Només un 4,8 % dels espanyols practicaven el teletreball el 2019, una de les taxes més baixes d'Europa. Als Països Baixos o a Finlàndia aquesta manera de treballar se situava en aquells dies per sobre del 14 %. La irrupció de la COVID-19 va obligar Espanya a adaptar la seva realitat laboral en temps rècord. El treball a distància ha passat d'estar per sota del 5 % al 30 % en pocs mesos.
Aquesta nova normalitat laboral sembla haver vingut per quedar-se. «Sense un xoc existencial com la pandèmia s'hauria necessitat convèncer les persones per a aquests canvis, que haurien trigat dècades a arribar. [Però] un dia et lleves amb la nova realitat de la feina i no hi ha opció de poder tornar enrere», assenyala el professor Benjamin Laker a l'informe de la consultoria Capgemini sobre els Efectos del Teletrabajo en Empresas y Empleados.
Les mesures adoptades per contenir els contagis han obligat molts ciutadans a canviar els trasllats, les reunions presencials i les llargues jornades fora de la llar per oficines a casa improvisades, trobades virtuals i flexibilitat d'horaris. La immediatesa de la virtualitat, la no necessitat de desplaçaments o l'autogestió dels temps han provocat que la productivitat de les empreses espanyoles hagi crescut un 22 % durant el tercer trimestre del 2020, segons l'informe esmentat, per sobre del creixement del 18 % a escala mundial.
Pot interessar-te: La flexibilitat a les relacions laborals, una conseqüència de la pandèmia
Primera regulació específica
A l'octubre va entrar en vigor la primera legislació específica per regular la pràctica del teletreball a Espanya. Encara que l'ocupació en remot ja es contemplava a l’article 13 de l'Estatut dels Treballadors, la irrupció de la pandèmia va deixar en evidència les llacunes al voltant del control d'una activitat que escassejava a Espanya.
El nou decret llei té el seu epicentre en dos pilars: el teletreball ha de ser voluntari i reversible. La normativa s'ha desenvolupat en temps rècord, impulsada per la urgència de la pandèmia i en un escenari de manca de cultura digital a Espanya, de manera que els experts anticipen que es tracta del primer pas d'un llarg camí.
Després de la seva posada en marxa, l'empresa i l'empleat han de signar un acord si el treball a distància supera el 30 % de la jornada setmanal durant tres mesos. A més, la companyia és l'encarregada de costejar l'aspecte ergonòmic per desenvolupar l'activitat laboral. Tanmateix, no hi ha referències específiques a aquestes compensacions sobre material o costos addicionals derivats del teletreball, ja que hauran d'acordar-se amb una negociació col·lectiva.
La normativa també exigeix a la companyia posar «especial atenció» als factors psicosocials del seu equip per garantir el respecte de les clàusules establertes al contracte i la «desconnexió digital». Recentment, el Parlament Europeu ha reclamat la creació d'una legislació europea que permeti als treballadors gaudir del «dret a desconnectar» sense tenir por de les conseqüències si no estan sempre amb el 'mode disponible' encès.
Impacte en els treballadors
Autogestió del temps, flexibilitat, treball des de casa, etc. Era un escenari impensable i establert de forma idíl·lica en el subconscient de molts treballadors abans de la irrupció de la COVID-19. La pandèmia ha canviat els paradigmes socials, turístics i també laborals. Trobar l'equilibri no està sent fàcil. La majoria dels estudis sobre l'impacte de l'ocupació en remot a les persones revelen un augment del conegut efecte burnout (treballadors cremats), d'estrès i de desmotivació.
Pot interessar-te: Com ens podem sentir motivats a la feina en la «nova normalitat»?
No anar a l'oficina i tenir més temps per a la cura dels fills s'anticipava com una bona notícia per a molts. Tanmateix, la fatiga digital, l'asfíxia de passar les 24 hores als mateixos espais, la solitud de les pantalles o la duresa de la conciliació familiar ha revertit l'equació.
Un estudi de la companyia Fellowes, que analitza persones que han passat més de quatre mesos treballant des de casa, revela que el teletreball ha tingut un gran impacte en la seva salut física i mental. Segons la firma, el 61 % dels espanyols creuen que treballar des de casa provoca més dolors físics i tensions amb els companys que fer-ho a l'oficina. A més, el 64 % sent que fa més hores durant el teletreball que durant l'activitat presencial.
A escala global, Capgemini estipula que el 55 % de les persones que treballen a distància experimenten col·lapse laboral. A la incertesa, la desconfiança o la manca de fronteres entre la vida personal i la laboral s'uneix la sensació que dediquen moltes més hores a la feina pel mateix salari. Aquesta percepció i és més alta entre les persones de 31 a 40 anys (61 %).
La consultoria anticipa que, al futur i en un ambient no determinat per la pandèmia, l’equilibri difícil entre l'augment de la productivitat que comporta el teletreball i l'impacte en la salut mental de les persones es resoldrà amb una fórmula híbrida. Aquesta nova conjuntura destacarà per l'expansió de freelancers que treballin des d'altres parts de món, per la creació d'infraestructures digitals robustes i segures, per la confiança entre empreses i treballadors i per la flexibilitat dels espais de treball.
