Cada vegada més estalviadors particulars decideixen invertir en el mercat de les obres d’art atrets per les atractives rendibilitats que poden arribar a produir aquestes peces. Això sí, abans de fer el pas, convé conèixer certs criteris per no equivocar-se i fer-ho amb la major seguretat possible.
Al calor d’ARCOMadrid, la fira més gran d’art contemporani del nostre país, n’han sorgit altres, com l’Hybrid Art Fair o JustMad, de menor importància, però el creixent protagonisme dels quals ha servit per demostrar que a Espanya l’art interessa. I molt.
I no només com a mer objecte decoratiu, sinó també com a vehicle per invertir aquells diners estalviats que, una vegada satisfet el coixí d’emergències, tenim ‘aturat’ al banc -prem aquí per saber el cost de tenir els teus estalvis aturats- i que correm el risc de que perdi valor en un futur per culpa de la inflació.
Tot i que en aquest sentit, la varietat de productes és molt amplia i s’adapta a tot tipus de perfils financers -renda variable, renda fixa, fons d’inversió, dipòsits, plans de pensions, borsa, EFT o fons cotitzat, etc.- , cada vegada son més els estalviadors particulars que decideixen diversificar la seva cartera i entrar en aquest mercat, desconegut encara per molts, però on és possible obtenir interessants rendibilitats alhora que es gaudeix de la experiència de col·leccionar.
“Mai abans les arts visuals havien estat objecte d’una inflació tan important i fins i tot s’han convertit en fetitxe”, deia ja en la dècada dels anys 80 el crític i intel·lectual australià Robert Hughes. I no s’equivocava perquè només el 2018, el món del art va generar un volum de negoci de 61.749 milions d’euros -67.000 milions de dòlars -, el seu segon nivell més alt en els últims 10 anys.
Per a totes les butxaques i perfils d’inversor?
Amb aquestes xifres i la percepció generalitzada de que ens trobem davant d’un mercat elitista i opac, només accessible a pocs, no és difícil que un es pregunti si realment ens trobem amb una inversió a l’abast de totes les butxaques i recomanada per a tots els perfils d’inversor. En aquest sentit, la resposta dels experts no pot ser més unànime.
Pot interessar-te: Descobreix quin tipus d’inversor ets
“L’art no és només per a persones amb alt nivell adquisitiu. Definitivament, no. Es pot invertir en art a tots els nivells. Pots comprar des d’obra seriada per menys de 2.000 euros a les grans inversions milionàries en obres de màxima importància”, explica Aurora Zubillaga, consellera delegada de Sotheby´s a Espanya, que no dubta en afirmar que la diferència entre l’art i altres productes financers està en que el primer és un mercat “molt més viu, divertit i apassionant”.
Per a Carlos Suárez, fundador i CEO de Saishoart.com, “la democratització de l’art ja és una realitat, a la qual cosa hi ha contribuït, sens dubte, la digitalització de les galeries o plataformes com Instagram, que han acostat el món de l’art al col·leccionista mitjà. Nosaltres mateixos tenim peces d’artistes emergents a partir dels 50 i els 100 euros”.
Això sí, adverteix que no té gaire sentit invertir “100 euros per guanyar-ne 50 en uns anys. És més un caprici”, tot i que explica que “si estem parlant de xifres a partir de 1.000 euros amb l’objectiu de tres o quatre anys, pot ser interessant. Gaudeixes de l’obra un temps i, de passada, pots obtenir alguna cosa de rendibilitat perquè per aquest preu hi ha artistes interessants que poden donar-te una sorpresa el dia de demà”.
Avantatges i inconvenients
Però per entendre millor l’interès per aquest mercat en auge cal conèixer alguns dels avantatges que ofereix aquesta inversió davant d’altres alternatives financeres.
En primer lloc, l’art, igual que l’or i els mercats de matèries primeres, és un actiu refugi, de poc risc, que protegeix l’inversor en èpoques d’inflació altes. En opinió d’Andrea Redondo, fundadora d’‘El club d’inversió’, “les obres d’art són actius físics que es poden revalorar significativament si no es desaprofiten”.
A més, cal sumar-hi que l’inversor es pot beneficiar “d’una fiscalitat especial en certs casos, així com la falta de correlació amb el tipus de canvi entre divises” i de la seva alta liquiditat, subratlla Redondo.
Per acabar, no cal oblidar tampoc la satisfacció que genera poder gaudir d’una creació artística. Per la CEO de Sotheby’s, Aurora Zubillaga, hi ha alguna cosa més enllà del possible increment econòmic que és “el desig d’adquirir aquella obra i que formi part de la teva vida”.
Entre tantes virtuts cal tenir en compte que també existeix un gran desavantatge, sobretot si estàs pensant en realitzar aquesta inversió per, en el moment que et jubilis, complementar la pensió pública (esbrina quants diners tindràs per complementar la pensió pública) si comences a estalviar avui.
A diferència d’allò que succeeix amb altres actius, com les accions que distribueixen dividends, per exemple, Redondo adverteix que les obres d’art “no permeten generar ingressos passius de manera recurrent”. Tot això fa que recomani apostar per aquest actiu només “a aquelles persones que busquen fer créixer el seu patrimoni a llarg termini i poder transmetre-ho a generacions futures”.
Quatre fórmules per invertir en art
Segur que coincideixes en que la més coneguda és la de l’adquisició material, però el cert és que existeixen altres fórmules per invertir en art i que, segons la mateixa Andrea Redondo, encara que no siguin tan populars, és convenient tenir-les en compte.
-
Compra d’obres d’art físiques. Es resumeix en comprar una obra i revendre-la quan aquesta s’hagi revalorat. En opinió de la creadora d’‘El club d’inversió’, tot i que pot ser molt remuneradora “requereix tenir uns coneixements molt avançats”.Accions d’empreses del món de l’art. És accessible a qualsevol estalviador “per petit que sigui el seu capital de partida ja que pot invertir des de només una acció”. El seu profit més gran és que és una inversió molt líquida “ja que es poden vendre en qualsevol moment sense penalització”. A més, si l’empresa distribueix dividends, podrem no només obtenir una plusvàlua si el preu de les acciones es revalora, “sinó que també obtindrem ingressos passius de manera regular”. És l’opció que l’especialista recomana a inversors particulars sense grans coneixements del món de l’art.Fons d’inversió d’art. També coneguts com Art Funds, en aquesta fórmula es delega la selecció de les obres als gestors d’un fons. D’aquí que no siguin necessaris coneixements molt amplis “per assolir una rendibilitat interessant”. El seu principal handicap és que té un import mínim de subscripció i aquest és “molt elevat, de diversos centenars de milers d’euros”, adverteix aquesta especialista.Crowdfunding o crowdequity. És el vehicle més nou i es pot definir també com a “finançament col·lectiu de projectes”. Els inversors financen conjuntament algun projecte “com podria ser l’obertura d’una galeria i després es reparteixen els beneficis obtinguts si n’hi hagués ja que sol ser una inversió amb una taxa d’èxit poc elevada”, puntualitza Redondo.
Consells per a una inversió segura i rendible
Ara que ja coneixes les diferents fórmules possibles és important que abans de llançar-te a invertir tinguis en compte algunes claus per no equivocar-te i, tot i que sempre insistim en que tota inversió comporta cert risc, que aquesta es realitzi amb la màxima seguretat possible.
Per una banda, “és fonamental assessorar-se amb professionals que saben de la matèria i estudiar el mercat curosament”, apunten des de Sotheby’s. Per això, aconsellen “visitar moltes galeries, museus i fires d’art”.
Però si el que et mou realment és el seu factor d’invertibilitat, ens haurem d’assegurar de que l’obra no perdrà valor. Per això, la consellera de la casa de subhastes torna a insistir: “El més important és anar a experts que estudiïn tant la inversió com el mercat. Això, sens dubte, incrementarà la seguretat de la inversió”.
Andrea Redondo, no obstant això, va més enllà i, malgrat estar d’acord en que és una inversió cada vegada més accessible als petits inversors, en la seva opinió haurien de fer-ho només aquelles persones que “ja hagin invertit prèviament en un altre tipus d’actius més tradicionals, com el sector immobiliari o la borsa”.
Pot interessar-te: Claus per escollir una inversió immobiliària altament rendible
Si la teva pregunta ara és si hi ha alguna disciplina o estil que es recomani especialment comprar, a Saisho subratllen que quan parlem d’obra física, és més interessant la pintura i la escultura, sobretot perquè aquestes solen ser obra original única.
Aquest detall, que pot semblar baladí, no ho és. Per què? Perquè aquesta singularitat augmenta la percepció de valor pel col·leccionista, que és qui et pot acabar comprant l’obra si et decideixes per aquesta fórmula, “per tant podràs obtenir major rendibilitat”.
Al marge d’estils i èpoques, el que sí considera fonamental aquest expert és triar molt bé l’artista, “que sigui potent, que sàpigues que farà treballs potents el dia de demà i que l’obra no perdrà valor”.
En la seva opinió, “el currículum és més important del que sembla. En ell hi apareixen les fites, que són el tipus de track, d’institucions i museus per als que ha passat. Això és el que valora l’especialista, però és possible que un aficionat no sàpiga llegir-ho, per això és important que el valori algú que en sàpiga per què en un futur la nostra obra no perdi valor”, defèn. Per acabar, recomana l’art per “diversificar”.
En definitiva, tot i que l’art és un nínxol que va guanyant punts en la cartera de l’estalviador és important que abans de decidir-se per aquest mercat tan particular, cada inversor faci examen de consciència, sàpiga que no sempre es guanya i determini “quina inversió s’adequa als seus coneixements d’art, quin és el seu capital disponible, les seves expectatives de retorn i, sobretot, el seu horitzó de inversió”, conclou Redondo.
