Segons l’INE, les famílies espanyoles estalvien només el 5,7% de la renda disponible. Així es reflecteix en l’informe anual ‘España en cifras’ (2018). I en el seu últim informe, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) estableix l’estalvi en el 4,9%.
Del mateix informe es desprèn que els espanyols estalviem menys de la meitat que la zona euro, que ronda el 12,3%. Aquesta mancança s’atribueix al fet que les famílies espanyoles han reduït considerablement el seu deute en els últims anys, en comparació amb països del nostre entorn. I si estalviem amb un objectiu concret?
A què dediquem els nostres estalvis?
El ‘V estudio comparación online hacia el ahorro inteligente’, de Rastreator, indica que aquest 5-6% d’estalvi té una alta variabilitat a Espanya. Segons aquest estudi, només el 73,3% dels espanyols diuen tenir estalvis, davant del 85,2% que ho feien el 2017. A més, el 42,7% estalvien només 200 euros al mes.
Com hem comentat, bona part dels ingressos en família han anat dirigits a reduir deutes. Invertir en una hipoteca, obrir un nou negoci o fer front a les càrregues d’una herència són diversos exemples que hi estan relacionats. Pel que fa a la resta, els espanyols estalviem amb un objectiu al cap.
El mateix informe destaca com sis de cada deu espanyols estalvien per “anar fent amb els seus estalvis un matalàs ferm que els faci menys vulnerables davant de possibles esdeveniments que puguin afectar la seva renda, patrimoni o, fins i tot, la seva salut”. I gairebé quatre de cada deu ja pensen a complementar la jubilació.
Malgrat això, no tot és estalvi a llarg termini. El 49,7% dels espanyols estalvien per fer viatges, el 28,15% per adquirir un habitatge en propietat, el 26,9% per invertir en educació, el 23,8% perquè volen comprar-se un cotxe i l’11,8% per aconseguir un telèfon intel·ligent a l’última.
Càlculs de tovalló imprescindibles per estalviar
Segons aquest mateix informe de Rastreator, el 51,3% dels espanyols assenyalen que preparen un pressupost mensual. És una de les millors eines a l’hora d’estalviar amb un objectiu viable. Ja el 1981 George T. Doran va publicar el mètode SMART, “una manera d’aconseguir els objectius”.
SMART és la sigla d’específic, mesurable, assolible, rellevant i acotat en el temps (en anglès, specific, measurable, attainable, relevant i timely), una manera de planificar objectius que de seguida va saltar del món empresarial a les llars, per la seva utilitat. Posem un exemple d’estalvi, com ara planificar la compra d’un vehicle elèctric.
Busquem un vehicle d’aquestes característiques i en trobem un per 30.000 euros (mesurable), dels quals ja tenim estalviats prèviament 10.000 euros. Si som com el 23% de la població capaç d’estalviar entre 200 i 500 euros mensuals, per comprar el vehicle necessitarem 8 o 3 anys, respectivament (acotat en el temps).
En aquest sentit, o bé ens donem tot aquest marge per estalviar, o el nostre projecte no és assolible. Aquests càlculs bàsics són imprescindibles a l’hora de descartar un projecte d’estalvi, modificar-lo i convertir-lo en la petició d’un crèdit, o ajudar-nos a prioritzar.
Per què invertir amb un objectiu concret?
En un segon exemple, decidim que aquest any farem un viatge vacacional; segons dades de TripAdvisor, el 2017 un viatge rondava els 1.500 euros. De nou, una divisió ens ofereix la quantitat de mesos d’estalvi que seran necessaris, entre 7,5 i 3 mesos segons les dades que hem vist abans. Per descomptat, es tracta d’exemples no extrapolables a totes les famílies.
Però és imprescindible saber quant pensem gastar i en quant de temps podrem arribar a aquesta xifra, si pretenem estalviar apartant cada mes una quantitat. En cas contrari, correm el risc de gastar per sobre de l’esperat o de desplaçar el viatge cap al futur per altres capritxos.
Sense un pressupost familiar, és molt fàcil creure que estem estalviant quan, en realitat, gastem més de l’habitual. Apartar aquests diners a un segon compte mitjançant transferències periòdiques és un consell interessant que podem seguir.
Como si de una cuota personal se tratase, el dinero ahorrado pasa a engrosar una cuenta a la que, preferiblemente, no tengamos un acceso directo. De este modo nos será más fácil reunir el dinero en el plazo deseado sin tocarlo.
Estalviar amb un objectiu concret ens ajuda a concretar la quantitat màxima d’estalvi, i per tant facilita aconseguir l’objectiu. D’altra banda, encara que no hi haurà el factor d’il·lusió d’estalviar per a una cosa concreta, també podem fer-nos propostes del tipus “estalviaré 300 euros cada mes”.
Reestructurar les nostres despeses durant l’any
Estalviar amb un objectiu també pot ajudar-nos a prioritzar les nostres despeses durant l’any. En l’exemple del cotxe, podrem adonar-nos de quin pressupost destinem cada mes al transport, i fins i tot podríem reduir-lo si decidim canviar a una altra modalitat com el transport públic.
Per al cas de les vacances, podríem fer servir els diners de la guardiola d’oci i cultura. Diu l’INE, a través de l’‘Enquesta de pressupostos familiars’ (2017), que l’oci i cultura es van emportar el 5,7% del pressupost familiar, uns 1.662 euros, que estan separats de la partida d’ensenyament (1,42%).
En altres paraules, podríem renunciar a uns mesos de cinema i sortides nocturnes a restaurants o terrasses amb la finalitat d’estalviar un plus per a un millor viatge vacacional, per posar-ne un exemple.
Com indiquem, tenir un objectiu d’estalvi ajuda a mesurar quant necessitarem, i això sol exigir un pressupost sobre el qual prioritzar despeses. També permet descobrir si hi ha partides de despesa a les quals podem renunciar o renegociar, com solen ser la telefonia o les quotes de serveis de streaming.
