movi-image-espana-fondos-bei-1
Envia'ns suggerències
Inversions
4 min del teu temps

Espanya, el tercer país que més fons va rebre del BEI el 2020

23/02/2021

Amb 8.454 milions d'euros, Espanya es va convertir en el tercer país que més fons va rebre del Banc Europeu d'Inversions el 2020, per darrere d'Itàlia i França

Espanya és el tercer país amb més volum de finançament total del Banc Europeu d'Inversions (BEI), segons ha revelat l'informe anual de l'entitat. Amés, és l'estat membre que més es va beneficiar el 2020 del Fons de Garantia Paneuropeu, un instrument dotat amb 25.000 milions d'euros per a ajudes contra la pandèmia i gestionat pel mateix BEI.

L'any passat, el país va rebre 8.454 milions d'euros, que representen l'11 % del gruix de finançament total concedit pel conegut com a banc de la Unió Europea (UE). Només Itàlia, amb 11.920 milions d'euros, i França, amb 10.880 milions d'euros, es troben per sobre a la taula. L'acció climàtica i la lluita contra les conseqüències socioeconòmiques que ha deixat la pandèmia lideren les inversions espanyoles.

Líder en ajudes contra la COVID-19

El 58 % de les 98 operacions finançades a Espanya van tenir com a objectiu mitigar els efectes econòmics i sanitaris causats per la COVID-19. En conseqüència, els 4.900 milions d'euros destinats a combatre la pandèmia el converteixen en el país europeu amb més finançament contra el virus.

Després de l'impacte de la crisi actual sobre les petites i mitjanes empreses (pimes), la institució amb seu a Luxemburg ha destinat un 50 % de la seva activitat a Espanya a «solucionar les necessitats de liquiditat d'aquestes empreses», va destacar Ricardo Mourinho Félix, vicepresident del BEI.

«Espanya ha estat un dels països europeus més afectats per la COVID-19. Per aquest motiu, més de la meitat del finançament del BEI a Espanya es va dedicar a lluitar contra la crisi sanitària i a pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia, ajudant les empreses espanyoles a mantenir els seus negocis, preservant el seu valor i l'ocupació», va explicar el vicepresident.

El país també tanca l'any com a líder en la recepció de finançament per part del Fons de Garantia Paneuropeu, un instrument que ha finançat amb 2.650 milions d'euros projectes impulsats per bancs espanyols. L'informe anual també revela que el finançament dedicat a infraestructures es va disparar un 45 % respecte del 2019. Com a resultat, 1.351 milions d'euros van anar a parar a la modernització de les vies de transport o dels centres sanitaris.

La pandèmia també ha obligat el BEI a adaptar les seves prioritats i la seva quantia durant els últims mesos. El 2020 el banc va ampliar el seu finançament fins a arribar als 77.000 milions d'euros, que van anar a parar a més de 425.000 empreses europees. Un terç d'aquest total es va destinar a combatre els efectes que el virus ha deixat en sòl europeu a través de la protecció de les pimes o el suport a la recerca en el desenvolupament de les vacunes. El banc de la UE va finançar, per exemple, amb 100 milions d'euros la farmacèutica Pfizer-BioNtech, que ha estat una de les primeres a comercialitzar la vacuna contra la COVID-19 al món.

La lluita contra el canvi climàtic, una prioritat europea

El virus no ha eclipsat el que és una de les insígnies de la UE durant aquesta legislatura: la lluita contra el canvi climàtic. Els projectes de les capitals comunitàries destinats al medi ambient representen un 40 % de tot el finançament concedit pel grup de Luxemburg, un 6 % superior als fons «verds» de l'exercici anterior. El banc de la UE vol impulsar la transformació ecològica en el bloc comunitari i preparar el terreny per al naixement del Banc Climàtic, l'objectiu final del qual és alinear totes les activitats de finançament amb l'Acord de París i arribar al bilió d'euros per a l'àmbit climàtic durant la propera dècada.

A Espanya, el 38 % dels projectes finançats pel BEI durant l'any passat estaven relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, fet que suposa un increment del 9 % respecte del període anterior. Les activitats més premiades en aquest camp han estat les destinades a energies renovables, xarxes elèctriques o transport net.

«La lluita contra el canvi climàtic no pot esperar que s'acabi la pandèmia (...). En lloc de finançar uns actius que demà haurem de cancel·lar, hem d'invertir en eficiència energètica, energies renovables, mobilitat sostenible i innovació ecològica. Necessitem inversions ingents en una recuperació ‘verda’», apunta en aquest sentit Werner Hoyer, president del BEI.

Pot interessar-te: L'impacte de la transició energètica de la UE en el teixit empresarial

Amb tot, el país té un repte per davant. I és que Espanya és un dels estats membres que més lentament executa els fons que arriben des de la UE i també haurà de fer front a la gestió dels 140.000 milions que li corresponen del Fons de Recuperació Europeu per al període 2021-2026 i dels quals el Govern ja ha inclòs 26.634 milions en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) d'aquest any. En aquest sentit, el Govern d'Espanya confia que els canvis normatius, la involucració més gran de les administracions públiques, la inclusió dels fons en els PGE i els menors requisits europeus en el cofinançament de projectes permetin tenir més grau d'execució.

Pot interessar-te: Descobreix les claus del Fons de Recuperació Europeu 

Fotografia d'Arturo Rey a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up