movi-image-elpais-brecha-genero-coronavirus-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

La bretxa de gènere, una altra víctima del coronavirus

11/06/2020

A diferència de la crisi de 2008, que va arrasar amb treballs masculinitzats, la COVID-19 afecta més els sectors amb més presència femenina, com l’hostaleria, la cura d’altres persones o el comerç

Diversos estudis recents sobre la incidència de la pandèmia en la societat i l’economia adverteixen en les seves conclusions que la bretxa de gènere s’ha accentuat. Entre les asseveracions més dures hi ha les d’Acció contra la Fam, que adverteix que les dones estan patint aquesta crisi més que els homes: reben salaris més baixos, són més vulnerables a la pobresa extrema, tenen una inseguretat alimentària més gran i menys possibilitats d’accedir al mercat laboral. Elles concentraran bona part de les sol·licituds de l’ingrés mínim vital aprovat pel Govern, que calcula que de les 850.000 famílies que es beneficiaran d’aquest ajut, el 16 % anirà a llars monoparentals. D’aquestes llars, gairebé el 90 % estan encapçalades per una dona.

Les dones estan més representades en els sectors afectats per la quarantena, com l’hostaleria o la cura d’altres persones, per la qual cosa tenen una probabilitat més alta que els homes d’haver perdut la feina, segons l’estudi Covid-19 y desigualdad de género en España, de l’escola de negocis ESADE. Publicat el 24 d’abril pels economistes Claudia Hupkau i Carlos Victoria, l’informe conclou que més de dos terços de les mares espanyoles s’han vist obligades a quedar-se a casa, ja sigui perquè treballen en sectors no essencials, perquè no treballen o teletreballen.

«En crisis anteriors, la destrucció d’ocupació es va acarnissar amb sectors molt masculinitzats, com la construcció i la manufactura. La COVID-19, en canvi, ha afectat sectors més feminitzats, com l’hostaleria i el comerç. L’ocupació femenina se n’ha ressentit més que en la recessió anterior», coincideix Libertad González, professora d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). González és responsable al costat de Lídia Farré, de la Universitat de Barcelona (UB), d’un estudi basat en cinc mil enquestes a llars sobre els canvis viscuts fins a finals de maig.

«Mentre els centres educatius segueixin sense funcionar amb normalitat, moltes dones tindran dificultats per a reincorporar-se a les seves ocupacions. És d’esperar que a mitjà termini l’ocupació femenina trigui més a recuperar-se que la masculina», conclou González.

Feines en precari

Des d’Acció contra la Fam destaquen que les dones lideren sectors que estan a la primera línia de la lluita contra la pandèmia –neteja dels hospitals, dependentes als supermercats, auxiliars d’infermeria, etc.–, tots ells amb menys remuneració i més exposició a la malaltia. Les feines precàries i informals, que estan encapçalades per dones, són les més perjudicades.

Banc Sabadell ha llançat una nova col·laboració de voluntariat amb la Fundació Quiero Trabajo (FQT), en la qual vint mentors de l’entitat financera ajuden vint candidates a aconseguir una feina. La primera fase consta de sessions de formació en àmbits com la comunicació i l’actitud. En la segona, perfils de recursos humans imparteixen dues classes virtuals de seixanta minuts amb cada dona, una per comentar el pla d’acció sorgit de les formacions inicials i una altra en què se simulen entrevistes de feina.

Cura dels fills

El tancament de guarderies i escoles ha tingut conseqüències que han repercutit en el dia a dia de les famílies, i especialment a les llars monoparentals, de les quals les encapçalades per dones són majoria.

«Per als 5,45 milions de llars espanyoles amb nens dependents (de 0 a 15 anys) ha suposat afegir a les necessitats ja existents de la producció domèstica tots els serveis d’educació i de cura de menors», assenyala l’estudi d’ESADE. El 12 % de les famílies amb menors a càrrec seu són mares solteres, mentre que els pares solters representen el 2 %. «Les dones tenen més probabilitats de ser les proveïdores úniques de la cura dels nens, una activitat que ha augmentat exponencialment durant el confinament», afegeix.

L’estudi d’ESADE estima que al 31 % de les llars amb nens dependents les mares es converteixen en les encarregades de tenir-ne cura, ja sigui perquè les seves parelles treballen fora de casa o perquè no tenen parella.

La doble cara del teletreball

La Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), una agència de la Unió Europea, va fer una enquesta a principis de l’abril passat per avaluar els canvis en la manera de treballar. El 30,2 % d’empleats espanyols afirma haver començat a teletreballar arran de la crisi. Abans ho feia un 9,7 % diàriament i un 5,7 %, diverses vegades a la setmana. Un informe recent del Banc d’Espanya reflecteix que un 80 % de les empreses enquestades ha augmentat el teletreball entre les seves plantilles les últimes setmanes.

Això s’ha plasmat, segons les dades recollides per González i Farré al maig, en les xifres següents: el 39 % de les dones i el 37 % dels homes han treballat des de casa. «Això ha tingut alguns efectes positius, com la reducció en els temps de desplaçament. Però per a les famílies amb fills ha suposat un repte important en matèria de conciliació pel tancament de les escoles.»

Amb alguns centres oberts per a tutories i reforços i la no gaire llunyana tornada a l’activitat normal, la incidència més alta del teletreball pot tenir efectes positius i negatius per a la conciliació. «És possible que les dones optin en major mesura per continuar amb el teletreball, i això pot tenir l’efecte indirecte que segueixin carregant amb la major part de les tasques de la llar i de cura», opina l’experta de la UPF.

Des de l’ONU, el seu secretari general António Guterres ha demanat als responsables polítics que prestin atenció al que passa a les llars i donin suport a un repartiment igualitari de la càrrega de cures o corresponsabilitat. «És una gran oportunitat per desestereotipar els rols de gènere que lamentablement encara són presents a moltes llars de tot el món.»

És cert que el teletreball els aporta flexibilitat per compaginar la feina amb la família i la vida personal, però també «pot derivar en quotes més altes de producció domèstica, especialment la cura dels fills, i reduir la progressió professional», opinen els investigadors d’ESADE, que estimen que a Espanya el 30 % de les dones té ocupacions que es poden exercir des de casa, respecte al 26 % dels homes.

Tasques domèstiques

L’Enquesta d’ocupació del temps d’Espanya assenyala que les dones dedicaven de mitjana diària quatre hores i trenta-dos minuts a la llar i la família. Els homes, dues hores i vint-i-nou minuts. Això ha canviat. S’observa un augment en la participació dels homes en les tasques domèstiques i de cura dels fills.

«Durant el confinament hi ha hagut un nombre més elevat de llars en què l’home ha tingut cura dels nens. Això és perquè la mare treballa fora i en canvi ell ha patit un ERTO, està a l’atur o teletreballa», explica Libertad González. L’estudi afirma que els homes han fet més la compra i ha augmentat la proporció de temps que dedicaven a preparar el menjar.

Fotografia de Jonathan Borba a Pexels
-Temes relacionats-
up