El passat mes de setembre es va celebrar el centenari de la primera subhasta del preu de l’or a Londres, un fet que va marcar un precedent en la compravenda de metalls preciosos. 100 anys després, en el context econòmic mundial en què ens trobem, amb la guerra comercial entre els EUA i la Xina i l’amenaça d’una possible recessió global, l’or està adoptant un paper protagonista.
Invertir sempre comporta riscos, però si volem treure rendibilitat als nostres estalvis, en comptes de deixar els diners quiets en el banc, no tenim més remei que fer-ho. Podem ser arriscats o pel contrari mantenir una posició conservadora i escollir opcions més segures. Del metall preciós sempre se’n parla com a valor refugi, perquè aquest tipus d’inversions són senzilles i comporten menys riscos. Però si hi ha alguna cosa per la qual els inversors s’acullen a l’or és perquè manté i fins i tot augmenta el seu valor en temps de turbulències.
A diferència de la inversió en renda variable, que es deixa influir per l’entorn econòmic i és molt sensible als canvis, l’or funciona molt bé en moments difícils. Des dels orígens de la humanitat ha servit com a moneda de canvi i sempre s’ha associat al poder i al luxe. És l’única moneda que ha perdurat en el temps i que ha sobreviscut a totes les crisis. A més, si el mercat col·lapsa, l’or físic és una garantia de valor, perquè mai ha perdut aquest poder. Un dels indicadors més segurs del seu potencial és que quan les economies flaquegen, els Bancs Centrals apleguen or. En l’últim any molts estats estan omplint les arques amb aquest metall, Rússia és el país que més hi està invertint, en aquests moments compta amb més de 97.000 milions i la Xina està fent el mateix, tot i que són els EUA qui posseeixen la reserva més abundant.
Si som inversors novells, o simplement no volem arriscar massa, és ideal deixar-nos assessorar. L’or es pot comprar de forma física en lingots, monedes o barres, o també en un compte d’inversió. El més recomanable és comprar-lo de forma física. Hi ha moltes cases d’or, allà, a més de comprar-hi el metall, podem guardar-lo perquè romangui en un lloc segur i amb unes condicions òptimes per a la seva correcta conservació. Aquesta és la millor opció ja que guardar lingots a casa comporta els seus riscos.
Aquest tipus d’inversions s’han de realitzar amb perspectiva de llarg termini i no com a moneda de canvi, si volem resultats ràpids aquesta no és la nostra inversió. Els experts aconsellen no sobrepassar el 10% de la cartera d’inversió amb or a no ser que no trobem altres actius on invertir. Abans d’adquirir el nostre lingot és important que estudiem les comissions, que dependran de la mida de la peça i de les seves característiques, si en comprem més les comissiones seran menors.
El preu de l’or per gram oscil·la els 43,56 euros. En el que va d’any l’or s’ha revalorat un 14% i va pel camí de tancar el seu quart any a l’alça, a més l’estiu passat va arribar als seus màxims històrics. És una de les inversions més segures i de les que més han augmentat, però hi ha altres opcions, una d’elles és la inversió en bens arrels.
Inversió en habitatge o bens arrels
Malgrat que hi ha diversos indicadors diferents sobre la situació del mercat de l’habitatge, -l’INE va situar al mercat en caiguda per primera vegada en cinc anys- invertir en totxo és una opció favorable. Hem de tenir en compte que estem molt lluny dels índex del boom immobiliari i que la rendibilitat serà inferior a la d’anys anteriors, però tot i així el mercat d’habitatge es revalora perquè és una inversió física que ofereix moltes possibilitats com l’explotació, la venda o el lloguer.
No només podem comprar una casa, també podem adquirir un local comercial, una oficina o un garatge que, en el context social i urbà actual, amb la conversió en zona de vianants dels nuclis urbans, es converteix en una opció molt atractiva. Això sí, depèn de la ciutat o de la zona concreta on vulguem comprar. L’inconvenient d’aquestes inversions és que requereixen d’un desemborsament econòmic inicial elevat, concretament un 20% del preu total, i molts costos de manteniment, per la qual cosa hem d’estar segurs de que podrem fer front a totes les despeses que ens puguin sorgir.
A més d’això podem invertir en renda fixa -tot i que aquesta inversió no passa pel seu millor moment, o obrir un pla de pensions, que és un fons en el qual dipositarem una quantitat mensual fixa o variable, que anirà generant diners i els riscos dels quals són mínims.
En les inversions no hi ha res escrit, en embarcar-nos-hi hauríem d’assumir que pot ser-nos favorable o no. El que sí que podem fer és triar els productes amb menys riscos, i sempre deixar-nos assessorar, perquè una garantia del passat no assegura un benefici en el futur.
