Encara que ens pugui semblar un terme molt modern, el concepte de biotecnologia es va crear pocs mesos després que acabés la I Guerra Mundial. El professor hongarès Karl Ereky, que havia treballat durant alguns anys com a especialista en la indústria alimentària, el va encunyar en la seva obra Biotecnología de la producción de carne, grasa y leche en una explotación agrícola a gran escala de ciudad, per indicar que la biotecnologia és un procés mitjançant el qual les matèries primeres es podrien millorar biològicament per convertir-les en productes més útils per a la societat, gràcies a la intervenció d’organismes vius.
Avui, un segle després, la confluència entre els avenços en les ciències biològiques i el desenvolupament accelerat de les noves tecnologies, com la informàtica, l’automatització i la intel·ligència artificial, estan alimentant una nova onada d’innovació que McKinsey, en el seu informe «The Bio Revolution: Innovations transforming economies, societies, and our lives», enquadra dins d’una nova etapa de biorevolució a escala global que, segons la seva opinió, tindrà un efecte significatiu tant en les economies del planeta com en les vides dels ciutadans, i tindrà un impacte en àrees que van des de la salut i l’agricultura fins als béns de consum, l’energia i els materials.
Ètica i reptes mundials
La biologia genètica i molecular està cridada a canviar el món, i el gen és una unitat d’informació sobre la vida semblant al que són els bits per a la informàtica. No obstant això, sempre que es parla d’innovacions en aquest camp arriba un moment en què l’ètica entra en escena. Però els seus preceptes no són una cosa immutable sinó que poden variar, igual que ho fan les lleis quan una societat avança i canvia. No en va, al llarg de la història l’home ha modificat animals (porcs, per exemple) i plantes (blat) per al seu propi benefici i, en opinió de la consultora, en un futur proper barrejarem genomes de diferents espècies i obtindrem éssers que no existien i que ens permetrien èxits sorprenents, i tot això sota un prisma de progrés que el contracte social entre els ciutadans no discutirà.
Amb tot, tal com afirmen des d’Axios a «A coming bio revolution is poised to change the world», el principal problema que pot derivar-se de la manipulació de la biologia és que es corre el risc d’obrir una «capsa de Pandora» que podria provocar un dany permanent en la salut dels humans i dels ecosistemes. I el repte rau en com abordar aquestes amenaces en un context global de multiplicitat de sistemes jurisdiccionals i culturals que dificulten la col·laboració i coordinació entre països. No obstant això, segons el text, aquestes barreres desapareixeran més d’hora que tard, i posa com a exemple la recent seqüenciació completa del coronavirus SARS-CoV-2 gràcies a l’ús de mostres respiratòries de pacients de tot el món, que ha continuat amb la ràpida introducció d’assajos clínics de vacunes potencials, la recerca de teràpies efectives i una investigació profunda dels orígens i els patrons de transmissió del virus.
Abast potencial ingent
Tornant a l’informe de McKinsey, el possible abast i l’escala de l’impacte (directe i indirecte) de les innovacions biològiques sembla molt substancial, i la dècada que ve podria produir-se biològicament fins a un 60 % de les entrades físiques de l’economia mundial. D’aquesta producció, al voltant de la tercera part seria material biològic, com la fusta, i la resta innovacions artificials, com, per exemple, els bioplàstics. L’impacte econòmic directe que, segons aquesta consultora, la biotecnologia ja està en condicions d’aportar a escala global és de 4 bilions de dòlars l’any de mitjana durant les dues properes dècades. I més de la meitat d’aquest impacte directe podria estar relacionat amb la salut humana, gràcies a les sinergies en àmbits com l’agricultura i l’alimentació, els béns i serveis de consum i la producció de materials i energia. Tot i això, adverteix el document, tenint en compte els possibles efectes secundaris, les noves aplicacions que encara han de sorgir i els avenços científics addicionals, el potencial total podria ser molt més gran i, a dia d’avui, és difícilment quantificable.
La causa principal d’aquesta onada de desenvolupament de la biotecnologia, que anirà a més en els propers anys, ha estat impulsada, a partir de les conclusions de l’informe «2019 Biotechnology Research Review», de BCC Research, gràcies a la confluència d’avenços en la ciència mateixa, juntament amb les innovacions en informàtica, en l’anàlisi de dades, en l’aprenentatge automàtic, en la intel·ligència artificial i en l’enginyeria biològica, que estan afavorint i accelerant el canvi. De fet, s’afirma en el document que l’aposta global de més de 3.000 milions de dòlars i tretze anys per mapar el genoma humà que va començar el 1990 va ser un èxit fonamental, però la veritable disrupció va arribar quan es va tornar més barat i més ràpid seqüenciar l’ADN. Només en l’últim lustre, el cost econòmic de la seqüenciació de l’ADN ha disminuït a un ritme més ràpid que la Llei de Moore, cosa que ha ajudat a reduir barreres d’entrada per a moltes empreses, ha incrementat el ritme d’experimentació i ha generat noves lectures de dades, i això està ajudant decisivament a comprendre millor la biologia en general.
Et pot interessar: El repte del sector farmacèutic: quan tindrem una vacuna contra la COVID-19?
En concret, són quatre les àrees principals de treball dels investigadors en l’actualitat, sobre les quals hi ha dipositades grans expectatives: biomolècules (el mapatge, el mesurament i l’enginyeria de molècules); biosistemes (l’enginyeria de cèl·lules, teixits i òrgans); biomàquines (la interfície entre biologia i màquines), i biocomputació (l’ús de cèl·lules o molècules com l’ADN per al càlcul).
De totes maneres, conclou l’estudi «Global Bio Industry Trends», d’IBIS World, l’actual biorevolució en potència podria tenir un efecte transformador tan profund en les cadenes de valor i en el teixit productiu mundial que l’únic escenari possible és que la societat civil, els governs i els encarregats de formular polítiques s’integrin amb més profunditat en els avenços biològics per poder respondre-hi de manera efectiva. De fet, països com la Xina, el Regne Unit i els EUA han establert la innovació biològica com una prioritat estratègica, però cal que les persones comprenguin al detall els beneficis d’utilitzar-la davant dels riscos potencials, ja que, d’una manera o altra, la seva relació amb la humanitat anirà en augment per definir un nou mapa de societat que tot just estem començant a entreveure.
