movi-image-desescalada-sector-textil
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

La desescalada del sector tèxtil a Espanya

Mon Jun 15 08:48:02 CEST 2020

Tot i els efectes de la crisi, la indústria tèxtil està en un moment de transformació, principalment digital, per a adaptar-se als nous hàbits de compra dels consumidors.

És un dels segments d’activitat més importants de l’economia espanyola, i també serà un dels que més notaran l’impacte de la crisi. La indústria tèxtil, d’acord amb les dades de l’estudi «Informe sector moda en España», elaborat per EY, aporta un 2,8 % al PIB nacional i suposa més del 4 % de l’ocupació total, inclosa una àmplia cadena de valor que abasta des de la producció i confecció de roba i altres complements fins a la logística i la distribució, passant pels intermediaris, les grans cadenes minoristes o els operadors en línia. A més, el 9 % del total del que es fabrica a Espanya s’exporta, dada que es complementa amb el fet que el sector atreu el 13 % del total del turisme mundial de compres. En definitiva, és un dels principals contribuents a la caixa de l’Estat, ja que aporta cada any més de 6.000 milions d’euros en impostos.

No obstant això, les mesures de confinament posades en marxa per tallar la pandèmia no se li han posat bé, a la indústria. De fet, segons l’eina Pulso, de Banc Sabadell, durant el mes de maig la despesa en roba a Espanya va caure al voltant d’un 56 % respecte al mateix mes de l’any anterior. Fent l’anàlisi per ciutats, trobem diferències notables. A Madrid, per exemple, si bé les compres al maig van patir una caiguda interanual del 49 %, durant el primer mes de desescalada la facturació d’aquests comerços va créixer un 875 % respecte al mes anterior. En el cas de Barcelona, l’activitat comercial relacionada amb la roba al maig va caure gairebé un 73 % respecte al mateix mes del 2019, però l’inici del desconfinament també ha suposat un important repunt per a les botigues de la ciutat comtal, amb un increment del 350 % respecte a l’abril. 

En conjunt, Boston Consulting Group xifra en un 25 % la reducció del sector tèxtil a Espanya durant el 2020, amb un descens dels ingressos relacionats amb la moda que arribaran al 40 %. Una cosa que, a més, se suma als resultats negatius que ja es van obtenir el 2019, en què la facturació global de les empreses de la indústria va perdre gairebé un 20 %, cosa que, tal com adverteixen des de l’entitat, és particularment greu per a unes empreses amb uns costos operatius que representen més del 50 % del seu compte de resultats, degut principalment a la despesa en salaris, al pagament de lloguers i a les necessitats d’emmagatzematge de l’inventari. Per si fos poc, sentencia el document, el sector ha d’afrontar a curt termini un canvi en el seu model de negoci que avanci en paral·lel a l’evolució en els hàbits del consumidor, que ja està en marxa, cosa que, tal com recull, a curt termini és molt possible que es tradueixi en el tancament de punts de venda, la reducció de plantilles i la integració d’empreses.

Et pot interessar: Com donar sortida a l’estoc acumulat durant el confinament


Mesures immediates per al canvi

El president de la principal patronal tèxtil, Acotec, Eduardo Zamácola, ha llançat la veu d’alarma quan ha assegurat que amb els actuals límits d’aforament previstos per al desconfinament és molt probable que a moltes botigues no els compensi obrir «perquè les despeses superaran els ingressos», i ha advertit que «veurem moltes fallides d’empreses de la indústria, els propers mesos». És molt més positiva Elena Foguet, business director de l’empresa propietària de La Roca Village i Las Rozas Village, que creu que «la creativitat es reforçarà i es basarà en valors com la sostenibilitat i la proximitat cap a les persones», tal com assenyala al podcast de Banc Sabadell. En aquesta línia, des d’EY subratllen algunes iniciatives que les empreses del sector haurien d’intentar implementar com més aviat millor per intentar reconduir l’impacte econòmic de la crisi:

  • Horaris de les botigues. Seria aconsellable que des del sector es demanés a l’Administració una revisió de les normatives autonòmiques sobre l’obertura dels locals comercials per disposar de més flexibilitat, almenys durant les diferents fases de la desescalada, tenint en compte les limitacions d’aforament i la lògica extensió dels temps d’atenció als clients.
  • Lloguer de locals. Atesa l’aturada de l’activitat que s’ha produït durant algunes setmanes, és desitjable l’establiment d’un marc normatiu en el qual basar-se perquè les empreses puguin, per exemple, sol·licitar certa condonació de les rendes o demanar una renegociació dels contractes de lloguer.
  • Manteniment dels llocs de treball. Definir amb el Govern un nou marc sobre l’aplicació dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i quines circumstàncies especials estan previstes per a les empreses en els casos en què hi hagi una situació econòmica o financera delicada, o que hi hagi problemes relatius a la producció. En aquest sentit, seria aconsellable que es poguessin flexibilitzar els horaris dels empleats per adaptar-los a les diferents realitats de les fases de la desescalada.
  • Relaxació fiscal. L’Administració ha de preveure mesures més contundents per a l’ajornament de determinades taxes com l’impost de societats, l’IVA o l’IRPF. D’aquesta manera, es podria dinamitzar el capital circulant de moltes de les empreses en aquest context tan delicat.

L’alternativa de comerç en línia

Un informe de Brand Finance assenyala que, tot i la frenada dels ingressos de moltes empreses, el principal risc per al sector és la manca de visibilitat de les marques a causa del tancament durant tantes setmanes de les botigues, en un negoci on la imatge i els valors associats als productes són tan importants. A més, afirmen, a això cal sumar-hi el dany reputacional pels processos d’ajustaments laborals als quals s’han vist abocades moltes empreses.

Et pot interessar: Sector tèxtil: esmorteeix la caiguda amb la venda en línia

Des de Kantar, per la seva banda, destaquen l’esforç que algunes d’elles estan fent per posicionar-se a la xarxa, principalment a través dels mercats web més rellevants, com Amazon. De fet, un estudi de Deloitte sobre el comerç electrònic afirma que aquests mesos de confinament han servit per consolidar les compres virtuals entre molts consumidors i que aquesta realitat no canviarà després de la pandèmia.

Grans empreses com Inditex sembla que ja tenen molt clar que aquesta situació ha arribat per quedar-se i, per això, basant-se en estudis de màrqueting en els quals ja utilitza dades massives, ha presentat totes les novetats per a la temporada d’estiu a la seva pàgina web i a les xarxes socials, amb sessions de fotografia fetes als domicilis de les models, per minimitzar els riscos de contagi. La pandèmia ha suposat un punt i a part en què l’empresa ja ha anunciat que invertirà 1.000 milions més en la seva digitalització i tancarà fins a 1.200 botigues. 

En paral·lel a aquesta acceleració en la digitalització de les grans marques, també arriben empreses que proposen idees disruptives per a la indústria, com per exemple Latitude, que promou mesurar la sostenibilitat de la roba des que es fabrica fins que es ven, per subratllar al consumidor que se segueixen criteris de sostenibilitat; StyleSage, que analitza milers de productes relacionats amb la roba a tot el món per ajudar les empreses a definir els preus adequats de les peces, assessorant-les en el seu procés de creixement internacional, o Jogotech, on, a través d’un provador virtual i un mirall intel·ligent, el consumidor es podrà emprovar qualsevol peça o complement sentint gairebé el mateix que si estigués a la botiga, i a més, si ho vol, rebrà recomanacions d’especialistes. 

Et pot interessar: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran el nou consumidor

Fotografia de Keagan Henman a Unsplash
-Temes relacionats-
up