La Comissió Europea millora les perspectives financeres d'Espanya, l'economia que més creixerà al llarg d'aquest any, segons les previsions econòmiques de Brussel·les a 'Un hivern complicat, però llum a la fi del túnel'. La Comissió anticipa que el producte interior brut (PIB) espanyol registrarà una pujada del 5,6 % durant 2021. Serà el país que lideri la recuperació durant els propers mesos. En el bloc comunitari completen els primers llocs Croàcia (amb una pujada del PIB del 5,3 %) i Eslovènia (4,7 %).
Amb vista a 2022, el país també se situa al capdavant del creixement, amb una perspectiva alcista el 5,3 %, per darrere d'Eslovàquia i de Malta, tots dos una dècima per sobre.
L'Executiu comunitari millora així les perspectives espanyoles, que a la tardor presentaven un rebot més limitat: un 5,4 % per 2021 i un 4,8 % per 2022.
Amb tot, es troba per sota del que estipula el Govern espanyol, que preveu una millora del 7 % per a aquest any. «Estem treballant perquè Espanya se situï com un dels motors de creixement i prosperitat de la Unió Europea (UE) no solament en 2021, sinó en el mitjà i llarg termini», va assegurar Nadia Calviño, vicepresidenta tercera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, en els marges del seu últim Eurogrup.
Per la seva banda, l'economia de la zona euro creixerà de mitjana un 3,8 % tant el 2021 com el 2022; mentre que en el conjunt de la UE l'increment serà d'un 3,7 % durant aquest any i un 3,9 % per al pròxim. A més, Brussel·les anticipa que, després d'un important rebot un cop superat l'hivern, el retorn als nivells de producció pre-COVID-19 arribi el 2022, abans del que es va aventurar a les anteriors previsions de tardor. «Les dades suposen una esperança real en temps de gran incertesa per a tots», va assenyalar Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea.
La clau: fons i vacunes
Europa ha començat l'any amb la demora en les seves campanyes de vacunació, amb l'aparició de noves soques més contagioses i amb un augment de casos de coronavirus generalitzat arran de l'aturada nadalenca. No obstant això, Brussel·les espera que el procés de vacunació s'acceleri durant les properes setmanes i mesos. L'objectiu és que el 70 % dels adults que viuen en sòl comunitari hagin rebut la dosi contra la COVID-19 abans del 21 de setembre. Els propers mesos seran difícils, però la capital comunitària preveu que el creixement es reprengui a la primavera i aconsegueixi el seu impuls definitiu a l'estiu, després de la possible relaxació de les mesures de contenció en vigor.
Aquesta previsió de millora coincideix amb la preparació d'Estats membres com l'espanyol dels seus plans per accedir al Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. Espanya espera rebre el primer tram de les ajudes a partir de l'estiu. Tot i que les previsions econòmiques no tenen en compte les reformes i els programes que portaran a terme amb els diners d'aquests ajuts, sí que anticipen que aquests plans puguin «propiciar un creixement més gran del que s'esperava». El Parlament Europeu ha donat recentment el seu vistiplau al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), pedra angular dels fons europeus, ja que consagra 672.500 dels seus 750.000 milions d'euros totals.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Ara és el torn dels governs nacionals, que han de transmetre a la capital comunitària els seus plans abans del 30 d'abril. Espanya preveu tenir el vistiplau de Brussel·les al juny. «[L'espanyol] és un dels plans més avançats i està rebent una resposta molt positiva [de la Comissió Europea]», ha detallat Calviño. El país haurà d'invertir els 71.600 milions d'euros que li corresponen a fons perdut entre 2021 i 2023. «La prioritat és mobilitzar la totalitat de les transferències i si cal recorrerem també als crèdits corresponents», va puntualitzar la vicepresidenta econòmica.
Després de ser l'economia europea que més es va contraure durant 2020 amb una caiguda de l'11 %, Espanya es posiciona ara com el país que més creixerà durant aquest 2021. La immunitat del ramat, l'aixecament de les mesures restrictives per reactivar el turisme, la restauració i la producció, així com la posada en marxa dels projectes que impulsin la transició ecològica i la transformació digital de les administracions i del teixit empresarial del país tindran un pes determinant a l'hora de confirmar els pronòstics de Brussel·les.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
