La majoria d'experts coincideix: com més possibilitats tinguin els individus de moure's, més contagis es produiran. Per això, cal que es respectin les restriccions, sobretot de cara a Setmana Santa, per retardar la possible quarta onada, almenys fins a tenir una taxa de vacunats més alta, que garanteixi una menor mortalitat en el possible futur pic de contagis.
El Nadal va ser un exemple d'això. La mobilitat i els viatges entre ciutats i les reunions familiars van provocar un gran pic de contagis de què encara s'està recuperant al país. Així, els festius de Setmana Santa s'han posicionat com el pròxim escull a solucionar per evitar una nova onada. De cara a aquesta festivitat, entre el 26 de març i el 9 d'abril, s'ha decretat el tancament perimetral de totes les comunitats autònomes, amb les excepcions de les Illes Balears i Canàries, on es podrà viatjar amb una PCR negativa; el toc de queda entre les 22:00 hores i les 6:00 hores; i un límit de quatre persones per a les reunions en interiors i de sis en espais oberts. En el cas dels espais privats (cases), només es recomana convivents.
Previsions: més flexibilitat de mobilitat, més contagis
Un informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) publicat al febrer, assenyala que si bé la majoria dels països estan experimentant actualment una disminució de les infeccions com a resposta a les intervencions no farmacèutiques (NPI) com l'ús de mascaretes, gels hidroalcohòlics o el distanciament social, la introducció i l'augment de la propagació de noves variants de la COVID-19, identificades per primera vegada al Regne Unit, Sud-àfrica i Brasil, han augmentat la preocupació. «Com van suggerir les recents protestes en algunes ciutats europees, la fatiga pandèmica podria afectar negativament l'acceptació i el compliment continus de les NPI per part de la població», destaca l'organisme.
Així mateix, assenyala l'estudi, llevat que les NPI continuïn, o es reforcin en termes de compliment durant els propers mesos, es pot anticipar un augment significatiu de casos i morts relacionats amb la COVID-19. La flexibilització prematura de les mesures de contenció conduirà a un ràpid augment de les taxes d'incidència, la detecció de casos greus i la mortalitat.
La viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Margarida de la Vall, assenyalava recentment en una entrevista publicada, que «el virus manté el mateix mecanisme des del principi». L'Institut de Salut Carlos III va determinar al novembre que hi havia un 10 % de persones que havien passat la COVID-19, quan al juny era un 5 %, i ara hem de caminar per un 15 %. Queda un 85 %. Mentre hi hagi tantes persones vulnerables i aixequem les mesures, seguirà havent-hi onades». Per a l'experta, la quarta onada pot arribar a finals de març.
A mitjans de març la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va explicar que en algunes comunitats autònomes hi havia hagut un lleu repunt de casos, el que podria arribar a traduir-se en «un possible canvi de tendència», i per això ha demanat als ciutadans espanyols «la màxima prudència» per evitar una quarta onada. Per la seva banda, la ministra d'Hisenda i portaveu de Govern, María Jesús Montero, ha indicat que quan s'acosti el proper 9 de maig l'Executiu consultarà el comitè d'experts i, «en funció de la prevalença que tingui la malaltia sobre els 14 dies previs, s'adoptaran decisions i es traslladarà si es recomana la prolongació» de l'estat d'alarma que va entrar en vigor de l'octubre passat.
Pot interessar-te: Aquests són els efectes de la vacuna en l'economia espanyola
Un any a contracorrent
L'arribada d'una quarta onada suposaria un nou cop per a la societat en general, però, sobretot, per a aquells sectors que ja havien estat els principals afectats per la crisi sanitària i que estan lluny de recuperar la situació prèvia a l'esclat de la pandèmia (turisme, comerç, restauració...). De fet, segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació, l'activitat comercial segons el pagament amb targetes en hotels i viatges en els primers dies de març de 2021 va representar el 26,54 % del mateix període de l'any anterior, quan l’activitat econòmica encara fluïa amb normalitat abans del decret de l'estat d'alarma el 14 de març de 2020.
Pot interessar-te: La fórmula de la recuperació dels sectors més afectats per la COVID-19
Primera onada
Va ser al març de 2020 quan va començar la primera onada. Llavors, es desconeixien molts aspectes del virus i, a més, escassejaven alguns recursos com les mascaretes o els equips de protecció individual. El seu pic de mortalitat es va assolir el 2 d'abril, quan es van notificar 950 morts diaris. En aquest període es van implementar les mesures més restrictives fins al moment: el confinament del país, en què només les activitats considerades essencials podien seguir desenvolupant-se.
Un mes i mig després, el 28 d'abril, el Govern va anunciar un pla de desescalada que constava de quatre fases amb l'objectiu de recuperar la normalitat social i econòmica. Una desescalada que va concloure a finals de juny amb la majoria de les mesures més restrictives desactivades i amb controls impartits per les regions en funció de la situació epidemiològica de cada territori.
Fruit d'aquestes limitacions, el sector serveis ha estat un dels més castigats. No en va, en el segon trimestre de 2020 el producte interior brut (PIB) va caure un 17,8 %, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest retrocés es va deure a un descens acusat del consum de les llars (-20,4 %) i de les exportacions i de les importacions (més d'un 29 %). Un exemple seria la restauració, que, segons Pulso, al juny va tenir una caiguda del 60 % de la facturació respecte al mateix període del 2019.
Segona onada
Amb la relaxació de les restriccions per l'arribada de l'estiu, els contagis van començar una nova escalada. En aquesta segona onada eren les comunitats autònomes les encarregades de gestionar la pandèmia en els seus territoris, el que va provocar un impacte desigual tant en els contagis com en les restriccions i, per tant, a l'activitat comercial.
A finals d'octubre, els contagis diaris van superar els 23.000 casos. Arran d'aquesta tendència, el Govern va anunciar un nou estat d'alarma extensible fins al 9 de maig de 2021, però molt diferent de l'anterior. Aquest nou decret conté quatre mesures bàsiques: toc de queda, restricció de les reunions a sis persones, confinaments perimetrals i limitacions d'aforament en llocs de culte. Totes elles s'apliquen o no en cada regió en funció del que aprovin els responsables autonòmics.
Al costat de la primera onada, aquesta segona va suposar un desastre sense precedents per a indústries com la del turisme. Segons dades d'Exceltur, el 2020 es van deixar d'ingressar 55.000 milions d'euros, hi va haver més de 700.000 llocs de treball afectats i 65 milions de turistes menys. De fet, en ciutats com Madrid, el pagament amb targeta de països estrangers en un mes com l'agost va representar el 16,45 % del mateix període de l'any anterior, segons les dades de Pulso.
Pot interessar-te: Com el turisme rural i el domèstic poden impulsar la reactivació del sector
Així mateix, segons Hostaleria d'Espanya, la xifra de negocis de la indústria hostalera va baixar el 2020 un 51,4 % respecte a l'any anterior, amb unes pèrdues properes als 67.000 milions d'euros. L'evolució ha estat asimètrica en funció de les dues branques d'activitat d'aquest sector. A la de restauració, els serveis que es van poder mantenir d'enviament a domicili en els mesos de tancament total, així com una major dependència del consum nacional, van fer que la caiguda mitjana de l'any, encara destacada, fos alguna cosa més suau, del 43,6 %. Per contra, en el cas dels allotjaments, més dependents del turisme, la caiguda va ser més acusada, del 68 %.
Pot interessar-te: Poden el delivery i el take away impulsar la restauració?
Per la seva banda, des de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) van apuntar que els sectors que més s'havien vist afectats per la pèrdua d'ocupació el 2020, van ser el dels serveis (-537.100 llocs de treball), el de la indústria (-70.100 llocs de treball menys); el de l'agricultura (-11.800); i el de la construcció (-3700). Des de l'organització reiteren que «la situació de les empreses, especialment de les pimes, és crítica, sobretot en sectors relacionats amb el turisme, la restauració i el comerç, després d'un any de restriccions i paralitzacions de l'activitat».
Tercera onada
Com es posava de manifest al principi, el Nadal va ser l'exemple que la relaxació en les mesures de mobilitat i de reunió entre persones van disparar de nou dels contagis, donant lloc a la tercera onada. Així, el 15 de gener d'aquest any es van polvoritzar totes les marques de la pandèmia: 40.000 nous casos en un sol dia. Els números s'han mantingut en cotes altes durant diverses setmanes, en què les comunitats han tornat a implementar mesures com el tancament dels interiors a la restauració, la prohibició de reunions en els domicilis i el tancament perimetral a nivell autonòmic i provincial.
Referent a això, el 45,4 % de les empreses estima que retallarà la seva facturació en el primer trimestre d'aquest any i només el 13,3 % espera una millora de les seves vendes, segons recull la segona edició de l'Enquesta del Banc d'Espanya sobre l'Activitat Empresarial (EBAE). De nou, la percepció més desfavorable de l'evolució en el primer trimestre es concentra en els sectors més afectats per les restriccions com el de la restauració, el de l'oci i el de l'entreteniment.
Pel que fa a les perspectives a curt termini, les empreses enquestades pel Banc d'Espanya anticipen una millora per al segon trimestre. Així, per primera vegada des de finals de 2020, les que esperen una millora de la seva facturació (32,6 %) superen les que preveuen un deteriorament addicional (23,2 %). La millora de les expectatives per al període abril-juny és bastant generalitzada, fent-la extensiva de manera «molt significativa» a les branques d'activitat que han presentat una evolució recent més desfavorable, apunta la institució.
Pot interessar-te: Aquests són els sectors que es recuperaran més ràpidament de la crisi del coronavirus
2021, l'any de la recuperació?
Coincidint amb el primer aniversari de l'estat d'alarma, el president de Govern, Pedro Sánchez, va declarar que Espanya té avui un «horitzó clar de país: 2021 serà l'any de la vacunació i la recuperació». En aquest sentit, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) augura una notable recuperació en l'economia espanyola i mundial. La previsió de l'entitat sobre el creixement del PIB aquest any s'ha incrementat en set dècimes, fins a situar-se al 5,7 %. Per la seva banda, el 'Panell de Previsions de l'Economia Espanyola' de Funcas, que afegeix les previsions difoses per una vintena dels més prestigiosos instituts d'anàlisi espanyols, recull un creixement per a aquest any del 5,9 % després de rebaixar en quatre dècimes les expectatives que van publicar el passat mes de gener.
El rebot, però, serà incomplet. Encara no s'han dissipat els riscos: l'arribada d'una tercera onada de contagis, un augment de la insolvència de les empreses, la finalització de les ajudes associades als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i als autònoms afegiran pressió a la reactivació econòmica. El Banc d'Espanya, per la seva banda, ja ha rebaixat al 6 % l'alça del PIB davant el retard d'inversions vinculades al Fons de Recuperació Europeu, retallant en 0,8 punts la seva estimació de creixement per a 2021.
La clau de la recuperació està, per tant, en dos factors: la magnitud que pugui tenir una nova onada de contagis i l'impacte del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. Espanya té l'opció d'accedir a 140.000 milions d'euros dels quals 72.000 milions seran ajuts a fons perdut. Amb aquesta quantia, serà el segon país més beneficiat per darrere d'Itàlia.
Pot interessar-te: Del Fons de Recuperació Europeu als ERTO: els desafiaments immediats per a la recuperació espanyola
