Creixen les alternatives per moure’ns per les grans ciutats d’una manera més còmoda, econòmica i respectuosa amb el medi ambient.
L’augment del preu de l’habitatge, llogat o comprat, al centre de les ciutats (fins i tot en barris més allunyats del centre), causat, entre altres factors, per la gentrificació, ha fet que molta gent hagi d’anar-se’n a viure lluny dels seus llocs de feina i es vegi obligada a passar molt més temps al cotxe o al transport públic. Molts consideren que val la pena, mentre que d’altres s’han convertit en uns detractors convençuts d’aquesta fórmula. Mentrestant, cada vegada sorgeixen més alternatives de desplaçament i nous escenaris que modifiquen la manera com ens desplacem cada dia. Per això, seria convenient plantejar-se els pros i els contres de triar una opció o una altra.
La distància: avantatges i inconvenients
Avantatges
Per la banda de les coses positives, n’hi ha moltes i ben variades. La principal és el preu. Si la zona de residència està allunyada del centre, és molt possible que trobis cases més grans o més barates, ja que als afores de les ciutats el metre quadrat acostuma a tenir un preu inferior. Un pis petit al centre pot costar el mateix que una casa de tres habitacions a l’extraradi. A més, pots accedir a un habitatge nou, ja que, com que al centre de les ciutats hi ha poc espai disponible, la major part de les promocions d’obra nova es construeixen a la perifèria.
També va bé recordar que als afores acostuma a haver-hi més zones verdes i menys contaminació, i és probable que et sigui més fàcil desconnectar en sortir de la rutina de l’oficina.
La desconnexió, en general, és l’altra clau de viure apartat de la feina. Els qui hi viuen a prop tenen el risc de treballar més hores de les que toquen, sabent que no trigaran gaire estona per arribar a casa. I estar en un barri diferent d’on treballes t’ajudarà a oblidar l’estrès laboral i a centrar-te en el lleure, la família i altres activitats sense pensar en les teves obligacions laborals.
Inconvenients
Segons diversos estudis, com el que han elaborat Ipsos i BCG, els europeus passem una mitjana d’entre nou hores i mitja i deu hores setmanals (de dilluns a divendres) desplaçant-nos. És a dir, unes 40 hores al mes. T’adones que això són gairebé dos dies? Estàs disposat a gastar aquestes hores, fins i tot més si te’n vas a l’extraradi, en trasllats? A més, una recerca de la Universitat de Waterloo, a Canadà (), de fa alguns anys, va constatar el que la saviesa popular ja intuïa: com més temps passem anant i tornant de la feina, hi haurà menys probabilitat que estiguem satisfets amb la nostra vida. Així de rotunds. De la mateixa manera, una recerca de la Universitat de Western England, a Bristol () per mesurar la satisfacció laboral ha conclòs que allargar en 20 minuts el trasllat diari al centre de treball és percebut, en termes psicològics, com a tenir un 19 % menys de salari.
Esta pérdida diaria de tiempo que podrías dedicar a otras cosas, o a estar con la familia o amigos, es a priori la principal desventaja de vivir lejos de tu trabajo, pero hay otra que le sigue de cerca: el dinero que se te puede ir en transporte y en comer todos los días fuera de casa. Los cálculos en esta materia tienen que estar hechos de antemano.
Aquesta pèrdua diària de temps, que podries dedicar a altres coses, o a estar amb la família o amb els amics, és a priori l’inconvenient principal de viure lluny de la feina, però n’hi ha un altre que el segueix de prop: els diners que et gastes a desplaçar-te i a menjar cada dia fora de casa. Els càlculs en aquesta matèria s’han de fer per endavant.
L’últim inconvenient pot ser l’oferta cultural i d’oci. Si la nostra feina està al nucli urbà i hi vivim a prop, també estarem a prop d’un ampli repertori de coses per fer i veure el cap de setmana. Vivint a la perifèria, aquest ventall de possibilitats no queda tan a l’abast.
Ja veus que, com tot a la vida, tenir la feina i la casa a prop o lluny pot ser una bona o mala tria. Tot dependrà de les teves prioritats i, molt important, de com ho enfoquis.
Idees perquè el trajecte no sigui un malson
El 62 % dels espanyols ens traslladem al nostre lloc de feina amb cotxe privat, segons dades del Ministeri de Foment que s’inclouen al VI Estudio Españoles ante la nueva movilidad, però això està canviant. Afortunadament, cada dia apareixen nous mitjans de transport, sobretot a les grans ciutats, que ens permeten relacionar-nos de manera més sostenible amb l’entorn urbà. De fet, un 94 % dels madrilenys coneixen el carsharing i un 53 % d’ells l’han fet servir l’últim any i mig, segons l’estudi esmentat.
Tot seguit fem un repàs de les opcions de mobilitat més emprades pels ciutadans i les innovacions que estan arribant.
Carsharing. Els vehicles elèctrics que es lloguen per minuts ja formen part del paisatge de les grans ciutats. Van començar essent de petites dimensions, però ara ja pots triar des del mòbil vehicles més capaços, amb cadira infantil, que admCarsharing. Els vehicles elèctrics que es lloguen per minuts ja formen part del paisatge de les grans ciutats. Van començar essent de petites dimensions, però ara ja pots triar des del mòbil vehicles més capaços, amb cadira infantil, que admetin mascotes, que els puguis fer servir fora de la ciutat, amb tarifa reduïda d’espera... i un llarg etcètera d’opcions. I tots tenen un denominador comú: són elèctrics, per la qual cosa no emeten contaminació, poden entrar a les ciutats sense restriccions i no paguen aparcament a les zones limitades. Es calcula que un cotxe multiusuari substitueix vuit cotxes privats, que passen una gran part de la seva vida útil aparcats.
Motosharing. A les dues rodes també ha arribat una tendència que s’està estenent ràpidament per totes les ciutats espanyoles, gràcies a una flota que no para de créixer i que es compon fonamentalment de vehicles elèctrics. Les motos estan dissenyades per no poder superar els 60 km/hora, i a Madrid ja n’hi ha sis empreses, que sumen un parc de 4.200 motocicletes elèctriques que es poden llogar per minuts. A Barcelona tenen uns 3.500 vehicles d’aquestes característiques.
Vehicles amb conductor. Entre les noves opcions per moure’s per la ciutat no ens podem oblidar dels vehicles VTC, és a dir, Uber o Cabify. Aquí, l’avantatge principal és que l’usuari sap per endavant quant pagarà. En poc temps han aconseguit fer la competència als tradicionals taxis, que no obstant això també s’han renovat i, per exemple, ofereixen la possibilitat de reservar amb antelació via mòbil... i són els únics que continuen aturant-se quan aixeques la mà.
Bicicleta. És l’origen de tot. No hi ha res més sa que fer exercici de camí on sigui. Pensades per a trajectes curts, avui les pots trobar tant en estacions específiques com per les voreres –no sempre aparcades sense molestar els vianants– amb el logotip de nombroses empreses privades. Però les bicis d’ús compartit van néixer com un servei subvencionat pels ajuntaments, una iniciativa acompanyada per l’ampliació i l’adequació de xarxes de carrils bici que han propiciat el retorn d’aquest tipus de transport als hàbits dels ciutadans. Madrid és l’últim exemple d’aquesta alternativa. El consistori de Manuela Carmena continua ampliant els espais per a la circulació de bicicletes i la seva xarxa pública d’estacions i vehicles, BiciMad, ja té més de 2.000 bicis i acumula més de 10.000 desplaçaments diaris.
Patinets. Les alternatives verdes no paren de créixer a les ciutats i el darrer mitjà a arribar, no exempt de polèmica, ha estat el patinet. També aquí l’usuari té on triar entre diferents companyies i models, drets o amb un petit selló. Per a molts, els patinets suposen una invasió de les voreres, per la qual cosa alguns ajuntaments n’estan restringint l’ús i estan desenvolupant normes específiques. Madrid, per exemple, els limitarà a 10.000 en tota la ciutat. Gandia (València), per la seva banda, exigirà portar casc, armilla reflectora i assegurança de responsabilitat.
Et sembla un embolic tenir tantes aplicacions al mòbil? Hi ha solució. Per exemple, Maas Madrid, un nou sistema de mobilitat compartida que aplega tots els agents proveïdors de mobilitat de la ciutat incloent-hi tant l’oferta de l’EMT com taxis i cotxes, motos o bicicletes multiusuari, Free2Move, que et dona accés a tot el carsharing, com ara cotxes, escúters, bicis i viatges per diferents ciutats, o Maas Málaga, que et dona l’opció de comparar rutes per a diversos usuaris.
