La despesa que ha de desemborsar la Seguretat Social cada mes per finançar les pensions segueix marcant un rècord rere l'altre. Al maig, el sistema va haver de destinar 10.154,1 milions d'euros al pagament de les pensions contributives, un 3 % més que en el mateix mes de 2020, segons l'última estadística oficial publicada pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La pressió més gran del sistema l'exerceixen les pensions de jubilació. De fet, més de dos terços de la nòmina de maig es va destinar al pagament d'aquestes pensions, que van sumar un import de 7.303 milions d'euros, gairebé un 3,6 % més que el maig de l'any passat. Això s'explica perquè més del 62 % de les pensions que s'abonen cada mes (9,8 milions de pensions) són de jubilació.
A més, la pensió mitjana que van percebre tots aquests jubilats també és més alta que fa un any. Al maig va ser de 1.187,8 euros, un 2,3 % més que al maig de 2020. Els nous pensionistes que es van incorporant al sistema expliquen, en part, aquesta pujada perquè tenen dret a prestacions més elevades per haver exercit carreres laborals més llargues i amb salaris més elevats.
Augmenta l'esperança de vida
I és que cada vegada són més els pensionistes que s'incorporen al sistema i, a més, cobren durant més temps les prestacions perquè viuen més anys. L'augment de l’esperança de vida és sens dubte una bona notícia, però té conseqüències que s'han de considerar en un estat de benestar, ja que suposen una major càrrega econòmica per al país.
El 1960 la població de més de 65 anys a Espanya suposava el 8,2 % del total, mentre que el 2020 aquest percentatge s’ha incrementat fins al 22,9 %. I seguirà augmentant en el futur. Segons les últimes previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2050 el 31,4 % de la població tindrà més de 65 anys i l’11,6 % tindrà més de 80 anys. Espanya es convertirà per tant en uns anys en un dels països més envellits.
L’AIReF estima, en l'actualització de les seves previsions demogràfiques i de despesa en pensions, que la població augmentarà fins als 54 milions d'habitants el 2050, però per un increment, sobretot, dels més grans. De fet, la població en edat de treballar es mantindrà prop dels 30 milions de persones durant tot l'horitzó de previsió. En aquest escenari, la despesa en pensions se situarà en el 14,2 % del producte interior brut (PIB) el 2050, fet que suposa un increment de 3,3 punts respecte als nivells actuals. Un cop superada aquesta data crítica, la despesa en pensions es moderarà lleugerament.
El sistema de pensions, tal com es coneix actualment, no està preparat per aguantar aquesta pressió. Els últims governs han posat en marxa reformes amb la vista posada en l'horitzó de 2050 per contenir la despesa i assegurar la seva viabilitat en el futur, però seran necessaris nous canvis perquè el sistema sigui sostenible.
El Govern ja s'ha compromès a fer noves modificacions del sistema de pensions per poder optar als ajuts europeus, però aquests han de concretar-se.
Pot interessar-te: Pensions: claus sobre la futura reforma
Amb independència de quines siguin les mesures que s'implementin, és probable que l'objectiu final sigui de nou contenir la despesa i que, per tant, es redueixin de forma progressiva les prestacions. Així va succeir amb l'última reforma paramètrica, que se segueix implementant de manera gradual i per la que l'edat legal de jubilació arribarà als 67 anys el 2027.
Aquesta reforma de l'any 2011, segons les estimacions de l’AIReF, aconseguirà contenir la despesa en 2,9 punts del PIB el 2050. I l'aplicació del factor de sostenibilitat a partir de 2023 estalviarà 0,9 punts addicionals. L'aprofundiment en aquestes reformes contindria la despesa en pensions en 1,4 punts del PIB, assumint que l'edat efectiva de jubilació s'endarrereix dos anys sense alterar l'edat legal i que el període de còmput per al càlcul de la pensió augmenta de 25 a 35 anys.
La importància de l'estalvi per complementar la pensió pública
Aquesta contenció en la despesa es faria a costa de reduir a poc a poc i de forma progressiva les prestacions del sistema, que avui dia són molt més generoses que en altres països veïns. La professora d'Economia Financera i experta en pensions, Inmaculada Domínguez, ho diu clarament en el Podcast de Banc Sabadell: «Cal ser realista i informar els ciutadans». Tot i que la supervivència del sistema públic de pensions està garantida, admet que les prestacions hauran de ser necessàriament una mica més reduïdes del que ho són actualment per assegurar-ne la sostenibilitat.
Segons explica Domínguez, les pensions han arribat a suposar el 90 % del salari a Espanya, però aquest percentatge s'anirà moderant en els anys vinents a la calor de les reformes. De fet, amb els canvis ja aprovats, les pensions baixaran un 20 %, de manera que complementar les prestacions serà més necessari que mai en el futur per mantenir el nivell d'ingressos després de la jubilació. Aquest càlcul de l'experta en Pensions s'ha realitzat sense tenir en compte les futures reformes que veuran la llum.
L'única via per complementar la pensió és l'estalvi. I encara que hi ha moltes maneres de fer-ho, els experts en la matèria coincideixen a afirmar que l'estalvi finalista és el que permet maximitzar el rendiment del capital que es va acumulant i assolir abans l'objectiu fixat. Els plans de pensions són productes transparents, il·líquids i segurs, totalment orientats a aconseguir l'estalvi per a la jubilació; a més, hi ha opcions tan interessants com ara els plans de pensions de cicle de vida.
