Incoterms: què són i per a què serveixen? | EDE
Incoterms: ¿qué son y para qué sirven?
Envia'ns suggerències
Internacionalització i Competència
4 min del teu temps

Incoterms: què són i per a què serveixen?

15/11/2022

Els Incoterms regulen diversos aspectes de les operacions comercials a l’exterior, com ara les despeses del transport de mercaderia o de les duanes.

Els International Commercial Terms, més coneguts com Incoterms, són unes clàusules reconegudes internacionalment que regulen les operacions comercials i permeten a les empreses establir un acord sobre els diferents aspectes de l’operació (com ara el lloc i el sistema de lliurament d’una mercaderia, o el repartiment de les despeses) i la responsabilitat de cadascuna de les parts.

Es basen en unes normes elaborades per la Cambra de Comerç Internacional (ICC, per les sigles en anglès) que es van actualitzant periòdicament. La darrera actualització és del 2020.

Què regulen els Incoterms?

Els Incoterms regulen diferents variables de les operacions comercials internacionals entre empreses de manera que, si es produeix cap incidència, quedi clar qui n’ha d’assumir els costos.

Aquests són alguns aspectes del contracte que es regulen mitjançant els Incoterms:

  • Sistema de lliurament de la mercaderia. Pot ser de forma directa o indirecta, utilitzant o no un intermediari o un transportista.
  • Lloc de lliurament de la mercaderia. Es fixa on ha de dipositar la mercaderia el venedor i on la recull el comprador.
  • Repartiment de les despeses. Quines despeses de l’operació són a càrrec del venedor i quines són responsabilitat del comprador.
  • Transmissió de riscos. Tant el comprador com el venedor estableixen quines parts del procés són responsabilitat de cadascú i, per tant, quines despeses han d’afrontar i quins riscos assumeixen a l’operació.
  • Tràmits a la duana. S’especifica quina de les dues parts s’ha de fer càrrec dels tràmits duaners.

A més, tal com explica Carme López, directora de Trade Finance de Banc Sabadell, al webinar Incoterms 2020‘, organitzat mitjançant HUB Empresa de Banc Sabadell, «també determinen quan es produeix la transmissió del risc del venedor al comprador». En resum, «els Incoterms defineixen el moment i el lloc on acaba la responsabilitat del venedor sobre la mercaderia i on comença la del comprador. Aquesta dada és molt important per assegurar la mercaderia», afegeix.

Hi ha eines, com el selector d’Incoterms 2020 de Banc Sabadell, que permeten comprovar de manera molt senzilla el terme Incoterms corresponent a l’exportació o la importació que l’empresa durà a terme.

Els Incoterms cobreixen una part important dels aspectes d’una operació comercial internacional; però n’hi ha molts que es queden fora, com per exemple:

  • Incompliments del contracte. Què cal fer en cas que una de les parts incompleixi el contracte i a quins mecanismes es pot recórrer per resoldre el conflicte.
  • Mitjans de pagament. A través de quina via i en quins terminis el comprador ha d’abonar al venedor els diners acordats corresponents a la mercaderia.
  • Preu de la mercaderia.
  • Impostos aplicables a la transacció.
  • Drets de propietat i transferència del títol de possessió.

Quins tipus d’Incoterms hi ha?

Els Incoterms estan compostos per una sèrie de lletres que fan referència a un codi establert per l’ICC. Aquest codi es divideix en quatre categories:

  • Grup E, o entrega directa a la sortida. S’identifica amb les sigles EXW (Ex Works, a anglès), i estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia a les instal·lacions de l’empresa compradora.
  • Grup F, o entrega indirecta. El venedor diposita la mercaderia al lloc acordat i, a partir d’aquí, és el comprador qui es fa càrrec de contractar el transport i portar la mercaderia fins al seu país. Hi ha diverses subcategories, amb les sigles FCA (Free Carrier), FOB (Free On Board) o FAS (Free Alongside Ship).
  • Grup C, també d’entrega indirecta. El venedor ha de contractar el transport de la mercaderia (però sense assumir els riscos de pèrdua o de dany) i els tràmits a la duana. El comprador es responsabilitza de transportar la mercaderia fins a les seves instal·lacions un cop arribi al seu país. També n’hi ha diverses categories: CFR (Cost and Freight), CIF (Cost, Insurance and Freight), CPT (Carriage Paid To), CIP (Carriage and Insurance Paid To).
  • Grup D, d’entrega directa. El venedor es fa càrrec de les despeses i els riscos del transport de la mercaderia. Segons la modalitat, pot ser DAT (Delivered At Terminal), DAP (Delivered At Place) o DDP (Delivery Duty Paid).

Què cal tenir en compte per fer negocis a l’estranger?

El primer que una empresa ha de tenir en compte a l’hora d’internacionalitzar-se és que és imprescindible definir una estratègia i planificar l’actuació, és a dir, comptar amb un pla d’internacionalització, assenyala López.

«Però, fins i tot abans d’això, el primer pas per a qualsevol empresa que es plantegi internacionalitzar-se serà fer una anàlisi interna: analitzar el producte, l’estructura de l’empresa, així com els seus recursos humans i financers, per poder valorar de manera objectiva les seves fortaleses ( i debilitats) per sortir a l’exterior», afegeix aquesta experta.

En qualsevol cas, abans de fer el pas de fer negocis a l’estranger, és clau comptar amb assessorament professional, com el que ofereix el gestor del banc, que ajuda i informa a cada empresa segons les seves necessitats.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.

Fotografia de Pixabay a Pexels
-Temes relacionats-
up