Dins de les possibilitats personals d’estalvi, hi ha diferents estratègies per evitar la despesa. El mètode dels sobres, que se sol fer servir en família i en el qual s’aparta a principi de mes certa quantitat que no podrem gastar, manté relació amb el que veurem a continuació i que consisteix a apujar-nos l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La idea és que la futura declaració de la renda tingui un resultat més favorable.
Què implica apujar l’IRPF al màxim
Totes les empreses retenen l’IRPF de la nòmina del treballador. Això significa que cada mes aparten certa quantitat de diners i l’envien a l’Agència Tributària a través del Model 111.
En elevar al màxim l’IRPF de la nòmina, podríem fins i tot aconseguir una devolució a favor nostre. Haurà estat com anar pagant els impostos de forma fraccionada. Per a alguns, podria entendre’s, si fa no fa, que és com tenir una guardiola.
Avantatges per a les famílies
Algunes famílies se sorprenen en descobrir que, encara que els han anat retenint diners de la nòmina mes a mes, al final d’any la renda els surt a pagar. Fer feines per compte propi, tenir rendiments de capital o canviar d’ocupació poden aportar-nos prou capital perquè el que s’ha retingut sigui insuficient. Apujar l’IRPF evitarà ensurts futurs.
Això últim pot passar quan les empreses ajusten l’IRPF sense tenir en compte la situació personal del treballador —que, per posar-ne un altre exemple, podria tenir un segon habitatge llogat—, així com en les empreses que situen l’IRPF en mínims. Això no sol convenir al pressupost familiar, que al final de l’any fiscal reflecteix que encara s’han d’abonar més impostos.
Si aquest mètode resulta interessant és perquè la pujada aporta tranquil·litat als empleats. Com que aquest impost ha de pagar-se en gairebé tots els escenaris (excepte, per exemple, en persones amb ingressos baixos), pot ajudar abonar-lo mes a mes.
Com demanar que s’apugi l’IRPF
El document que utilitzen les empreses per calcular la retenció és el Model 145, que, com a treballadors, haurem d’emplenar una vegada a l’any. Malgrat això, la legislació consolidada sobre IRPF (RD 439/2007) permet al treballador, en l’article 88.5, “sol·licitar dels seus corresponents pagadors, en qualsevol moment, l’aplicació de tipus de retenció superiors”. És a dir, apujar l’IRPF.
Això pot demanar-se mitjançant un escrit signat per nosaltres en el qual sol·licitem de manera formal la pujada, sent el màxim tipus marginal previst reglamentàriament el que apareix en la taula següent de l’article 85. Aquest tipus marginal sol ser més elevat que el tipus personal que l’empresa ens assigna, per exemple, en saber que tenim a casa persones dependents.
Com a exemple, el salari mitjà a Espanya, segons l’‘Enquesta d’Estructura Salarial’ de l’INE, és de 23.646 euros bruts. Un treballador per compte d’altri amb aquest nivell d’ingressos podria optar per retenir fins al 30%. En canvi, els treballadors per compte d’altri o autònoms no poden elevar la retenció per sobre del 15% aplicat en les seves factures.
