Espanya formalitza la presentació de l'esperat Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb què opta a rebre 140.000 milions d'euros en els anys vinents. El país pressiona per agilitzar el procés i que les ajudes comencin a arribar com més aviat.
Espanya va enviar la tarda del divendres 30 d'abril el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) a Brussel·les. Fins a la data, són 19 els estats membres de la Unió Europea (UE) que ja han oficialitzat els seus plans d'inversió i reformes per canalitzar les ajudes del Fons de Recuperació Europeu, conegut també com a Next Generation EU. "Hem rebut el pla de recuperació d'Espanya. El Next Generation EU contribuirà a finançar la recuperació del país a través de projectes vinculats a la transició ecològica i digital, la cohesió social i la igualtat de gènere", va celebrar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Tot just 48 hores abans, el Consell de Ministres havia aprovat les línies mestres d'aquest pla amb el qual Espanya espera rebre 69.500 milions d'euros entre el 2021 i el 2023 a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que és la seva columna vertebral. A més, el país podrà disposar de 12.000 milions d'euros més procedents del programa REACT-EU. La suma d'aquestes dues partides representa més del 7 % del producte interior brut (PIB) nacional. "Aquest pla ens brinda un horitzó d'esperança, progrés i benestar. El futur del nostre país es decideix aquí i ho farem entre tots i totes. Construïm una Espanya verda, inclusiva, justa i feminista", va exclamar Pedro Sánchez, president del Govern.
El pla contempla duplicar la inversió pública fins a arribar al 4 % del PIB i amb això mobilitzar de forma molt significativa la inversió privada. A més de fomentar la resiliència del teixit productiu de les empreses i la modernització de les administracions públiques, el PRTR tindrà un impacte directe en sectors com el de la construcció, el de les utilities, el de les telecomunicacions i el de l’automoció, que guanya rellevància respecte de la versió inicial que va presentar el Govern a l'octubre. El pressupost per a la rehabilitació dels habitatges i la regeneració urbana també s'ha incrementat respecte de les estimacions inicials.
Pot interessar-te: Els 20 programes tractors d'inversió del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya
Cap a un futur verd i digital
Quatre són els eixos transversals que vertebren el pla: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere. Amb el 40 % i el 30 % respectivament, l'impuls verd i el tecnològic sumen el 70 % de les inversions. Les partides per a l'educació obtindran el 10,5 %, i les destinades a la R+D+I, el 7 %. Per fer-ho, el pla enviat a la capital comunitària s'articula al voltant de 20 polítiques tractores. Les més ambicioses són l'estratègia per a una mobilitat sostenible, segura i connectada, dotada amb 13.203 milions d'euros; el programa de rehabilitació de l’habitatge i la regeneració urbana, amb 6.820 milions, i el pla de digitalització de les pimes, amb 4.066 milions.
Juntament amb la concreció i l'adopció d'aquestes mesures, el país afronta dos reptes crucials perquè el pla compleixi la seva comesa. D’una banda, l'absorció dels fons, ja que només el 2021 els recursos del FRE representen tres vegades el que rep Espanya a través del pressupost ordinari de la UE. De l'altra, una bona comunicació perquè les empreses puguin accedir a les convocatòries. Així mateix, s'han de dur a terme una sèrie de reformes clau.
Els experts incideixen, a més, en la necessitat d'acompanyar-ho amb un seguiment exhaustiu entorn de la implementació dels programes finançats. El resultat hauria de ser un creixement més elevat i sostenible de l'economia i més resiliència davant de futurs shocks econòmics.
Reforma laboral, fiscal i de les pensions
La recepció dels fons no és una carta blanca i està subjecta a les condicions i reformes marcades per les recomanacions del semestre europeu del 2019 i del 2020. L’Executiu espera materialitzar ja el 2021 algunes mesures en línia amb les fites europees. En l'àmbit laboral, per exemple, es planteja la creació d'un pla de xoc contra l'atur juvenil i la reducció dels tipus de contractes disponibles. La posada en marxa d'un mecanisme d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) permanent s’abordarà més endavant.
El pla preveu tractar pròximament les reformes més sensibles —com la de les pensions i la fiscal— després d'un acord entre el Govern i la Comissió Europea per executar els canvis en aquestes matèries durant l’any vinent.
En el pla de les pensions, el Govern donarà incentius per endarrerir la jubilació o derogarà els índexs de revaloració. Per la seva banda, en matèria fiscal, l'equip que lidera Pedro Sánchez abordarà en els pròxims mesos la modificació de l'impost de societats o la creació de l'impost mediambiental i el digital.
Quin és el calendari?
Els 27 estats membres havien d'enviar els seus plans nacionals abans de l'1 de maig. No obstant això, la Comissió Europea s'ha mostrat flexible amb aquesta data límit i ha permès als més endarrerits fer arribar les seves propostes en les setmanes vinents. Un cop rebuts els documents de reformes, els experts de l'Executiu comunitari tenen dos mesos per revisar amb lupa els detalls i donar-los el vistiplau. Després, el Consell d'Afers Econòmics i Financers (ECOFIN) farà el mateix amb un termini màxim d'un mes. Posteriorment, els desemborsaments als països es produiran cada sis mesos per constatar el compliment de les fites.
Diversos països, entre els quals es troben Espanya i França, han demanat acotar aquest període de revisió. "Siguem clars: vam ser molt eficients l'any passat amb l'adopció del Fons de Recuperació Europeu i amb la mutualització del deute. Des de llavors, hem perdut molt de temps. La Xina ha seguit creixent i els Estats Units estan en auge. La UE ha de romandre a la carrera", va assenyalar recentment Bruno Le Maire, ministre d'Economia francès, al costat dels seus homòlegs d'Espanya, Alemanya i Itàlia.
Per la seva banda, des de Brussel·les defensen que és més convenient que prevalgui el rigor a la rapidesa. Alguns plans tenen milers de pàgines i s’han de traduir, supervisar des del punt de vista legal i analitzar per assegurar que estan en línia amb les recomanacions del semestre europeu.
L'objectiu dels quatre motors econòmics de la UE és que les ajudes comencin a arribar als països durant l'estiu. Tot i que l'ambició d'Espanya és que les primeres convocatòries estiguin disponibles al maig a través de concursos públics o subvencions orientades a complir els objectius del pla.
Mentrestant, els vuit estats membres que encara no ho han fet han d'aprovar als seus parlaments l'augment del sostre de despesa; una condició indispensable per desbloquejar els fons Next Generation EU i per autoritzar la Comissió Europea a demanar deute de forma massiva als mercats per primera vegada en la seva història.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
