La situació derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat els processos d’automatització en molts sectors del teixit productiu. La reducció dels contactes socials i la imposició de les distàncies de seguretat per minimitzar el risc de contagi, unides a les apostes nacionals i europees per modernitzar l'arquitectura tecnològica de les empreses, han donat a la robotització un fort impuls. A més, els professionals sanitaris i els empleats de les farmàcies s’han exposat molt durant la crisi del coronavirus. Per això, la posada en marxa d'aquestes tecnologies té fins i tot més sentit i suma un momentum en aquests sectors més sensibles.
Tanmateix, aquest impuls va començar a forjar-se abans de l'arribada de la COVID-19. Ja el 2009, Espanya va comptar per primera vegada amb robots capaços d'elaborar mescles d'ús intravenós i xeringues precarregades; el 2017, 20 hospitals espanyols disposaven de robots per automatitzar les tasques relacionades amb la dispensació de la farmàcia hospitalària.
Els farmacèutics tradicionals dediquen la major part del seu temps a buscar els medicaments que demanen els clients. I és precisament aquesta tasca la més susceptible de ser robotitzada. Segons la revista especialitzada PM Farma, la dispensació mitjana tradicional és de quatre minuts; mentre que la realitzada per un robot es reduiria significativament. A més, a través d'aquest nou sistema, els usuaris ja no estarien sols en cap moment, sinó que estarien assessorats i acompanyats pel professional farmacèutic mentre la màquina comprova i lliura els fàrmacs en qüestió de segons. A més, es tracta d'un temps extra en el qual el professional pot desenvolupar millor la seva tasca com a venedor, millorar l’experiència de compra i fidelitzar el client. Un altre valor afegit és que els robots poden prestar els seus serveis les 24 hores del dia.
Pot interessar-te: Les farmàcies, un segment a l'alça després de la crisi sanitària
Per tant, la implementació de robots faria de la dispensació dels fàrmacs una tasca molt més ràpida i eficaç. Les calaixeres habituals, que a més ocupen un gran espai, desapareixerien i els medicaments estarien en aquest robot encarregat d'identificar el producte a través d'un programa electrònic i de subministrar-lo al client. Amb tot això es busca optimitzar el temps i l'espai i reduir els errors humans en nom de la seguretat de la població.
Canvis impulsats per la pandèmia
"El mercat de robots a les farmacèutiques de tot el món ha viscut un desenvolupament important amb la COVID-19. La robòtica en aquest camp ha guanyat una atenció enorme amb l'esclat de la pandèmia", resumeix l'informe El mercado farmacéutico global: tamaño, tendencia y análisis histórico, elaborat pel Brand Essence Research. La investigació destaca que aquesta indústria creixerà un 9,3 % entre aquest 2021 i el 2028.
L'empremta del coronavirus en aquest sector també ha deixat la seva marca a Espanya. Per exemple, la Federació d’Empresaris Farmacèutics de Castella-la Manxa (FEFCAM) va segellar recentment un acord amb la companyia alemanya KLS Pharma Robotics per implementar robots d'alta tecnologia a les farmàcies de la regió que siguin capaços de controlar les comandes, l’stock i la caducitat dels medicaments de forma automàtica.
A més, durant les primeres sacsejades del virus al país, el Govern d'Espanya va anunciar la compra de quatre superrobots capaços de realitzar 80.000 proves PCR cada dia. La crisi sanitària actual ha estat un revulsiu per a aquesta indústria tecnològica i de la robòtica que, si bé ja es perfilava com una de les grans revolucions del futur abans de la COVID-19, s’ha accelerat enormement després de l'esclat de la pandèmia.
Les ocupacions del futur
Tant és així que l'informe El Futuro del Trabajo, del Fòrum Econòmic Mundial, estima que els robots faran el 2025 la meitat de la feina que avui correspon a humans. Les màquines destruiran 85 milions de llocs de treball, però generaran 97 nous llocs en camps com el de la intel·ligència artificial i el de la creació de continguts. El document destaca que la crisi global que afecta tots els racons del món ha accelerat l'interès per la robotització, especialment en els sectors que han estat a primera línia en la pandèmia. Segons la Federació Internacional de Robòtica (IRF per les seves sigles en anglès), el 2020 es van instal·lar més d’1,7 milions de nous robots en fàbriques de tot el món, amb una especial inversió en aquelles màquines relacionades amb el sector sanitari.
La majoria d'estudis i experts internacionals coincideixen que en el món post-COVID-19 tres àrees lideraran les demandes de treball: la tecnologia i la innovació, la cura pel medi ambient i el sector sanitari. La robotització jugarà un paper crucial en el desenvolupament de totes elles, especialment en les àrees relacionades amb l'administració i la producció. Per això, el Fòrum Econòmic Mundial convida els treballadors que conservin el seu lloc de treball en els cinc anys vinents a realitzar formació complementària per "consolidar les seves competències bàsiques".
Pot interessar-te: D’ansiolítics a vitamínics: com ha influït la pandèmia en les compres a les farmàcies
