movi-image-invertia-ahorrar-llueve-finanzas-personales-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Estalviar quan plou i altres maneres de cuidar les finances personals dissenyades per als més joves

Mon Sep 28 08:31:59 CEST 2020

Els millennials espanyols són dels europeus més estalviadors, però, tanmateix, s’enfronten a grans dificultats a l’hora de comprar un habitatge. La tecnologia, que ha fomentat noves fórmules d’estalvi que s’adapten a les seves rutines i necessitats, es consolida com a gran aliada de les finances dels més joves.

Estalviar és important per a tothom, i encara més en un context d’incertesa com l’actual. Però en el cas dels joves, tenir una reserva de diners per invertir en els seus somnis o fer front a qualsevol imprevist es converteix en un exercici de responsabilitat que molts afronten des d’edats molt primerenques. I és que, precisament en matèria d’estalvi i inversió, el temps sempre és el millor aliat, atès que, d’una banda, influeix en el risc que es pot assumir i, de l’altra, és el que permet fer treballar l’interès compost.

Malgrat que els millennials espanyols són, segons un estudi de la companyia britànica Revolut, els més estalviadors d’Europa, només per darrere dels britànics, són molts els punts en els quals cal millorar. De fet, només un de cada 10 millennials en actiu estalvia per a la jubilació, segons un estudi impulsat per la Fundación Edad&Vida i realitzat per investigadors d’Esade.

No obstant això, tot i que molts joves tenen la jubilació en ment, no es tracta només d’estalviar amb vista a un termini tan llarg: fer un viatge, comprar un cotxe, continuar la formació amb un màster o accedir a un habitatge són exemples de situacions més pròximes en el temps que poden motivar l’estalvi. És més, l’última edició de l’Observatorio de Emancipación Juvenil (OBJOVEM) llança dades alarmants, en assenyalar que els joves que viuen de lloguer destinen fins al 90,7 % del seu sou net a pagar l’habitatge, i, en el cas dels propietaris, aquest percentatge arriba al 60,4 %.

En aquest context en què l’estalvi dels més joves s’ha convertit en una tasca difícil, el millor conseller per estalviar ha de ser el sentit comú. Generar un coixí financer consisteix a ser responsable i saber quina part de l’excedent dels ingressos regulars es pot guardar per a més endavant. Els comptes són delicats, perquè aquestes edats, que abans de la pandèmia ja patien taxes d’atur superiors a les de la resta de països europeus, són de les més colpejades per la crisi econòmica generada per la COVID-19.

La precarietat laboral amenaça els joves: segons xifres de l’Institut de la Joventut (Injuve), el 72,1 % d’empleats de fins a 34 anys treballen en feines considerades vulnerables i més del 50 % van començar la crisi del coronavirus en llocs considerats no essencials, que segons l’informe de l’Injuve són els més susceptibles de patir amb més virulència les conseqüències de l’aturada econòmica. Els joves treballadors també se solen trobar amb un altre problema: els seus sous els deixen poc marge per guardar diners. Segons l’esmentat OBJOVEM, els joves espanyols haurien de cobrar el doble per destinar a la hipoteca la partida recomanada del 30 %.

És bona idea establir un pressupost personal que prevegi aquestes xifres i, encara que no hi ha una fórmula exacta —els experts recomanen que l’estalvi estigui entorn del 20 % dels ingressos—, és recomanable marcar-se objectius realistes i mirar de cenyir-s’hi, evitar perdre el control dels moviments del compte i, sobretot, no caure en capritxos innecessaris que, si bé no comprometen l’economia dels joves, sí que suposen un bon forat a la butxaca.

 

Fórmules d’estalvi dinàmiques

En paral·lel a les fórmules tradicionals, en els darrers anys han proliferat una sèrie de productes financers pensats per ajudar els joves a estalviar. Són eines més adaptades a les seves rutines, a la seva mobilitat més elevada i, sobretot, a l’ús de la tecnologia, en què el digital, l’automatització dels processos i la versatilitat permeten coses gairebé de ciència-ficció, com ara automatitzar aportacions econòmiques cada vegada que plou en una ciutat escollida prèviament, per més increïble que sembli. I és que en aquest ecosistema que dibuixen els nous mètodes d’estalvi hi ha una cosa que destaca per damunt de les altres: el dinamisme i la immediatesa de poder operar en qualsevol moment i des de qualsevol indret.

Per a ells, el futur oferirà moltes oportunitats, però també l’exposició a una gran incertesa pel que fa al mercat laboral. L’escenari que ha produït la pandèmia ha dibuixat una situació que ha afavorit la capacitat d’estalvi dels espanyols, encara que no pas per un augment dels ingressos, sinó per una reducció del consum i, per tant, de la despesa com a resposta preventiva.

Fins ara, l’opció més emprada per a aquesta finalitat eren els comptes d’estalvi. Són uns dipòsits en què, literalment, s’obté una rendibilitat només pel fet de dipositar-hi els diners. És la via més conservadora perquè aporta menor interès, però és un producte sense cap mena de risc i és molt accessible, atès que és d’ús quotidià i amb aquests comptes els diners estan a disposició en qualsevol moment. A més, alguns d’aquests comptes es beneficien de l’anomenat interès compost, un sistema que calcula el rendiment de l’estalvi prenent com a base no tan sols les aportacions que es facin, sinó també els interessos generats per aquestes aportacions, amb la qual cosa el benefici a llarg termini és més gran que amb els mètodes tradicionals.

Els dipòsits no permeten retirar els diners fins que no es compleix el període contractat. No obstant això, tenen rendibilitats més elevades, més altes com més a llarg termini siguin. Així mateix, i malgrat que en alguns productes és possible afegir fons, el més normal és que es produeixi una aportació inicial, que generalment és més elevada i d’alguna manera s’allunya de la idea d’estalvi progressiu. Però amb vista al mitjà i llarg termini és una possibilitat que cal tenir en compte.

Guardioles virtuals: petits estalvis per a grans metes

Aquestes són les opcions més clàssiques. Però des de fa algun temps, s’han popularitzat les anomenades guardioles virtuals. Malgrat que no tenen una rendibilitat per si mateixes, són instruments molt eficaços perquè permeten definir metes d’estalvi que motiven a ingressar la quantitat que es vulgui, per més petita que sigui, en una partida específica associada al compte i independent d’aquest compte. Són uns diners que sempre estan disponibles però que, en principi, es van acumulant fins a arribar a la quantitat que s’hagi marcat.

Una de les funcionalitats que aporten més valor a aquesta eina són les aportacions automàtiques. Encara que sempre es pot ingressar manualment la quantitat que es vulgui, hi ha fórmules per afegir diners de manera automatitzada en funció dels paràmetres que s’estableixin. En aquest sentit, les entitats bancàries acostumen a oferir un ampli catàleg de personalització, que permet, fins i tot, fer aportacions conjuntes.

El sistema no tan sols ajuda al quan i a l’on, sinó que també s’adapta al com, programant rutines o especificant situacions en què s’espera que els diners es guardin a la guardiola virtual. Per exemple, es poden establir terminis o l’estalvi per arrodoniment, una fórmula de microestalvi que guarda la quantitat que falta per arribar a la xifra rodona següent en pagar amb targeta, sigui un cafè, un sopar o la mensualitat d’algun servei contractat.

Estalvia cada vegada que plogui a la teva ciutat

Aquestes fórmules estan pensades per donar una resposta al dinamisme dels més joves. Són maneres creatives i representen una disrupció respecte als mecanismes d’estalvi tradicionals. Fins a tal punt que, per exemple, també es poden activar aportacions automàtiques quan plou a la ciutat triada, una possibilitat que ofereix Banc Sabadell i que permet estalviar i acostar-se als objectius sense adonar-se’n.

Es tracta de fer petites aportacions que gairebé no afecten gens el dia a dia però que, setmana a setmana, constitueixen una suma que ajuda, especialment, totes les persones que no tenen l’hàbit d’estalviar.

Totes aquestes eines pretenen donar suport a un segment de la població, el dels joves, que està més assotat per la conjuntura econòmica i, de passada, fomentar la cultura de l’estalvi en aquestes edats com una manera d’avançar-se a un futur ple d’oportunitats i somnis per assolir.

 

Fotografia de Nijwam Swargiary a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up