El mercat immobiliari espanyol es mostra estable i no reflecteix grans efectes col·laterals d'aquesta crisi abrupta. «Aquesta circumstància ha motivat que els projectes vitals de les persones o les decisions de compra d'un habitatge segueixin cap endavant, encara que a un ritme més pausat, al marge de la situació de crisi que en el seu inici és conjuntural», apunta José Manuel Pedregal, director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell al Podcast de Banc Sabadell.
Després de la correcció que sobre els preus de l'habitatge va haver a la crisi de 2008, aquests s'han contingut i hi ha una demanda sostinguda amb projectes que han perdurat més enllà d'aquesta primera fase de la recessió. Sí que han canviat, però, les preferències de compra i la tipologia d'habitatges amb més demanda.
Més espais oberts
Tenir terrassa o un espai obert abans era una opció que s'ha convertit en una necessitat arran de la situació derivada de la pandèmia, amb límits de mobilitat i la consolidació del teletreball en molts casos. Segons Pedregal, «ha canviat la demanda per que fa a la tipologia de les cases, per la importància que l'habitatge ha adquirit en la vida diària; ja no és només un lloc on dormir o gaudir els caps de setmana, sinó també una llar en què compatibilitzar la vida familiar amb el treball».
D'acord amb l'estudi La salud del hogar en tiempos de confinamiento, elaborat pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya (CGATE) i el Grup Mútua de Propietaris, un 10 % dels espanyols ha realitzat modificacions amb l'objectiu de cobrir les noves necessitats derivades del teletreball (65 %), seguit dels estudis (36 %) i la pràctica d'esport (31 %), sent els dormitoris (50 %) i els menjadors (45 %) els espais més polivalents per acollir noves funcions.
Entre abril i setembre de 2020, les tipologies més buscades en els municipis de la Comunitat de Madrid van ser la casa adossada (86 %), la finca rústica (72 %), la casa-xalet (40 %) i l'àtic (40 %), segons dades de Fotocasa. En canvi, en els municipis de la província de Barcelona, les tipologies més contactades van ser els apartaments (52 %), la casa-xalet (49 %), la casa adossada (30 %) i les finques rústiques (22 %).
A més, a l'abril va augmentar la mitjana de recerca en nombre d'habitacions a l'habitatge de compra (fins a situar-se en quatre dormitoris) i es va mantenir al maig i juny, el que indica un major interès per disposar de més espai a la llar.
Els preus es mantenen
El preu també és determinant en la decisió de compra d'un habitatge. No obstant això, fins ara no hi ha hagut una translació significativa de la crisi en aquesta variable, «sinó una correcció que és més evident en immobles de segona mà que en habitatge nou», constata Pedregal. «En aquests moments, no crec que el preu sigui un factor crític en la decisió de compra, tenint en compte que el mercat immobiliari és molt madur i competitiu, i els preus s'estan mantenint estables», apunta.
«Fins ara no hi ha hagut una translació significativa de la crisi en el preu de l'habitatge, sinó una correcció en immobles de segona mà», José Manuel Pedregal
A més d'aquests indicadors, els principals elements de decisió són els relatius a l'immoble, és a dir, a característiques com la ubicació, l'estat de conservació de l'edifici i la qualitat dels materials de construcció.
En aquest sentit, els joves (entre 25 i 35 anys) atenen el preu de l'habitatge, però també al consum eficient de l'immoble, segons l’informe ¿Cómo decidimos la compra de una vivienda? del CGATE. A més, els enquestats situats a la franja intermèdia, amb edats compreses entre els 36 i els 45 anys, valoren la ubicació juntament amb el nombre d'habitacions de la propietat. Finalment, els majors de 45 anys concedeixen més importància al disseny de l'habitatge i a la qualitat dels materials de construcció.
Pot interessar-te: Habitatges per a joves: més sostenibles i amb espai per al teletreball
Hipoteques a tipus fix per aportar seguretat
L'opció de contractar una hipoteca a tipus fix o un a tipus variable s'ha convertit en un dilema, encara que el mercat està equilibrant la balança. El 50,6 % de les hipoteques constituïdes sobre habitatges al desembre de 2020 van ser a tipus variable i el 49,4 %, a tipus fix, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Per Pedregal, «en una economia familiar tot el que sigui poder eliminar riscos i incerteses és positiu. I en el cas d'un deute tan important com és la hipotecària és més convenient adquirir-la a un tipus d'interès fix, ja que permet assegurar que la càrrega d'aquesta quota no variarà». A més, afegeix, «el component especulatiu sobre la situació dels tipus d'interès, si pugen o no, escapa a la capacitat de maniobra d'una economia familiar. És més prudent una hipoteca a tipus fix que a tipus variable per la seguretat».
«El component especulatiu sobre els tipus d'interès, si pugen o no, escapa a la capacitat de maniobra d'una economia familiar», Pedregal
Així mateix, el mercat immobiliari es caracteritza per la seva inèrcia i, en aquest context, alguns experts apunten que la demanda d'habitatge s'està traslladant a la perifèria. No obstant això, segons el director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell, aquesta decisió de canvi de residència encara no està tenint un impacte significatiu, «perquè els que estan entrant en el seu primer habitatge ja tenien l'operació compromesa abans de la crisi».
«Amb tot, encara que els compradors estan canviant les variables de la seva presa de decisió, encara no hi ha una emigració massiva de la ciutat al camp», conclou Pedregal.
Pot interessar-te: Èxode urbà? Oportunitats residencials allunyades del focus de les grans ciutats
