vida que els espanyols (84,10 davant de 83,24), segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Davant de l’envelliment de la població (no només a Espanya, sinó també a tot el món), es plantegen grans reptes per al futur, com garantir els serveis d’atenció mèdica i social, de manera que es permeti a les persones arribar a la vellesa amb qualitat de vida, i atendre els sistemes públics de pensió.
