"Invertir ara en infraestructures significa invertir en el lideratge de la pròxima generació". D'aquesta manera, el president dels Estats Units (EUA), Joe Biden, va defensar fa unes setmanes el pla d'infraestructures que pretén aprovar al Senat i que preveu una inversió d’1,2 bilions de dòlars en els pròxims vuit anys. Per Biden, el país es troba en un moment similar al qual va afrontar Dwight D. Eisenhower, el seu homònim fa set dècades, després de signar la llei per la qual es creava la xarxa interestatal d'autopistes, que va contribuir decisivament a enfortir i a dinamitzar el comerç intern de la primera economia del món.
El desafiament europeu
A la Unió Europea (UE) el repte és semblant. El Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, està dotat amb al voltant de 750.000 milions d'euros per pal·liar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia de la COVID-19 i regenerar el continent amb la sostenibilitat i la digitalització com a palanques. Aquesta quantitat s'afegeix als pressupostos habituals de la UE dins del Marc Financer Plurianual 2021-2027, sumant un total entre les dues partides d’1.824.300 milions d'euros, la més elevada fins a la data. El Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR), rebrà l’assignació més important d'aquests fons, amb al voltant de 672.500 milions d'euros.
Espanya serà el segon receptor net més gran de Fons de Recuperació Europeu, amb al voltant de 140.000 milions d'euros. Mitjançant el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) el país preveu l'execució d'uns 72.000 milions d'euros. El Pla, inspirat en l'Agenda del Canvi Climàtic, en l'Agenda 2030 i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, es basa en quatre pilars clau (la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i la igualtat de gènere i territorial) i compta amb 10 polítiques tractores. Una d'elles està centrada en les infraestructures i en els ecosistemes resilients, i absorbirà el 12,2 % del pressupost total.
Un moment propici
Invertir en infraestructures va molt més enllà de construir carreteres. Tres de les principals tendències globals que estan marcant el pas de l'economia mundial (sostenibilitat, envelliment poblacional i recuperació de l'activitat comercial) impliquen apostar per la modernització de les infraestructures, sota els prismes de ser més respectuosos amb el medi ambient, més àgils per a la transmissió de dades (5G) i, sobretot, més eficients. El sanejament de l'aigua, la reducció de temps en la mobilitat, una màxima seguretat en els desplaçaments i una amplada de banda més important per afavorir les comunicacions a distància són alguns dels reptes més importants per als pròxims anys.
Les previsions econòmiques són bastant favorables. Una anàlisi del Global Infrastructure Hub amb el títol How the world is facing a $15 trillion infrastructure gap by 2040, assenyala que, al llarg de les dues pròximes dècades, l'economia global està obligada a invertir al voltant de 15 bilions de dòlars per cobrir les necessitats reals de renovació d'infraestructures. Si s'aconsegueix complir aquesta fita, el producte interior brut (PIB) mundial podria sumar un creixement extra de set dècimes.
Per la seva banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) afirma que per cada 1 % d'increment en inversió pública en infraestructures en els pròxims anys, els països de rendes més altes crearan fins a un màxim de 33 milions de llocs de treball. Per la seva banda, McKinsey & Company assegura en un informe que cal que la despesa d’infraestructures creixi entre un 6 % i un 11 % cada any si es pretén respondre amb èxit a la demanda renovadora de moltes indústries tecnològiques, ja que, de no fer-se, es corre el risc de retardar l'avanç tant de la sostenibilitat com de la digitalització.
Per què apostar per fons d'inversió lligats a les infraestructures
La inversió en infraestructures es caracteritza per tenir un component defensiu i per estar poc lligada al cicle econòmic. Això vol dir que, en moments de crisi, el risc de caigudes està més atenuat, encara que en els períodes de recuperació, potser el seu creixement no sigui tan rellevant com el d'altres indústries. Un altre element que la defineix és la seva escassa volatilitat, gràcies al fet que moltes empreses d'aquest sector signen contractes de llarga durada amb governs i amb grans companyies, el que atorga solidesa als seus balanços. De fet, solen ser importants generadores de caixa, de manera que moltes d'elles ofereixen periòdicament dividends als seus accionistes.
Pot interessar-te: Per què i com hem d’invertir en infraestructures?
Una fortalesa important és que, per la seva pròpia naturalesa, és un segment amb una forta barrera d'entrada a nous competidors, ja que resulta molt ambiciós per a empreses de nova creació poder presentar-se a un concurs públic per construir una via de ferrocarril, per exemple. Això contribueix al fet que els marges operatius d'aquestes organitzacions siguin elevats, donant seguretat als inversors que decideixin confiar-hi, tot i que tenen el hàndicap de què la concessió d'aquests projectes sol requerir temps; per tant és convenient plantejar-se la seva inversió en el llarg termini.
Els fons d'inversió especialitzats en infraestructures ofereixen la gestió professional a través d'equips formats per especialistes que coneixen àmpliament el sector i que identifiquen les companyies més ben posicionades en cada moment. A més, aquest tipus de vehicles possibilita als partícips una diversificació de les seves inversions, ja que estan formats per cistelles d'accions que mitiguen el risc. Per descomptat, com en el cas de la resta de fons d'inversió, gaudeixen de certs beneficis fiscals, com que es troben exempts de tributació fins al moment del seu reemborsament. Cal recordar que el guany patrimonial que s'aconsegueixi després de decidir retirar els diners invertits s'ha d'integrar a la base imposable de l'estalvi en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
