Innovació social i emprenedoria en l’economia silver | EDE
movi-image-innovacion-social-emprendimiento-1
Envia'ns suggerències
Petita empresa
4 min del teu temps

Innovació social i emprenedoria en l’economia silver

Thu Aug 06 08:32:05 CEST 2020

D’aquí a només tres dècades, l’any 2050, una de cada quatre persones que visqui al món tindrà més de 70 anys, segons les previsions de l’ONU al seu informe Perspectives de la població mundial 2019. Un univers de 2.000 milions de persones que, avui dia, creix a una taxa global d’un milió d’habitants al mes, dels quals el 80 % ho fan amb bona qualitat de vida en països de l’anomenat Primer Món. Tot això representa un important potencial de negoci per a multitud de sectors, atès que, d’acord amb les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és el col·lectiu que més gasta a Espanya, entorn d’un 15 % més que els treballadors i un 80 % per sobre dels aturats.

Et pot interessar: COVID-19: els plans de pensions s’adapten a les noves necessitats

Finances, sanitat, turisme, nutrició, esport, entrenament… Són només algunes de les peces que formen la silver economy, és a dir, el segment de l’economia destinat a atendre les necessitats i les preferències de la gent gran, com també, de manera indirecta, els seus familiars, a través de solucions adreçades a la seva atenció i benestar. Aquesta denominació va ser encunyada per primera vegada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per referir-se als fluxos de diners que mou la gent gran i que, segons Ageingnomics, representa el 25 % del PIB a Europa. Així mateix, d’aquí a cinc anys donarà feina a una de cada tres persones a la UE.

La importància del senior marketing

L’informe del Fòrum Econòmic Mundial, amb el títol Els 10 reptes de la tecnologia per al futur més pròxim, assenyala que la tecnologia serà un factor clau en la resolució de desafiaments com l’emmagatzematge d’energia de fonts renovables, els tractaments de patologies com l’Alzheimer i la predicció de desastres naturals, com els terratrèmols, però també adverteix que hi ha molt de marge d’innovació en àmbits lligats a la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o el machine learning. A més, en societats avançades cada vegada més envellides, la tecnologia haurà de tenir un vessant cada vegada més social, perquè les persones grans viuran més anys i en millors condicions de salut, però, també, més soles, i generaran una gran dependència tecnològica.

En aquest context, el senior marketing pot jugar un paper fonamental per connectar aquests consumidors més grans amb les empreses, comunicant valors com ara que la jubilació és un moment idoni per viure noves experiències, l’alegria de trobar-se bé de salut o la preferència per continuar socialitzant-se a través de viatges i experiències en grup. Aquest tipus d’estratègies són, d’acord amb un estudi del German Institute for Economic Research (DIW), fonamentals per captar un públic que gaudeix d’un poder adquisitiu més gran (normalment, ja s’han deslliurat d’hipoteques i préstecs), que té una preferència pels serveis prèmium de qualitat i que, en el cas de trobar-los, mostra una fidelitat envers les marques molt més elevada que altres segments d’edat.

Et pot interessar: Hi ha vida financera després de la jubilació?

 

El pes creixent de la innovació social

Segons l’informe de Nesta What next for Digital Social Innovation?, la irrupció de la silver economy, atraient reptes com l’envelliment actiu o els nous models de cures (cures integrals, a casa i més eficients), implica un ventall de possibilitats perquè noves empreses i projectes de negocis irrompin en el mercat i aconsegueixin finançament. En aquesta línia, la Comissió Europea fa anys que aposta pel suport al desenvolupament d’empreses emergents (start-ups) centrades en innovació social dins de la seva Estratègia Europa 2020, que defineix com “l’activitat que procura trobar noves maneres de satisfer les necessitats socials, que no estan cobertes adequadament pel mercat o el sector públic […], o a produir els canvis de comportament necessaris per resoldre els grans reptes de la societat […], capacitant la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració. Són, per tant, innovadores en si mateixes i, alhora, útils per capacitar la societat a innovar […]”.

Al llarg dels darrers anys, aquesta conjuntura ha afavorit el creixement dels anomenats emprenedors socials, que busquen produir un canvi positiu en la societat posant en marxa el seu projecte empresarial amb èxit. El micromecenatge, el suport del Tercer Sector, l’interès del capital de risc o l’accés a ajuts i subvencions de l’Administració són les principals vies de liquiditat a través de les quals aquestes entitats s’estan podent fer un forat com qualsevol altra organització privada més.

Et pot interessar: Finançament per mitjà de capital de risc, n’és el moment?

A Espanya, hi ha molts exemples recents de companyies que han aconseguit el seu objectiu de consolidar-se en el mercat sota el prisma de la innovació social, en àrees com ara la discapacitat (com WhatsCine, que permet a aquestes persones accedir amb més comoditat a continguts de cinema i televisió), la desigualtat (és el cas d’Auara, que, a través d’un model d’ampolles d’aigua reciclada, genera recursos per portar aigua potable a les persones més necessitades) i la sostenibilitat (Satt és un estudi d’arquitectura que promou la construcció d’habitatges ecològics i eficients de baix cost).

En l’exemple de la gent gran, un dels últims casos d’èxit és l’empresa emergent Tucuvi, que ha desenvolupat una solució de teleassistència a persones grans basada en trucades telefòniques automatitzades i que durant la recent pandèmia ha tingut un paper molt rellevant per atendre malalts amb patologies cròniques que vivien sols.

Sectors de creixement per a la silver economy

Tal com assenyala l’informe A Silver Economy: The value of living longer, de Smart Growth, les possibilitats per a les empreses són gairebé inabastables, tot i que, això sí, en alguns segments ja hi ha oportunitats de creixement clares:

  • Acompanyament. Tenint en compte que la solitud és una de les amenaces principals per a la gent gran, la tecnologia ha de jugar un paper molt rellevant no tan sols per monitorar la salut de les persones grans, sinó també per entretenir-les. Les apps, els wereables, la telemedicina, les teràpies a través de servei de streaming o les sessions d’e-learning ja són una realitat per a molts jubilats.
  • Innovacions tecnològiques. L’ús progressiu en la societat de tecnologies com ara el blockchain, la intel·ligència artificial i la robòtica anirà generant noves aplicacions per millorar la vida de les persones grans.
  • Habitatge. Millores en la domòtica, condicionament a través de nous materials més segurs i sostenibles, serveis de vigilància a distància… Ja hi ha projectes molt avançats en aquesta mena d’activitats que en molt poc temps seran una realitat.
  • Oci. Moda i estil de vida adaptats als jubilats, viatges cada vegada més personalitzats o transports més ben condicionats són només algunes de les pinzellades en aquest camp.
  • Salut. Creixerà la recerca en biociències i la seva integració amb les noves tecnologies. Tot allò relacionat amb teràpies gèniques i immunoteràpia cel·lular prendrà més protagonisme, com també les innovacions en l’àrea de farmacogenètica.

Et pot interessar: Com és l’habitatge ideal dels jubilats?

 

Fotografia de Mat Reding a Unsplash
-Temes relacionats-
up