Segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la pensió mitjana de jubilació a Espanya es va situar a l'abril en els 1.186,87 euros bruts mensuals. La despesa anual de l'Administració contemplada als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) només en pensions contributives ronda els 150.000 milions d'euros, si bé en els últims anys habitualment s'ha utilitzat el Fons de Reserva de la Seguretat Social, més conegut com la guardiola de les pensions, per abonar les dues pagues extres a què tenen dret els jubilats al juliol i al desembre. Les previsions per als propers anys són que aquestes xifres de despesa creixin d'acord amb la pròxima retirada de la generació del baby boom; el col·lectiu més nombrós en la història d'Espanya.
Així, la pròxima reforma de les pensions figura com un dels compromisos inclosos al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que el Govern va enviar a Brussel·les a finals d'abril com a condició per accedir al Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. Segons el PRTR, la reforma vincularà la quantia de les pensions amb l’esperança de vida, el que implicarà a la pràctica una reducció de les prestacions segons evolucioni l'expectativa vital dels pensionistes. Això es materialitzarà a través d’un "mecanisme d'equitat intergeneracional" que incorporarà, a més de l'evolució de l'esperança de vida, "altres indicadors complementaris", com estableix el document, i que, encara que no s'especifiquen, juntament amb l'augment de les bases de cotització serviran per fer baixar la quantia mitjana de les pensions de jubilació ordinàries per augmentar la viabilitat futura del sistema públic de pensions.
Pot interessar-te: França i Espanya, els països de la zona euro on la jubilació és més llarga
L'alternativa de la jubilació parcial
Per accedir a una pensió contributiva de jubilació el 2021 cal complir una sèrie de requisits, com estar donat d'alta o en situació d'assimilació en el Règim General de la Seguretat Social; haver cotitzat almenys durant 15 anys, dels quals 2 han d’estar necessàriament compresos dins dels 15 anys anteriors al moment de tenir dret a la pensió, i haver complert 66 anys —o 65 anys en cas que es puguin acreditar almenys 37 anys i 3 mesos de cotització. En qualsevol cas, hi ha modalitats de jubilació que modifiquen aquests preceptes, com són la jubilació flexible o la parcial. No obstant això, aquesta última és la que, des d'un punt de vista econòmic, sol interessar més als receptors, tenint en compte els avantatges que comporta.
La jubilació parcial consisteix en l'adquisició d'un percentatge de la pensió que correspon al treballador mentre exerceix una feina a temps parcial per la qual rep una remuneració. Les principals condicions per optar a aquesta modalitat són tenir una edat igual o superior als 62 anys i 8 mesos i haver cotitzat 33 anys; o bé tenir 61 anys i 10 mesos en el cas d'haver cotitzat durant 35 anys o més. D'acord amb la normativa vigent, cal fixar una reducció de la jornada laboral d’entre el 25 % i el 50 %, sense que hi hagi necessitat d'establir amb caràcter simultani un contracte de relleu. Està previst, a més, que aquesta reducció pugui estendre’s fins al 75 % si el treballador que el relleva és contractat a jornada completa per mitjà d'un contracte de durada indefinida.
La jubilació parcial és compatible tant amb els contractes i les feines a temps parcial anteriors a la sol·licitud d'entrada en aquesta modalitat de jubilació com amb les feines concertades després de la seva sol·licitud, sense que pugui augmentar-se la durada de la jornada que es realitzava. En aquesta línia, es permet compatibilitzar aquesta modalitat de jubilació amb altres prestacions per desocupació i pensions de viduïtat derivades de feines a temps parcial que s'hagin generat amb caràcter previ al moment d’acollir-s'hi.
Des del punt de vista econòmic, la jubilació parcial és una alternativa que pot ser interessant, ja que ofereix al treballador l'opció de reduir la seva jornada laboral —encara que mantenint un salari— mentre rep un percentatge de la pensió, que en cap cas es pot trobar per sota de la pensió mínima vigent en aquell moment. En relació amb les pensions mínimes, cal recordar que, en l'actualitat, aquelles persones que tinguin menys de 65 anys i que tinguin un cònjuge a càrrec seu rebran 797,9 euros mensuals (11.170 euros l'any). En el cas de tenir un cònjuge però no a càrrec, la pensió mínima és de 689,7 euros (9.655,8 euros l'any). En cas de no tenir cònjuge, la quantia mensual de la pensió mínima és de 645,3 euros (que anualment són 9.034,2 euros).
Pot interessar-te: La pensió mitjana supera els 1.000 euros per primera vegada en la història
Sense coeficients de reducció
La jubilació parcial és l'única modalitat de jubilació a Espanya en la qual no s'aplica cap coeficient de reducció, el que significa que la quantia d'aquestes pensions és proporcionalment més gran que les de la resta. Tanmateix, de la mateixa manera que qualsevol pensió contributiva, la pensió de jubilació parcial es revaloritza cada any en la mateixa proporció que les altres modalitats.
El principal problema de la jubilació parcial és que, en general, és molt complicat per a la majoria dels treballadors acollir-s’hi, ja que els requisits són molt exigents. Això és així perquè, per a l'Administració, aquesta modalitat de jubilació té un cost econòmic elevat perquè no s’aplica cap coeficient reductor, amb la despesa extra que això comporta per al sistema de pensions. A més, cal subratllar que tant les pensions d'incapacitat permanent o absoluta com les de gran invalidesa són incompatibles amb la jubilació parcial, així com qualsevol altra pensió per jubilació derivada d'una altra activitat que es dugui a terme en el contracte a temps parcial.
Pot interessar-te: Quant han pujat les pensions el 2021?
Altres opcions més enllà de la jubilació ordinària
A més de la jubilació parcial, hi ha altres possibilitats més enllà de la jubilació ordinària per als treballadors. Una de les més populars és la jubilació anticipada, que es dona pel cessament en el treball d'una persona per una causa que no pot ser imputada al treballador o per voluntat pròpia. Per al primer cas, el principal requisit és haver estat acomiadat per raons objectives, haver cotitzat almenys 33 anys i haver demanat feina com a mínim sis mesos abans de sol·licitar la jubilació. Si és per voluntat pròpia, el treballador ha de tenir dos anys menys de l'edat legal de jubilació i haver cotitzat, com a mínim, durant 35 anys, dels quals dos han d’estar compresos dins dels 15 anys previs a la sol·licitud de jubilació. Algunes professions de risc o que comportin pràctiques perilloses, penoses, tòxiques o insalubres també poden demanar-la d’acord amb les condicions particulars de cada cas.
Una altra opció és, per exemple, la jubilació flexible, que permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un contracte la modalitat del qual sigui de temps parcial i dins d'uns límits establerts. A diferència de la jubilació parcial, la jubilació flexible es porta a terme un cop el treballador ha complert l'edat necessària i ha fet efectiva la seva jubilació. Una altra modalitat és la jubilació activa, en la qual és possible continuar treballant amb qualsevol tipus de jornada, i cada mes s’obté el 50 % de la pensió que correspondria de la jubilació ordinària. Com a requisits, s'ha d'haver complert l'edat de jubilació vigent i haver cotitzat el temps mínim que s'exigiria per gaudir del 100 % de la base reguladora.
