Actualment, cada vegada més persones viuen soles. Com s’ha d’afrontar el tràngol de passar de la convivència en parella a separar-se o quedar vidu? Entrevistem la psicòloga Carmen Torrado, que ens dona les claus per viure aquesta etapa sense traumes.
Cada vegada són més els espanyols que viuen sols. Segons dades de l’INE del 2017, al nostre país el 25% del total de les llars són unipersonals, una tendència que va en augment. Molt sovint, després d’un llarg període en una relació, es torna a la solteria a causa d’una separació, un divorci o, fins i tot, la mort de la parella. Com es pot assumir i assimilar sense viure-ho com un trauma? Ens ho explica Carmen Torrado, psicòloga privada amb consulta a Barcelona i Vilanova i la Geltrú.
-Com hem d’afrontar la solteria si ens separem de la nostra parella o si es mor?
Hem de tenir present que la nostra vida pot ser relativament estable durant un cert temps, però no per sempre. La nostra vida canvia i evoluciona amb el pas dels anys. Les situacions de separació o viduïtat requereixen un període de dol, cadascuna amb les seves peculiaritats.
Cada persona és diferent a l’hora d’afrontar-ho. Uns necessiten solitud, uns altres envoltar-se de familiars i persones estimades. El millor és agafar el camí del mig. És necessari fer introspecció, analitzar els sentiments que t’unien a la persona que ja no hi és. Arribar a un estat de pau i equilibri amb un mateix, perdonant l’altre i perdonant-se a un mateix. També cal valorar les coses positives que et va aportar la persona que t’acompanyava.
A més, cal començar a fer activitats socials que et vinguin de gust, especialment les que suposen tenir cura de tu mateix, estimar-te a tu mateix.
-Com es pot encarar amb esperit positiu un divorci?
Depenent de les circumstàncies del divorci, les coses es veuran d’una manera o d’una altra. Si un ha estat “abandonat” i el divorci no ha estat de mutu acord, la persona sentirà tristesa i ressentiment. Jo animo els meus pacients a pensar que no hauria estat bo per a ells estar amb algú que no els estima. A més, aquesta nova situació de solteria obre noves possibilitats per potenciar inquietuds que s’havien deixat de banda.
-Si ens quedem a la mateixa casa, hauríem de canviar-ne la decoració o fer-hi cap canvi?
Sempre hi ha aquesta possibilitat. Penso que cal reflexionar sobre el que realment t’agrada tenir a casa, el que et dona pau i tranquil·litat, o el que, al contrari, t’altera. S’hauria de fer una diferenciació entre quedar vidu o separar-se i les característiques de la relació. I hi ha diferències en la forma de viure el dol, en cas de defunció de la persona estimada. A algunes persones, el fet d’estar en contacte amb la decoració que han compartit amb l’altre les ajuda a viure millor el dol. Altres decideixen distanciar-se, per diferents motius, de tot el que els recorda la persona morta o la persona amb qui mantenien una relació. No hi ha una norma fixa sobre aquest tema, sempre cal deixar-se guiar pel cor.
Considero que es poden conservar alguns records i també anar introduint elements nous que simbolitzen la nova vida.
-Quan hi ha l’opció de fer-ho, podria ser fins i tot més convenient una mudança?
Els canvis en aquest sentit poden ser positius. Cal que la persona triï un espai on se senti a gust. Però també poden tenir-hi cabuda els records, quan la relació que s’ha acabat —per la circumstància que sigui— ens ha aportat coses positives.
Encara que sempre potencio viure el present, no podem oblidar que estem conformats per les nostres vivències. No és dolent, ni de lluny, que ens acompanyin algunes de les coses que van suposar-nos moments de felicitat amb una altra persona.
-Quins consells donaries per afrontar els canvis si, a més de passar a viure sol, cal abandonar la llar habitual?
La vida és un repte constant. Costa abandonar les coses que hem posseït. En aquell moment, es produeix un dol més. Cal reflexionar sobre el fet que les coses, en definitiva, són això, coses, i per tant totalment substituïbles. És bo pensar en les diferents possibilitats que es presenten, en els reptes, en la creació de nous projectes i noves il·lusions.
-Una mascota pot ser una bona companyia, quan un se sent sol?
Pot ser una companyia fantàstica. Malgrat això, abans d’adoptar o comprar un animal, cal tenir present que significa un compromís que et condicionarà la vida, els horaris, i fins i tot les vacances.
-En cas que hi hagi fills, encara que ja no estiguin a càrrec nostre, com s’haurien d’organitzar les reunions familiars?
En els casos de separació, s’han d’establir acords molt clars sobre aquest tema entre les dues parts. S’aconsella no esmentar l’altra persona i convertir les reunions amb els fills en trobades positives i relaxades. Si el cònjuge mor, cal intentar que l’ambient sigui agradable. Pot ser que hi hagi llàgrimes, però s’ha de pensar que a la persona que no hi és li agradaria veure la seva família bé, feliç i tranquil·la.
-Hi ha cap secret per sentir-se còmode vivint sol?
És una cosa que no fem gaire sovint. La societat ens inculca que hem de viure en parella i que, si no ho fem, som “estranys”. D’altra banda, viure sol no significa tenir plena llibertat a cada moment per fer el que et sembli. És recomanable fixar uns horaris per no tornar-se descuidat i gandulejar. Es poden dedicar moments a tenir cura de la casa, a tenir cura d’un mateix, a divertir-se mirant una sèrie, llegint o pintant…
-És veritat, ens inculquen que s’ha de viure en parella. Però cada vegada hi ha més parelles que opten per viure cadascun a casa seva. Quina és la clau de l’èxit d’aquesta fórmula?
La por a estar sol fa que moltes parelles vulguin compartir sostre costi el que costi. Viure cadascun a casa seva, almenys en el període inicial de la relació, fa que s’allargui l’etapa de parella recent. És a dir, el fet de veure’s produeix una il·lusió enorme, perquè has passat cert temps sense estar amb la persona que vols, i alhora evites la rutina i les picabaralles que comporta la quotidianitat.
La clau de l’èxit d’aquesta fórmula és valorar els moments de solitud, que poden significar un enriquiment de l’individu, perquè després es puguin aportar experiències al món de la parella.
