movi-image-jugando-ahorra-mejor-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Jugant s’estalvia millor (i aprenen els teus fills)

La ludificació facilita la complicada tasca de controlar les despeses i permet introduir l’hàbit en els més petits.

Estalviar no és fàcil. Comporta esforç i sacrifici, però hi ha una bona notícia: és possible capgirar-ho i convertir l’estalvi en un joc. La ludificació, és a dir, l’aplicació de dinàmiques lúdiques, ajuda a transformar l’estalvi en una eina útil i entretinguda.

“La ludificació ajuda a aconseguir la implicació de les persones en els processos, siguin d’estalvi, de feina o de qualsevol mena. En els moments més crítics de la història (guerres, fam...), el joc ha servit per sobreviure a les mancances més elementals”, ressalta José Luis Ors, creador de l’app social Pensumo. El joc, a més, “funciona especialment bé en tasques com ara l’estalvi”, explica Salvador Casquero, professor d’Innovació Digital i Fintech de l’IEB. “Gastar és més fàcil que tenir bons hàbits en la gestió dels nostres diners”, afegeix. Aquests mètodes d’estalvi són també una bona eina perquè els infants es comencin a familiaritzar amb el funcionament de l’economia a petita escala.

Casquero esmenta entre les iniciatives pioneres el cas, a principis d’aquesta dècada, del DSK Bank de Bulgària, que “va ser un dels primers bancs que van llançar aquest concepte amb el DSK Gameo”, una aplicació que premiava mitjançant un sistema de punts els clients que estalviaven. Aquestes persones podien guanyar entrades a concerts o esdeveniments esportius, o xecs regal.

Altres exemples són Mint, als Estats Units, o Fintonic, aquí a Espanya. Aquesta última busca que l’usuari es relacioni d’una manera més amable i atractiva amb la seva situació financera. L’eina felicita l’usuari si compleix el seu pressupost o envia alertes de descobert per evitar ser penalitzat pel banc i avisos de rebuts duplicats per reclamar, si cal. És ideal per organitzar les despeses.

Objectius concrets

Una altra de les primeres empreses a aplicar aquestes tècniques va ser el web Smartpig, centrada en la ludificació per aconseguir finalitats petites com ara comprar una bicicleta tot terreny, pagar les vacances i reduir el pagament mensual d’hipoteca. Com passa en molts àmbits de la vida, estalviar és més fàcil amb objectius específics, perquè es visualitza el premi en comptes del procés.

Comparar-nos amb els altres també ajuda a motivar-nos. Per aquest motiu, diversos bancs i webs incentiven l’estalvi del client contrastant-lo amb el dels seus veïns —quant gasten ells i quant gasta el client— per veure si entra en el joc. Es tracta de fomentar la predisposició humana a la competició no tan sols per patir a les grades o guanyar curses.

Comparar els assoliments amb els de les altres persones, en concret amb allò que aconsegueix estalviar de mitjana la comunitat d’usuaris, és la clau de l’app Coinscrap. “L’estalvi es considera normalment una cosa feixuga o difícil de dur a terme”, admet David Conde, el seu fundador i partidari d’utilitzar la ludificació per motivar de manera divertida i aconseguir estalviar sense esforç.

Com ho aconsegueix? Consumint. La seva app s’encarrega d’arrodonir qualsevol compra que facis i automàticament transferir aquesta diferència a un producte d’assegurança de vida o d’estalvi. És a dir, si decideixes que s’arrodoneixi a l’euro més proper —també pots determinar que siguin 2 euros o fins i tot 10— i gastes 11,50 euros en un menú del dia, 50 cèntims aniran a la guardiola. El que avui sembla xavalla, amb el temps es pot convertir en una petita fortuna.

A més a més, permet establir reptes i adjudicar-se premis per cada assoliment, com, per exemple, “aconseguir els diners per al teu pròxim viatge o per a una guitarra elèctrica o el que vulguis i, després, configurar una sèrie de regles d’estalvi per fer de l’estalvi un joc i estalviar sense adonar-se’n”. A això s’hi afegeix que l’aplicació busca conjugar aquests conceptes “amb regles que suposen un repte per a l’usuari; per exemple, si has deixat de fumar i recaus, et pot penalitzar. O fins i tot per als més futbolers, com ara estalviar si guanya el seu equip”.

I si es tracta d’estalviar per a la jubilació?

Aquí cal esmentar la reconeguda aplicació Pensumo, nascuda fa uns quants anys amb l’objectiu de convertir-se en “un nou pilar de les pensions dels qui no tenen renda”, segons descriu el seu creador José Luis Ors.

Aquesta aplicació permet consumir en establiments associats que destinen part dels diners gastats al pla d’estalvi de l’usuari. És a dir, s’estalvia consumint. Han aconseguit ja el suport de grans magatzems o dels principals webs de compres en línia, com també un acord amb Strava, una xarxa social per a corredors i ciclistes, per transformar les curses diàries en cèntims que s’afegeixen a la guardiola.

Però donat el seu caràcter d’app social, amb el temps han fet un pas més i periòdicament llancen reptes compromesos en els quals també es poden acumular diners, com, per exemple, reciclant, llegint o sent bons conductors. “Tenim més de 20.000 reciclatges mesurats (fotografiats, identificats, geolocalitzats...), milers de lectures premiades, desenes de milers de quilòmetres incentivats”, destaca Ors.

Bons hàbits des de la infantesa

L’educació financera és un dels dèficits evidents dels espanyols i, per això, és necessari formar-nos en conceptes tan bàsics com l’estalvi. Aquest és l’objectiu principal del web Finanzasparatodos, un portal impulsat per la CNMV i el Banc d’Espanya i que, com no podia d’una altra manera, inclou un apartat especial, la ludoteca, dedicat a jocs perquè infants i joves aprenguin a fer un pressupost o sàpiguen com poden guardar part dels seus diners. També hi ha altres aplicacions d’iniciativa privada, com Agentpiggy.

Però com juguem amb ells a casa? Perquè els nens i nenes experimentin i practiquin al més aviat possible, no hi ha res com incentivar-los a l’estalvi arrodonint el que fiquen a la guardiola. Per cada 8 euros que guardin, els pares en posen 2 per arribar al bitllet. I, per descomptat, amb objectius clars i assolibles: un joc per a la consola, les sabatilles esportives preferides o una entrada per a un parc d’atraccions.

També la competició amb germans, cosins o fins i tot entre tota la família pot funcionar: a veure qui aconsegueix omplir abans la guardiola? Atès que la capacitat d’estalvi no és comparable, els pares en tindran una més gran que la dels nens. Què ens hi juguem? Què us sembla escollir on anirem a berenar el dissabte?

Per als no tan petits, l’estratègia és ensenyar-los a diferenciar consum i estalvi. Per fer-ho, calen dues guardioles: la destinada a comprar a curt termini i la que té com a objectiu estalviar per afrontar una despesa més gran i que, per tant, requereix temps d’estalvi.

 

 

movi-image-jugando-ahorra-mejor-2

 


 

SENSE APPS

No és necessari disposar d’una aplicació, un banc o un assessor per crear el nostre propi joc de l’estalvi. Salvador Casquero dona quatre idees bàsiques:

  • Entendre o establir un motiu de llarg termini per a l’estalvi.
    Posar-se un objectiu que sigui realitzable, com, per exemple, estalviar 20 euros a la setmana, gastar 30 euros menys en gasolina al mes, etc.
    Fer un seguiment del progrés per motivar-se.
    Establir recompenses i premis: si estic un 10 % per sobre del meu objectiu vaig al cinema, si redueixo la factura de la llum me’n vaig a sopar fora, etc. “Les recompenses freqüents per objectius de curt termini són fonamentals, ja que animen les persones a mantenir-se en el joc de l’estalvi”, afirma el professor de l’IEB.
 
Fotografia de Kelly Sikkema a Unsplash
-Temes relacionats-
up