Les dones han estat un dels col·lectius més perjudicats per la crisi econòmica i social derivada de la COVID-19, que ha potenciat la contractació temporal i les reduccions de jornada per la cura dels fills, dels quals se n'han fet càrrec elles majoritàriament. En conseqüència, també elles han vist reduïts el seu salari i les seves possibilitats de promoció professional. Així ho mostra l'índex ClosinGap, elaborat per PwC, que se situa el 2020 en el 64,1 %, i conclou que encara queda un 35,9 % de bretxa de gènere per tancar. L'índex apunta que aquesta bretxa ha disminuït quatre punts en el període comprès entre 2015 i 2020, per la qual cosa, si es manté la tendència d'aquests últims cinc anys, Espanya no aconseguirà la paritat de gènere fins a l'any 2055.
En matèria d'ocupació, les dones cada vegada participen més en el mercat laboral i durant més anys, però continuen treballant menys hores i amb un salari més baix que els homes, que es reflecteix en pensions de jubilació més baixes, cosa que no ha millorat amb la crisi del coronavirus. Tant és així que en l'últim any, la bretxa de gènere en l'ocupació s'ha disparat fins a màxims que no es veien des de 2013, en plena recuperació de l'anterior crisi financera, segons conclou un estudi de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF).
Pot interessar-te: Dones empresàries: menys finançament, però més ingressos
Això també ha generat una bretxa més gran en els salaris. Tant, que si el 2019 hi havia una diferència del 21,6 % entre el salari mitjà anual dels homes (22.875 euros anuals) i el de les dones (17.927 euros anuals), aquesta diferència ha pujat al 23 % durant el 2020, segons es desprèn de les dades de l'estadística Mercado de trabajo y pensiones en las fuentes tributarias de l'Agència Tributària. I és que, malgrat els avenços realitzats en els últims anys, encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir la igualtat en l'ocupació entre homes i dones.
De cara al futur, la bretxa de gènere en l'ocupació s'està reduint a un ritme anual de l'1,9 % des de 2015; per tant, si aquesta tendència continua, es calcula que podria desaparèixer el 2043, és a dir, d’aquí a 23 anys. A més, el Fons de Recuperació Europeu, conegut també com a Next Generation EU, també ajudarà que aquesta igualtat sigui una realitat, ja que dels 72.700 milions d'euros que podria rebre Espanya entre 2021 i 2023, la igualtat i la cohesió social i territorial se n’emportaran el 30 %.
La bretxa de gènere en l'educació, la conciliació i la digitalització
A més d'en l'entorn laboral, hi ha altres sectors en què les diferències entre homes i dones encara són visibles. L'educació és un determinant essencial en el desenvolupament personal, social i professional tant dels homes com de les dones. Però, tot i que elles tenen més educació universitària, una taxa d'abandonament escolar més baixa i, en l’etapa adulta, continuen formant-se més que els homes, ells predominen en les carreres tècniques. I és que en aquesta categoria, l'índex ClosinGap se situa en el 67,9 %, de manera que queda encara un 32,1 % de bretxa per tancar.
Precisament, l'accés de les dones a les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM, per les sigles en anglès) és la principal assignatura pendent i per la qual encara no s'ha arribat a la paritat de gènere en l'educació. De fet, com mostra l'evolució de l'índex ClosinGap, en els últims cinc anys la bretxa de gènere en educació s'ha fet més gran a causa del baix accés de les dones a aquest tipus de formació i la immensa majoria de les persones que es matriculen per cursar aquests graus, que són el present i el futur del món laboral, continuen sent homes.
Pot interessar-te: El teletreball pot impulsar les dones a llocs de treball tecnològics
En línia amb el poc accés de les dones a les professions tècniques, el percentatge de dones especialitzades en tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en el mercat laboral és encara molt baix. En el camp de la digitalització, l'índex se situa en el 71,3 %, amb una bretxa de gènere encara per tancar del 28,7 % i un ritme anual de reducció del 0,3 % des del 2015. Segons l'informe, encara que pràcticament no s’aprecien diferències en l'ús de les noves tecnologies com a usuaris entre homes i dones, sí que hi ha una bretxa de gènere «molt important» en el nombre d'especialistes en TIC en l'ocupació.
A més, un cop immerses en l'activitat laboral, les dones assumeixen la major part de la feina no remunerada, cosa que repercuteix en unes taxes d'inactivitat i de parcialitat laboral més elevades. Aquest ha estat i continua sent un dels aspectes més arrelats en la societat que frena la progressió professional i econòmica de la dona, a més de les consegüents implicacions que té en la salut i en el benestar. Per això, la categoria conciliació és en la que queda una bretxa més gran per tancar, de les cinc que analitza l'informe. L'índex ClosinGap en aquesta matèria se situa per sota de la meitat, en el 44 %; deixa una bretxa del 56 %, tot i que és la bretxa que s'està tancant a més bon ritme anual, del 4,4 % des del 2015. Per tant, si continua aquesta progressió, haurà desaparegut el 2040, d'aquí a 20 anys.
Amb tot això, les dones viuen més anys, però amb pitjor salut i qualitat de vida que els homes. En aquesta categoria, l'índex ClosinGap se situa en el 84,5 %, cosa que significa que només queda un 15,5 % de bretxa de gènere per tancar. És la bretxa més reduïda, però fa més anys que està estancada, principalment perquè no milloren els problemes de salut de les dones i tampoc el seu risc de pobresa o d'exclusió social, que és lleugerament superior que el dels homes.
L'impacte econòmic d'eliminar la bretxa de gènere
En aquest sentit, la conseqüència de les diferents desigualtats en tots els àmbits és que les dones només contribueixen a un 41,5 % del producte interior brut (PIB) espanyol, mentre que representen més de la meitat (51,4 %) de la població en edat de treballar. Amb tot, l'informe apunta que si s'arribés a la paritat en la taxa d'activitat i d'ocupació, en les hores treballades i en la distribució de l'ocupació sectorial, el PIB espanyol podria augmentar en 230.847 milions d'euros, fet que es traduiria en un augment del 18,5 % respecte del PIB del 2019.
Aquest potencial increment vindria acompanyat també per la creació de fins a 3,2 milions de llocs de treball femenins equivalents a temps complet, així com per l'augment mitjà de productivitat de 1.301 euros de cada dona, derivat del seu traspàs a sectors econòmics més productius, com el cientificotècnic.
