movi-image-independencia-financiera-jubilacion-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Independència financera i jubilar-se aviat: com és possible formar part de l'ecosistema FIRE?

04/02/2021

Maximitzar l'estalvi, invertir de manera activa i treballar intensament. Aquests són els preceptes principals d'una filosofia que alguns millennials van crear durant l'anterior recessió global i que avui, immersos en una altra, s'ha posat més de moda que mai.

El 1955 es va estrenar Rebelde sin causa, la pel·lícula que va consagrar el malaguanyat James Dean i el va convertir en una icona pop amb el lema de «viure ràpidament, morir jove i deixar un bonic cadàver». Sense pretendre ser catastrofistes, una mica d'aquesta doctrina s'impregna en la filosofia d'inversió FIRE, acrònim en anglès de Financial Independence, Retire Early (independència financera per jubilar-se aviat). El seu objectiu és acumular el màxim capital possible des de molt jove, estalviant tot el que es pugui per, a través de la constància i d'una bona planificació de les inversions, intentar jubilar-se molt abans de l'edat legal establerta i, simplement, dedicar-se a gaudir i a viure de les rendes.

Es va originar als Estats Units fa al voltant d'una dècada, en plena recessió econòmica global, quan una sèrie de millennials van decidir agrupar-se per implementar aquest mètode, renunciant a l'estil de vida occidental d'estudiar, treballar i jubilar-se. En l'actualitat, durant aquests últims mesos, l'esclat de la crisi financera com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 ha provocat un auge en la popularitat d'aquest moviment que cada dia guanya més adeptes a tot el món. Tal com assenyala Euge Oller, fundador d’Emprende Aprendiendo, en el Podcast de Banc Sabadell, «aquesta recessió ha fet replantejar-se a moltes persones i a moltes empreses si estan sent eficients i si estan fent el que volien fer. Crec fermament que tot això servirà per generar moltes oportunitats en el futur».

 

La clau està en el control de les despeses

L'estratègia FIRE no consisteix, en realitat, a fer-se milionari, sinó a aconseguir acumular un patrimoni que, en virtut dels ingressos passius i d'altres actius financers que es tinguin (incloent-hi, per descomptat, la liquiditat), permeti deixar de treballar tan aviat com sigui possible. Un dels seus preceptes és que ningú, quan és a prop de la mort, es penedeix de no haver treballat més sinó tot el contrari; per regla general, li agradaria haver pogut gaudir més de la vida. Aquí rau el veritable secret d'aquesta filosofia: assolir com més aviat millor el punt de llibertat financera suficient per dedicar-se només a aquelles activitats que donen satisfacció i plaer a una persona, com estar amb els seus éssers estimats o aprofundir en els seus hobbies. 

Pot interessar-te: Saps realment què és la llibertat financera?

Assegurar-se un patrimoni, des de molt jove i a través dels ingressos passius i del rendiment dels actius financers, és un dels pilars de la filosofia FIRE

El primer pas consisteix a realitzar una mena d’auditoria interna; és a dir, avaluar amb rigor i pragmatisme si una persona està consumint els seus ingressos de manera eficient. Dur a terme aquesta tasca amb objectivitat servirà per obtenir una fotografia molt realista del volum de diners que s'estan malbaratant de manera supèrflua.

Anant al terreny pràctic, cal anotar totes les despeses que es realitzen (incloent-ne, per descomptat, el motiu) durant un període de temps; per exemple, un mes. Totes les despeses que es considerin prescindibles s’hauran d’eliminar al mes següent, en el qual es tornarà a fer aquesta avaluació fins a aconseguir esborrar de manera permanent qualsevol despesa innecessària. Per a Euge Oller, «la llibertat financera és una cosa més senzilla del que la gent creu, però primer cal entendre bé les despeses i, a partir d'aquí, generar diners que es puguin invertir en actius. De totes maneres, la llibertat financera, més que una qüestió monetària, consisteix, en realitat, a generar riquesa i valor a través d'alguna cosa que ens agradi».

Focalitzar-se en maximitzar l'estalvi

És veritat que en un país com Espanya, on el salari mitjà és sensiblement més baix que en altres de l'entorn europeu, estalviar no és gaire senzill; però és important que, almenys, cada mes s’aconsegueixin guardar alguns diners, principalment per l'efecte de reforç positiu que s'aconsegueix en relació amb l’estratègia, tal com pregonen les finances conductuals i especialistes com Daniel Kahneman. A més, sota aquesta idea de gastar menys se’n troba una altra més subjacent, que és la del cost d'oportunitat que suposa comprar coses que no es necessiten, fet que impedeix que aquest capital s'inverteixi, per exemple, en un producte que aporti una rendibilitat extra, com accions en el mercat de valors o en un fons d'inversió.

Gestió activa dels estalvis

Un punt fonamental de la filosofia FIRE és que l'estalvi, per si sol, no serveix de res si no es posen els diners a «treballar», i menys en un entorn com l'actual en què els tipus d'interès baixos penalitzen els inversors que aposten pels productes més conservadors, com un compte remunerat o un dipòsit a termini fix. De fet, un dels actius preferits pels defensors d'aquesta estratègia és el fons d'inversió indexat, que es caracteritza per una política senzilla, però amb freqüència i reeixida, com és la de compondre una cartera que tracta de replicar el seu índex de referència, aconseguint repetir els seus resultats al llarg del temps. Aquests fons, potser els paradigmàtics pel que fa a la gestió passiva, tenen un avantatge sobre la resta i és que els seus costos de gestió solen ser molt baixos, ja que requereixen molt poc exercici professional.

En qualsevol cas, tant si s'opta per aquests productes o per d’altres, l'important és que el capital sempre estigui invertit; primer perquè, a llarg termini, l'experiència històrica demostra que la borsa puja, amb independència que entremig hi hagi crisi o correccions. I en segon lloc perquè fent aportacions periòdiques als productes d'inversió que ja es posseeixen, és possible beneficiar-se de l'interès compost o, dit col·loquialment, generar interessos dels propis interessos.

Quan s'assoleix el punt d'equilibri

Encara que, en realitat, depèn de la situació particular de cadascú, hi ha un breakeven o punt d'equilibri bastant realista en què serà possible retirar-se: en el moment en què els estalvis que es generen anualment siguin suficients per suportar les despeses sense haver de tocar cap inversió que forma part de la cartera. No obstant això, aquesta afirmació té alguns matisos. Un d'ells, i bastant important, és el pes de la inflació; és a dir, l'encariment que es produeix dels diners i que cal tenir en compte.

Un altre és que, al llarg de la vida d'una persona, les despeses que es tenen no són les mateixes (per exemple, si es té un fill o si es pateix una malaltia greu), de manera que una bona alternativa podria ser constituir un fons d'emergència per a possibles imprevistos. Per descomptat, també cal tenir present que, en jubilar-se abans d’hora, la pensió pública que es rebrà serà molt més minsa, de manera que a l’hora de fer els càlculs econòmics de cara al futur convé comptar amb això. Com assenyala Oller, «seguir la filosofia FIRE implica ser perseverants i estar sempre, constantment, aprenent de tot i de tots, ja que sempre es poden aprendre coses que serveixin per al futur».

APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.

Fotografia d'Ebenezer Abebe a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up