movi-image-fondo-emergencia-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Fons d’emergència i fons de contingència: per a què serveixen i quan s’hi ha de recórrer

Tue Oct 06 09:39:32 CEST 2020

Seguretat i liquiditat: dos conceptes clau en una estratègia financera que adquireixen una rellevància especial per a justificar el fet de tenir aquests dos fons a la cartera, de manera que cap eventualitat afecti la diversificació i la rendibilitat dels actius.

Disposar d’un coixí financer en el moment actual, en què la crisi econòmica i la incertesa sembren dubtes entre molts estalviadors, sembla una decisió intel·ligent, sobretot de cara a mantenir els objectius que s’hagin marcat, ja que és molt probable que puguin sorgir imprevistos als quals calgui fer front, i disposar d’aquests diners aportarà tranquil·litat per no haver de mobilitzar cap part de les inversions que hi ha a la cartera.

Una xarxa de seguretat

Un fons d’emergència és una mena de compartiment de seguretat que es crea per afrontar amb solvència esdeveniments potencials inesperats de la vida que suposen un elevat desemborsament econòmic, com per exemple el pagament d’una operació sanitària. D’aquesta manera, s’evitarà haver de dur a terme mesures que tenen un efecte en la salut financera (a més, a la llarga, d’un cost econòmic més elevat per a la butxaca), com demanar un préstec bancari o deixar el compte d’estalvis al descobert.

No obstant això, per definició, aquest fons només s’ha de tocar en moments en què resulti impossible comptar amb altres vies de liquiditat immediates, però que requereixin fer un desemborsament urgent si es tracta d’alguna cosa important, com, a més de l’exemple esmentat, trobar-se en una situació d’ERTO o en una situació de crisi econòmica, perquè és necessari per mantenir el pagament de deutes i evitar contingències més importants. En aquest sentit, en una conjuntura com l’actual, és probable que el valor de les inversions que es tinguin (en accions, fons d’inversió, Unit Linked o derivats) hagin experimentat retrocessos notables, de manera que convindria no desfer posicions per aconseguir liquiditat i intentar mantenir-les per veure si a mitjà o llarg termini recuperen el valor que s’ha deixat pel camí.

Et pot interessar: Què puc fer amb els meus estalvis davant d’una possible recessió?

Un fons d’emergència no només serveix per atendre pagaments imprevistos elevats sinó per afrontar amb màximes garanties un període de crisi econòmica.

Atendre pagaments menors

Per la seva banda, el fons de contingència, també anomenat d’eventualitats, es diferencia del d’emergència perquè està destinat a poder satisfer despeses més petites i inesperades, però que poden complicar la salut financera si no es compta amb la liquiditat suficient per atendre’ls en el moment oportú. Per exemple, si s’abona una multa per haver incomplert alguna norma de circulació viària al principi de rebre-la és molt probable que comporti una reducció en la quantitat total; o, seguint amb el mateix àmbit, si s’espatlla el cotxe i es necessita per a l’activitat professional, s’ha de poder portar al taller i que això no signifiqui una reducció en l’atenció que es dispensa als clients.

Cal destacar que fins i tot l’Administració disposa del seu propi fons de contingència, que apareix en els pressupostos generals de l’Estat, com «la quantitat de diners que es reserva per resoldre els esdeveniments imprevisibles i no previstos inicialment en els pressupostos, evitant així posar en risc els resultats de la programació financera». L’article 31 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, estableix que l’Estat, les comunitats autònomes, i les corporacions locals inclouran en els seus pressupostos una dotació diferenciada a aquest Fons de contingència.

En qualsevol cas, tots dos fons tenen com a objectiu principal aportar tranquil·litat a la persona que els crea, de manera que aquests diners estalviats serveixin per a solucionar possibles incidències i, sobretot, li permetin concentrar-se en altres temes que millorin la salut financera i la generació d’ingressos, com la gestió de la cartera d’inversions o el desenvolupament de la pròpia carrera professional. No obstant això, aconseguir tenir-los tots dos requereix una certa disciplina, en el sentit que cal reservar periòdicament part dels estalvis que es vagin aconseguint per fer-los créixer, i procurar fer-ne ús només en moments en què sigui realment necessari.

Per què apostar per aquests fons

Entre els principals avantatges de qualsevol d’aquests fons cal destacar-ne principalment dos: d’una banda, contribueixen de manera decisiva a generar en cada individu una cultura de l’estalvi, que és clau per a la consecució dels objectius vitals que es marquin a llarg termini. Amb independència de l’edat, pensar en complementar la futura pensió pública que es rebi amb, per exemple, un pla de pensions, serà una molt bona decisió financera per gaudir d’una vellesa sense sobresalts. Perquè un producte d’estalvi guanyi volum, només hi ha un secret i és el de fer-hi aportacions periòdiques perquè, amb el pas el temps i gràcies a l’efecte de l’interès compost, els diners creixin. Els fons de contingència i d’emergència ajuden les persones a habituar-se a reservar part dels ingressos que es generen per nodrir-los, com si es tractés d’un pla de pensions.

Et pot interessar: COVID-19: els plans de pensions s’adapten a les noves necessitats

D’altra banda, el gran benefici que aporten és el fet de dotar d’un ampli espai de tranquil·litat, ja que l’estalviador sap que està preparat davant de qualsevol eventualitat potencial, tant si es tracta de despeses a curt termini d’una quantitat assumible com altres de més elevades però que també requereixin una atenció ràpida. D’aquesta manera, s’evitarà haver de prendre decisions dràstiques en un moment donat.

Quant hem d’estalviar

Tot i que no hi ha una fórmula màgica per conèixer la mida adequada que han de tenir els dos fons, alguns experts estimen que el més habitual és que un fons d’emergència cobreixi entre tres i sis mesos de despeses fixes, incloent lloguers i factures, de manera que es pugui garantir, amb independència del que passi respecte a la generació d’ingressos de la persona o la seva situació laboral, que és plenament solvent per al proper semestre. Com és lògic, cada u té un nivell i estil de vida diferents, de manera que les despeses mensuals seran diferents. Per això, convé analitzar amb realisme les necessitats que es tenen per saber com abordar-les. 

En el cas del fons de contingència, la seva mida ha de ser, per descomptat, menor, però ha de ser suficient per, arribat el cas, satisfer les necessitats que es tinguin. Per norma general, entre 1.000 i 2.500 euros haurien de ser suficients, almenys, per cobrir un imprevist que pugui sorgir. De totes maneres, cal pensar que pot ser que coincideixin en el temps dos o més fets inesperats, de manera que com més envergadura tingui el fons, més capacitat hi haurà per respondre amb suficiència davant d’aquests fets. Una possible solució és agafar algunes de les últimes situacions en el passat en les quals hauria estat útil tenir un fons de contingència (la factura de l’última reparació del cotxe o la d’aquell electrodomèstic que es va espatllar), fer una mitjana ponderada del cost i multiplicar-ho per dos.

On guardar els fons

Tot i que cadascú pot triar on dipositar els diners dels dos fons, el més convenient és que estiguin en un lloc de fàcil accés, i més en situacions de crisi com l’actual. En aquest sentit, un compte d’estalvi, amb targeta de dèbit i operativa en línia sembla una bona opció, ja que es podrà retirar qualsevol quantitat en un moment donat i per diferents vies. Per descomptat, el millor és tenir un compte per a cada fons, de manera que se sigui com més cartesià millor a l’hora de saber de quins diners es pot disposar i portar un control exacte de les finances.

-Categories i etiquetes-
up