“Sent tan activa i estant tan estupenda, com és que et prejubiles?”. Precisament perquè estic estupenda. Olegaria González, Ole per als amics, s’ha dedicat tota la vida a l’ensenyament. Fa quatre anys que està jubilada, però recorda clarament una frase que d’alguna manera conté l’essència de la prejubilació: hi ha vida més enllà de la feina, perquè de vida només n’hi ha una. La clau: preparar aquesta etapa amb sentit comú i una visió llargterminista.
El carpe diem no ha de regir aquesta decisió, però sí que ho ha de fer un còmput de variables que indiquin que, a més de ser una opció, és la millor opció. Primer de tot, cal distingir entre prejubilació i jubilació anticipada. No és el mateix, encara que a la pràctica es deixi de treballar. La jubilació anticipada implica que la persona pot accedir a la pensió que atorga la Seguretat Social abans de l’edat legal si té un mínim d’anys cotitzats.
Qui i com pot accedir a la prejubilació?
La prejubilació, en canvi, és un acord privat entre treballador i empresa per abandonar l’activitat laboral abans de l’edat legal de jubilació però rebent de l’empresa una retribució des de la data de la prejubilació fins al dia en què la seva jubilació oficial es faci efectiva. Sigui quin sigui el temps que falti per jubilar-se, l’empresa es compromet al pagament mensual d’un percentatge dels seus ingressos anteriors.
Això és important perquè els prejubilats no causen baixa a la Seguretat Social. És l’empresa la que continua cotitzant per ells fins al moment en què arriba la jubilació definitiva. És a dir, continuen registrats com a treballadors en atur. L’entesa entre treballador i empresa ha de ser total, ja que a través de l’empresa el treballador podrà analitzar les condicions d’una suposada prejubilació en cas que totes dues parts hi estiguin d’acord.
És molt possible, de fet, que l’empresa sigui una de les parts interessades a prejubilar el treballador, amb la finalitat de reduir o renovar la plantilla. Són habituals els plans d’acomiadaments via prejubilació, als quals un treballador es pot apuntar de manera voluntària. Estigui on estigui l’origen, és imprescindible que el treballador revisi de manera rigorosa els anys cotitzats i s’asseguri de percebre una retribució adequada a les seves necessitats i expectatives.
Aquesta quantitat, encara que sigui temporalment, li ha de permetre viure segons el seu nivell de vida. En general, el treballador sol quedar-se amb uns ingressos inferiors al 100 % del sou. Es tracta d’un percentatge que serà fixat per l’empresa, la qual es compromet a cobrir el treballador mes a mes fins al moment de la jubilació oficial (descobreix quina serà la teva pensió de jubilació amb aquesta calculadora). Aquesta xifra difereix entre sectors, però es recomana que no sigui mai inferior al 60 %.
El treballador no tan sols ha de verificar que la seva economia domèstica es pot sostenir sense alts i baixos amb el nou marc retributiu inferior al seu sou normal. També cal que s’asseguri que l’empresa es fa càrrec de les cotitzacions a la Seguretat Social, mantenint la base que li sigui més òptima.
Recordem que el treballador prejubilat deixa de treballar però continua cobrant i cotitzant, motiu pel qual és necessari un acord que vetlli per mantenir les cotitzacions que li permetin que la seva pensió no minvi quan arribi la data de la jubilació. En tercer lloc, és necessari comprovar com afecta la prejubilació a altres beneficis propis del treballador, com ara l’assegurança mèdica i els plans de pensions.
A grans trets, l’important és tenir clar que es tracta d’un acord privat, no regulat, i que no hi ha un únic model de prejubilació, encara que moltes d’aquestes prejubilacions es negociïn de manera col·lectiva. Si es donen les condicions adequades i a la balança retributiva surt un saldo positiu d’acord amb les despeses, serà el treballador qui tingui l’última paraula i decideixi si vol continuar treballant… o si una retirada a temps pot tenir gust de victòria.
