Amb la intenció de frenar la catàstrofe econòmica que s'acosta amb motiu de la crisi del coronavirus (COVID-19), el Govern ha dut a terme mesures que se centren en tres col·lectius: l'empresariat, els treballadors per compte propi i la ciutadania. De fet, en matèria d'activitat econòmica s'han aprovat dos decrets llei, el 17 de març i un altre, el passat 29 de març, i tots dos inclouen diverses decisions que afecten les empreses.
No podem detenir les conseqüències de la pandèmia, és complicat, però sí pal·liar-les perquè una vegada controlada la corba de contagis i finalitzat l’estat d’alarma, la recuperació sigui el més suportable i ràpida possible. Cosa que en aquests moments només està en mans de les institucions.
Amb la intenció de frenar en la mesura del que és possible la desfeta econòmica que s’acosta, les mesures del Govern es centren en tres col·lectius: l’empresariat, els treballadors per compte propi i la ciutadania. De fet, en matèria d’activitat econòmica s’han aprovat dos decrets llei, el 17 de març i un altre, el passat 29 de març i ambdós inclouen diverses decisions que afecten les empreses.
En què consisteix l’ERTO per força major?
En un primer moment, el Consell de Ministres va aprovar, el passat 17 de març, mesures pensades per flexibilitzar la possibilitat d’acollir-se a expedients reguladors temporals d’ocupació (ERTO). La intenció era evitar la previsible destrucció d’ocupació com a primera resposta per part de les empreses que no podien seguir sent operatives per no estar incloses en les activitats considerades essencials. El decret 8/2020 va dictaminar que podien acollir-se a un ERTO per força major les empreses que haguessin vist paralitzada o seriosament afectada la seva activitat per la declaració de l’estat d’alarma.
Aquells empresaris amb menys de 50 treballadors que s’acollissin a un ERTO per força major vinculat a la Covid-19 estarien exonerats del pagament de les quotes a la Seguretat Social de la plantilla. Mentre que en el cas de comptar amb una plantilla més gran, és a dir, de 50 treballadors o més, l’exempció seria d’un 75% de les quotes. La novetat pel que fa a l’opció d’acollir-se a l’ERTO està en què, anteriorment, pels expedients no relacionats amb la pandèmia, l’empresari havia de fer front al 100% de les cotitzacions.
Quines empreses poden acollir-se a un ERTO?
Els expedients temporals poden aplicar-se a tot tipus d’empreses, tant grans corporacions com pimes i, fins i tot, negocis amb un únic assalariat. Aquests expedients admeten regulacions temporals horàries, per la qual cosa són també una eina vàlida per empreses que, malgrat seguir treballant, han vist disminuïda la seva activitat pels efectes del confinament.
En aquests casos, l’empresari pot decidir una reducció horària temporal, de manera que segueix fent-se càrrec del percentatge de la nòmina que li correspon, mentre que el restant corre a càrrec del SEPE, el Servei Públic d’Ocupació Estatal. També hi ha la possibilitat que un expedient inclogui treballadors amb reducció de jornada i part de la plantilla amb suspensió total de contracte.
S’ha de fer front al pagament d’impostos?
El cert és que les mesures dictades contemplen la possibilitat que les pimes ajornin els seus deutes tributaris per un període de fins a sis mesos en el que els tres primers no reportaran interessos, encara que segueixen obligades a ingressar puntualment tant l’IVA trimestral com l’IRPF. Pel que fa a les quotes a la Seguretat Social, noves mesures anuncien que es podrà ajornar el pagament de la cotització d’abril, amb un 0’5% d’interessos, i es concedirà una moratòria de sis meses pel pagament de les quotes de maig, juny i juliol.
Quant als crèdits empresarials, l’Estat avalarà el 80% del risc dels préstecs que sol·licitin les petites i mitjanes empreses, amb una línia de crèdit de 10.000 milions d’euros que gestionaran i aprovaran les mateixes entitats financeres. Entitats com Banc Sabadell, que sempre han tingut com a prioritat màxima oferir les millors solucions de finançament, han reforçat la seva tasca d’acompanyament a pimes i empreses en aquests moments d’incertesa.
Què signifiquen els 15 dies de permís retribuït?
El diumenge passat 29 de març, davant del constant increment d’afectats pel virus i el risc de col·lapse sanitari, el Consell de Ministres va aprovar decretar noves mesures per endurir el confinament. Per assolir que un percentatge més alt de població es quedi a les seves cases, el nou decret llei (10/2020) obliga a aturar la seva activitat a un nombre més gran d’empreses.
Només podran seguir treballant les que ofereixin serveis de salut, seguretat, benestar social i econòmic, les relatives al funcionament de les institucions de l’Estat i les Administracions públiques, les telecomunicacions i la indústria energètica. L’ordre implica en conseqüència l’aturada gairebé general de l’activitat industrial així com de la construcció, dos sectors que seguien en bona part en actiu.
El decret dicta, a més, que les empreses afectades per aquesta nova ordre -que s’aprova per un termini que va des de el dilluns passat 30 de març fins al proper dijous 9 d’abril, ambdós inclosos- garantiran el pagament dels salaris. Així, les seves plantilles cobraran el seu sou íntegre mentre que aquests dies comptabilitzaran com a permisos retribuïts recuperables.
Dit d’una altra manera, seran dies lliures que, una vegada superat el període d’emergència, el treballador haurà de recuperar abans de finalitzar l’any. En roda de premsa la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, va puntualitzar: “Parlem de 15 dies, però de fet són vuit dies laborables” ja que es sumen al període d’atur d’activitat els dies habitualment festius de Setmana Santa.
La devolució d’aquestes hores s’haurà de pactar complint sempre l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors: respectar els descansos de jornada diaris i setmanals i ser compatibles amb el dret a la conciliació. La ministra va anunciar també que ja s’ha pactat amb els sindicats que cada sector organitzarà el reintegrament d’aquests dies lliures; la resta d’empreses hauran de pactar-los en comitès interns.
Què passa si una empresa que es va acollir a un ERTO temporal es veu obligada, amb el nou decret, a una suspensió total de l’activitat?
En aquest cas, la nova mesura només afectaria a la part de la jornada que se seguia realitzant, i serien aquestes hores, i no el percentatge reduït del qual es farà càrrec el SEPE, les que el treballador haurà de recuperar.
I com queda l’escenari per a autònoms i pimes?
Ambdós decrets contemplen també mesures de suport als treballadors per compte propi. Aquells que puguin demostrar que els seus ingressos s’han reduït com a mínim un 75% degut al confinament podran accedir a l’ajuda per atur. En el seu cas, l’import mitjà és de 660 euros mensuals aproximadament, sempre que estiguessin al corrent dels seus pagaments a la Seguretat Social i donats d’alta al RETA en el moment en què es va decretar l’estat d’alarma.
Igual que les pimes, els autònoms poden optar per ajornar els seus deutes tributaris per un període de fins a sis mesos en el qual els tres primers no reportaran interessos. En relació a les quotes d’afiliació al RETA, com les empreses, podran ajornar el pagament d’abril, amb un 0’5% d’interessos, i acollir-se a una moratòria de sis mesos pel pagament de les quotes de maig, juny i juliol. De la mateixa manera, els treballadors per compte propi també són susceptibles de ser beneficiats per la línia d’avals anunciada per l’Estat; està previst que aquests avals cobreixin el 80% del risc associat si van a una entitat bancària a sol·licitar un crèdit. No obstant això, i malgrat la seva inactivitat, hauran de fer front a les seves quotes d’afiliació al RETA i als pagaments trimestrals de l’IVA i de l’IRPF que hauran d’abonar a l’abril.
