Comprar una casa, estalviar per gaudir d’una jubilació sense preocupacions o reservar uns quants diners mensualment per realitzar un gran viatge són algunes de les coses que moltes persones es plantegen amb gran il·lusió al llarg de la seva vida. Per una gran majoria, encara se’n tenen més ganes si aquests plans es fan en companyia d’una altra persona.
Invertir en parella és un assumpte complicat, ja que la manera en què cada un gestiona els diners és molt personal. No obstant això, té certs avantatges, ja que l’aportació és doble i la declaració i qüestions fiscals queden repartides. Des del Consell general d’economistes d’Espanya apunten que a l’hora de contractar instruments financers de certa complexitat és fonamental “anar a una Empresa d’Assessorament Financer, inscrita a la CNMV, que de forma objectiva i independent, i amb els coneixements i experiència acreditats, pot fer recomanacions d’inversió adequades i idònies per a l’inversor”.
La forma més comú d’invertir és a través d’un compte corrent conjunt, que permet compartir despeses i també estalviar uns quants diners. No obstant això, la rendibilitat i l’interès d’aquest producte és molt baixa, per la qual cosa, si de veritat es vol invertir i estalviar, existeixen altres fórmules més interessants, com l’habitatge, els fons d’inversió, els plans de pensions o la inversió en societats.
En què invertir en parella
Segons l’informe 'Perfil del comprador d’un habitatge 2018', elaborat per la Societat de Taxació, un 32% dels compradors d’un habitatge ho fan perquè han decidit casar-se o viure amb la seva parella, la qual cosa converteix aquesta transacció en una altra de les opcions més freqüents per invertir. Adquirir una casa en comú permet compartir les despeses d’hipoteca i també beneficiar-se de la deducció per habitatge habitual en la declaració de la renda, que pot fer-se compartida o individual segons beneficiï més a l’economia de la parella.
Pot interessar-te: Separació i hipoteca, com gestionar-ho?
A més del mercat immobiliari, també es pot invertir en societats, amb accions o participacions en empreses, ja que aporten beneficis cada cert temps. No obstant això, aquests són menys rendibles fiscalment que altres productes.
En els fons d’inversió, per exemple, poden participar-hi diverses persones i són flexibles a l’hora de recuperar la inversió, mentre que els plans d’estalvi, productes a llarg termini, donen una gran rendibilitat. En qualsevol cas, si s’està pensant en invertir, el millor és anar al teu assessor o entitat bancària que recomani la millor opció en funció de la capacitat econòmica i el perfil inversor de la parella.
Pot interessar-te: Descobreix el teu perfil inversor aquí
Des del Consell d’Economistes apunten també que abans de realitzar qualsevol inversió, és important tenir en compte "la planificació financera, la informació sobre el producte (riscos, despeses, rendibilitat) i la informació de l’entitat financera en la qual materialitzar les inversions (solvència, comissions i despeses)”. “Les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures i hi ha productes amb una alta volatilitat que fan que la seva valoració variï diàriament”, afegeixen.
A tenir en compte
Ja sigui un compte corrent o un fons d’inversió, abans de contractar un producte financer en parella és important concretar amb l’entitat bancària que es contracti què passarà en cas que hi hagi una separació, per saber com es cancel·larà aquest producte o com es repartiran els diners invertits.
En el cas d’un habitatge, per exemple, la llei a Espanya estableix que els membres han d’assumir el 50% del cost de la hipoteca si no s’ha concretat una altra condició prèvia en cas de divorci. Respecte als plans d’estalvi, aquests no es consideren com a liquiditat si no han passat més de 10 anys, per la qual cosa tot i que el Codi Civil estableix el repartiment de bens i d’una pensió compensatòria si no hi ha una separació de bens prèvia, el diners acumulats no es podran repartir fins que el pla es pugui recuperar. En cas de tornar a rescatar la inversió abans, caldria pagar la penalització estipulada en les seves condicions.
