Malgrat l'automatització de molts dels llocs de treball ja existents, per als experts, els nous usos dels avenços tecnològics portaran l'aparició de nous llocs de treball, així com l'auge d'altres ja existents com el d'analistes de big data i desenvolupadors de IoT.
La tecnologia és imparable. La clau resideix en saber com treure-li el màxim partit i adaptar-se a les noves circumstàncies perquè el seu ús i la seva aplicació continuï aportant valor. Un dels principals reptes als quals s'enfronta l'economia és l'automatització de la producció. Tal com indica l'informe Flexibility at Work, Abrazando el cambio, de Randstad, un de cada set treballadors, que vindria a ser el 14 % dels empleats, perdrà el seu treball actual en els pròxims deu anys.
En el cas d'Espanya, aquest estudi apunta que el 52 % dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Una xifra que, segons els experts, no hauria de comportar un augment de la desocupació. Substituir el treball per l'ús de màquines per augmentar la productivitat i ser més eficients pot suposar certs efectes negatius de manera immediata, però cal tenir en compte altres factors.
Nous usos associats a nous coneixements i llocs de treball
"Algú ha dissenyat la tecnologia i algú l'ha de fer servir. Quan parlem d’intel·ligència artificial (IA) o de robòtica, algú ha de crear el software", explica Josep Lladós, professor d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). "Hi ha sectors les activitats dels quals són responsables de la innovació i en els quals es crea treball. I n'hi ha d'altres que estan estrictament relacionats amb aquests i en els quals també hi ha feina", afegeix.
La tecnologia també comporta efectes indirectes, com la complementarietat, units amb la generació d'ocupació. "Per utilitzar la tecnologia s'han d'adquirir coneixements i, un cop s'han après, es busquen noves maneres de fer-los servir. Això fa que es creïn noves ocupacions, llocs de treball que abans no existien, perquè es donen nous usos d'aquesta tecnologia. Dos exemples clars són el mòbil i els desenvolupadors d'aplicacions", explica Lladós.
Més ocupació de la que desapareixerà
El 2025, l'automatització crearà 97 milions de nous llocs de treball relacionats sobretot amb la IA i el big data; i destruirà 85 milions en altres àmbits, segons les prediccions del Fòrum Econòmic Mundial a The Future of Jobs Report 2020. Gairebé la meitat de la feina existent d'aquí a quatre anys serà per a les màquines, un 47 %. "Amb els canvis tecnològics sempre s'ha creat més ocupació del que s'ha destruït", afegeix Lladós.
Els nous llocs que sorgeixin s'adaptaran millor a la nova divisió de la feina entre persones, màquines i algoritmes. Les ocupacions de nova creació seran totalment diferents o seran treballs transformats que requeriran noves habilitats. Per als experts, aquestes noves tecnologies no han de substituir llocs de treball, sinó tasques que es feien fins al moment. "Si s'adquireix aquest coneixement, que suposa un esforç d'aprenentatge important, no es perdrà la feina. Aquest és el repte", remarca el docent de la UOC.
Pot interessar-te: Com serà, el mercat laboral del 2030?
Les habilitats més sol·licitades en els futurs treballadors
En la seva majoria, els nous treballs estaran relacionats amb el big data, el cloud computing, el comerç electrònic, la IA, el desenvolupament i el maneig de robots i els algoritmes. Així, es requeriran especialistes en IoT, analistes de dades, desenvolupadors de software, enginyers en fintech o especialistes en transformació digital, entre altres. De fet, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) estima que el 65 % dels nens que avui assisteix a l'escola infantil acabarà fent un treball que encara no existeix.
"La tecnologia ha vingut a ajudar les persones. La finalitat última de totes les tecnologies és ser un mitjà", destaca Cristina Gallego, doctora en Organització d'Empreses i professora a l’EAE Business School, al Podcast de Banc Sabadell. "Cada any hi ha molts llocs de perfils tecnològics que es queden sense cobrir, precisament per la falta de criteri entre allò que se sol·licita i allò que s'ofereix. Es pot apostar per formar els joves amb unes competències tecnològiques més elevades", comenta l'experta.
No obstant això, més enllà de les habilitats tecnològiques, s'estima que algunes de les competències més sol·licitades siguin les soft skills(en castellà, competències toves), com la creativitat i la intel·ligència emocional, destaquen des de Randstad. El Fòrum Econòmic Mundial destaca tres aptituds imprescindibles per als futurs treballadors: el pensament crític, la capacitat d'anàlisi i la capacitat de resolució de problemes.
Pot interessar-te: Objectiu digital: que el 80 % dels ciutadans tingui competències el 2030
Evitar les desigualtats entre empleats
Les empreses i els empleats s'han de preparar per a un canvi laboral. Les persones que han vist els seus treballs minvats per la crisi de la COVID-19 solen comptar amb menys qualificació. Per als experts s'ha de donar suport a la readaptació i la millora de les competències dels treballadors. "L'economia guanyarà, però no tothom. El canvi digital té biaixos. La gent amb més formació normalment té més facilitat per aprendre nous coneixements i per adaptar-se als canvis", explica el professor de la UOC.
Per evitar desigualtats, "és molt important fer polítiques actives que reforcin les possibilitats d'algunes persones a l'hora de trobar feina, la formació al llarg de la vida i que permetin el reciclatge als treballadors", assenyala. Com també ha demostrat la COVID-19, no totes les organitzacions ni els empleats estan preparats per adoptar la digitalització en tots els seus processos. Davant de qualsevol canvi, n'hi ha un d'imprescindible: "Perquè donin rendiment, les noves tecnologies han d'anar acompanyades de canvis organitzatius en les empreses", conclou Lladós.
