L’any 2018 es van signar 330.000 altes de jubilació. Aquesta xifra suposa un 6 % més que l’any anterior i un rècord històric en el nombre de nous pensionistes, segons les dades de la Seguretat Social. Són 330.000 persones que un bon dia es van aixecar i ja no havien d’anar a treballar. Perquè un bon dia arriba el dia (descobreix aquí quan arribarà el teu). L’esperadíssim retir laboral després de tota una vida en actiu en la qual ens preparem per a tot menys per aturar-nos.
La jubilació és, en essència, una etapa relacionada amb la maduresa, el descans i la plenitud; no en va, etimològicament el terme jubilació prové del llatí iubilare (“cridar d’alegria”). Temps per tenir temps. Tanmateix, el cessament de l’activitat es percep de manera diferent a mesura que un s’hi acosta. Segons diversos estudis, el desig de jubilar-se sol ser superior entre les persones de 50 a 60 anys que entre les de 64 a 65 anys.
Dit d’una altra manera, la idea de la jubilació es presumeix com a menys atractiva quan l’arribada d’aquesta etapa és imminent. Per què? Perquè treballar permet a les persones tenir un cercle de relacions més ric, segons Xavier Savin, psicòleg expert en psicologia del treball i de les organitzacions. “Treballar implica un horari, un motiu per arreglar-nos, ens fa estar mentalment actius i ens obliga a aprendre”, afegeix.
“L’activitat ens repta. A més, implica reconeixement i distreu els nostres pensaments”, valora Savin. Són conductes, hàbits i pensaments construïts i fomentats al voltant d’un escenari concret i constant: la feina. Una brúixola que ha marcat diàriament el camí que cal seguir, durant dècades. Per això, inevitablement, es relacionen tots dos mons i tots dos estats. “Allò que en un primer moment sembla el millor escenari s’acaba convertint en una cosa no desitjable”, explica. Com es pot revertir aquesta creença?
La (nova) jubilació
Segons l’expert, el repte consisteix justament a aconseguir extreure de la jubilació el clixé que la considera una etapa de declivi, solitud i final. La jubilació és, en definitiva, el cessament de la feina però no de l’activitat, i aquesta activitat, si pot ser, s’ha de correspondre amb algun talent o hobby. “Si he treballat de mecànic i un cop jubilat arreglo un cotxe vell em sentiré molt més realitzat que si em dedico a fer els tràmits que d’altres eviten”, apunta.
Preparar psicològicament i emocionalment aquesta etapa i convertir-la en un període de culminació depèn sobretot de no perdre el nord. La meta. El cessament de l’activitat principal remunerada equival a temps que el jubilat ha de saber transformar per no veure’s segrestat pel mateix temps, la sensació de buit i l’absència d’objectius. “Marcar-se un horari, cuidar la nostra imatge personal i passar temps amb gent amb la qual es comparteixen interessos són exemples de pautes que cal seguir”, valora Xavier Savin.
Un altre consell de l’expert: explotar els punts forts. “Per exemple, donar assessorament o bé fer una part d’allò que aquella persona solia fer pel simple plaer de veure el resultat i compartir-ho amb els qui l’envolten”, apunta. Al final, parafrasejant Sigmund Freud, la salut és “la capacitat d’estimar i treballar”. O com explica Savin en altres paraules: “No tenir feina (ja sigui perquè s’està jubilat o aturat) no implica perdre tots aquells hàbits beneficiosos per al nostre benestar”.
Segons l’Organització Mundial de Salut, dels 350 milions de persones afectades per la depressió arreu del món, més d’un 12 % tenen més de 65 anys. Aquesta xifra posa en relleu la importància de preparar emocionalment aquesta etapa, clau per a moltes persones que després d’haver invertit anys de dedicació deixen de percebre’s com a útils per a la societat i el seu entorn, i aquesta sensació de pèrdua pot derivar en una crisi d’autoestima i confiança.
En canvi, si una persona és capaç d’emprar el seu nou temps —guanyat a pols durant anys— de manera positiva, amb nous reptes, objectius o interessos, evitarà la tristesa, el desencís, la falta de motivació i l’apatia. L’aïllament és, de fet, la pitjor recepta per a una etapa que s’ha de caracteritzar pel moviment i l’activitat. Una feina necessària, en definitiva, per lluitar contra la imatge estereotipada de la jubilació en què, en realitat, tot està per fer.
