La crisi de la COVID-19, igual que altres crisis, provoca un impacte més gran sobre aquells col·lectius més vulnerables. Segons dades d'Eurostat, la taxa del risc de pobresa en el segment d'aturats ha crescut 15,5 punts en l'última dècada, fins a assolir el 46,8% d'aturats en situació de risc de pobresa relativa. I tal com assenyala el Banc d'Espanya, el nostre país s'enfronta a aquesta recessió amb un nivell de desigualtat clarament per sobre del que es registrava abans de la crisi del 2008. En aquest context, el Govern ha posat en funcionament l'Ingrés Mínim Vital (IMV), una prestació per prevenir el risc de pobresa i exclusió social que, segons les previsions de l'executiu, beneficiarà més de 2,3 milions de persones. El seu finançament es farà via Pressupostos de l'Estat (igual que totes les prestacions no contributives de la Seguretat Social) i tindrà un cost anual de 3.000 milions d'euros.
La quantia de la renda mínima va des dels 461,5 euros per un adult que visqui sol fins a un màxim de 1.015 euros per a llars de cinc membres (dos adults amb tres fills o tres adults i dos nens). La quantia inicial s'amplia en 139 euros per persona addicional. En el cas de les famílies monoparentals se'ls garanteix una renda entre 700 i 977 euros, depenent del nombre de fills. Aquestes llars tenen un complement de 100 euros. Amb la qual cosa, per a l'exercici 2020, la quantia anual de renda garantida en el cas d'un beneficiari individual puja a 5.538 euros.
El Govern ha dissenyat aquesta mesura com una eina d'inclusió, molt lligada a les Polítiques Actives d'Ocupació. Segons recull el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), per a aquelles persones en exclusió social, aquesta prestació servirà com a palanca per a la seva participació en la vida econòmica i social de manera més plena. És a dir, segons les previsions de l'Executiu, l'IMV tindrà un efecte positiu en el consum (per l'augment de les rendes disponibles de les famílies) i en l'ocupació (a través de mesures d'inserció laboral).
Mesures com aquesta, incloses en les polítiques de renda del Govern (junt amb la línia d'avals ICO, la seguretat d'atur o els ERTO), tenen com a objectiu suavitzar la caiguda del consum i evitar que moltes empreses, especialment autònoms i pimes, que depenen en bona part d'aquest tipus de despesa de primera necessitat es mitiguin. En famílies en situació de carència severa, la capacitat d'estalvi és pràcticament nul·la i és molt probable que tota aquesta prestació es destini al consum de béns de primera necessitat (alimentació, roba i calçat, material escolar i subministraments, entre altres).
Et pot interessar: Quins reptes encara el comerç al detall?
A més, l'IMV impactarà al mercat laboral espanyol. Es tracta d'una mesura que és compatible amb l'ocupació, però només durant un temps determinat, per bé que el Ministeri de Treball i Seguretat Social encara no ha definit quins seran aquests terminis. Aquesta compatibilitat té per objecte no desincentivar la cerca d'ocupació, i evitar les anomenades ‘trampes de la pobresa’, és a dir, que el fet de percebre una prestació desincentivi la cerca de feina.
Tot això ha condicionat el disseny de la mesura, que introdueix itineraris d'inclusió flexibles i adaptats a la situació dels beneficiaris. Les comunitats autònomes i les entitats locals tindran un paper fonamental en l'elaboració d'aquests itineraris, per la qual cosa també comptaran amb la col·laboració del sector privat. El Reial Decret-llei de l'IMV inclou la possibilitat d'establir un Segell d'Inclusió Social que acrediti totes aquelles empreses que ofereixen oportunitats d'ocupació i formació als perceptors de la prestació. De la mateixa manera, segons recull el text oficial, comptar amb treballadors beneficiaris de l'IMV, servirà com a criteri de desempat davant un concurs públic, unit als criteris socials que ja figuren en la Llei de Contractes del Sector Públic.
Així doncs, els mecanismes d'inserció laboral són imprescindibles i és fonamental que els incentius a l'ocupació s'elaborin com abans millor. Segons un document elaborat per Fedea, que analitza les mesures de protecció als col·lectius vulnerables posades en funcionament a conseqüència de la COVID-19, aquests incentius s'haurien de dissenyar tenint en compte els següents elements:
- Funcionar com un ‘negative income tax’ o un ‘complement salarial’, és a dir definir-se de tal manera que un euro més obtingut per hores de treball suposi una pèrdua de menys d'un euro de prestació i un euro menys obtingut per hores d'ocupació suposi un augment de menys d'un euro de la prestació.
- Acompanyar de mecanismes de control per evitar transicions entre ocupació i atur, controlant tant els beneficiaris com les empreses que col·laboren en aquest frau.
- Definir portes d'entrada i sortida flexibles per evitar que es refusin ofertes laborals per la por a perdre la prestació si el temps per tornar a entrar al programa és massa llarg i inflexible.
- Aconseguir que els perceptors de la prestació tinguin accés a uns serveis públics d'ocupació reforçats, i segueixin itineraris de formació de qualitat.
- A més, per a col·lectius com les famílies monoparentals, la incorporació al mercat laboral depèn de la disponibilitat de guarderies i d'oportunitats de conciliació entre vida personal i laboral.
Et pot interessar: Covid-19 i ocupació: així s'ha replantejat el món laboral
En aquest context, seran de gran importància els mecanismes de vigilància i control per evitar que la percepció de l'IMV suposi una manera de desincentivar a l'hora d'acceptar una feina o fins i tot, un desplaçament d'algunes activitats a l'economia submergida. Així ho ha advertit el Banc d'Espanya al seu Informe Anual 2019, en el qual si bé reconeix que aquesta mesura “pot constituir una eina útil per reduir el nivell de pobresa extrema de col·lectius amb dificultats estructurals especials”, també afegeix que és convenient vigilar que no s'acabin produint altres efectes com, per exemple, “en termes de la capacitat futura dels beneficiaris de generar ingressos o del desplaçament de determinades activitats a sectors informals”.