Un fons garantit és un fons d’inversió que garanteix totalment o parcialment una rendibilitat que s’obté al cap d’un determinat termini de temps. És a dir, “l’inversor coneix la rendibilitat a priori quan fa la inversió”, explica Miguel Córdoba, professor d’Economia Financera de la Universidad CEU San Pablo.
Tipus d’inversió garantida
“La inversió es fa normalment en productes de renda fixa (bons, lletres, etc.); per aquest motiu, amb els tipus baixos actuals, la rendibilitat que s’obté és particularment baixa”, explica Córdoba. De tota manera, el professor exposa que sol ser una inversió garantida, almenys quant a venciment, és a dir, a mitjà i a llarg termini, i sempre que es mantingui durant aquest període.
Pot interessar-te: Què fer amb els estalvis i la inversió després de la pandèmia?
“Lògicament, la garantia consisteix en un percentatge d’aquesta rendibilitat”, assegura Córdoba. Per exemple, si s’inverteix en una cartera de bons d’elèctriques, telefòniques i bancs amb una rendibilitat mitjana a tres anys del 2%, el més usual és que garanteixin, per exemple, el principal més un 1% de rendibilitat, i que quedi oberta la possibilitat que aquest valor pugui augmentar en funció de l’evolució de la cartera del fons. L’altre 1% serveix per cobrir les despeses de la gestora, així com els seus beneficis i el possible risc que alguna empresa emissora de bons pugui tenir problemes per pagar-los al venciment. Evidentment, això últim no pot passar amb els bons sobirans, encara que en aquest cas, i davant l’absència de risc, actualment la rendibilitat pot ser inferior al 0,50%.
“També hi ha la possibilitat d’invertir en bons indexats; en aquest cas, la gestora sol garantir el principal invertit, però no la rendibilitat, que és variable en funció dels índexs”, indica Córdoba. Per exemple, si s’inverteix en bons que paguen el valor de l’euríbor més un 0,50%, la rendibilitat garantida pot ser equivalent al valor de l’euríbor més un 0,25%, tenint en compte les limitacions dels tipus negatius vigents en aquest moment.
Una altra possibilitat, segons l’expert, és que s’inverteixi en una cartera de bons corporatius de menor ràting, cas en què la probabilitat que algun dels bons tingui impagament és més alta (un risc que assumeix la gestora), i per això se sol garantir entre el 85% i el 95% del principal i es deixa oberta la rendibilitat, que és superior, probablement entre el 4% i el 6% anual. “Un fons garantit d’aquest tipus podria ser un producte que garantís el 90% del principal i el 3% de rendibilitat simultàniament, i que deixés oberta la possibilitat de recuperar el total del principal si no hi ha impagaments”, exemplifica Córdoba.
“De vegades es combina renda fixa i renda variable, garantint, per exemple, un 1% de rendibilitat i el 50% de la revaloració de l’IBEX 35 en un període de diversos anys”, afegeix.
Ideals per a inversors conservadors
“En general, l’inversor en fons garantits és un inversor conservador que no vol ensurts en els mercats”, apunta l’expert. Per això, segons Córdoba, l’habitual és que busqui fons que li garanteixin el 100% del principal, encara que la rendibilitat sigui menor.
En aquesta línia, existeixen dos tipus de fons: els d’acumulació, en els quals no es paga res a l’inversor fins al venciment, moment en el qual es rep el principal més els interessos; i els de repartiment, en els quals es rep un pagament periòdic, una espècie de ‘cupó’ amb la rendibilitat (sigui fixa o variable). Aquests últims són especialment atractius per a aquells inversors que ja s’han jubilat i que poden complementar la seva pensió pública amb aquests pagaments periòdics.
S’ha de tenir en compte que, a causa del context actual, “els tipus d’interès baixos desaconsellen la inversió en aquesta mena de productes”, adverteix Córdoba, i afegeix que, a més, s’hi afegeix el problema de la comissió de cancel·lació anticipada, que sol ser molt alta. “A més, si un inversor compra un fons garantit a tres anys, ha d’estar segur que no necessitarà els diners durant aquest període, ja que, en cas contrari, pot perdre part del seu capital”, remarca l’expert. Com a alternativa, hi ha fons que estableixen finestres de liquiditat en les quals l’inversor pot retirar la seva inversió totalment o parcialment.
